El segon sí

La dada més impor­tant és l'acord; les prin­ci­pals for­ces, ja des­pen­jat el PSC, han arri­bat a un con­sens per una pre­gunta que en prin­cipi podria sob­tar-nos, però que, al cap del car­rer, és magnífica, pot­ser immi­llo­ra­ble… Tot­hom pot sen­tir-s'hi inclòs, en el procés, pensi el que pensi del model ter­ri­to­rial o del destí final de l'encaix de Cata­lu­nya dins l'Estat espa­nyol. La ter­cera via hi troba aco­mo­dació; l'auto­no­misme pot donar el no per­fec­ta­ment, i l'inde­pen­den­tista té un sí doble que només pot fer que aquesta opció l'entu­si­asmi. El dubte és la seva cele­bració legal; des de Madrid ja han tirat aigua freda sobre l'entu­si­asme democràtic nos­trat, pocs minuts després que s'anunciés la data.

Dub­tes? La posició final d'alguns par­tits favo­ra­bles a l'estat propi, encara que no de l'estat inde­pen­dent. Això embo­lica una mica les coses, encara que aquí el lide­ratge dels par­tits passa a un segon pla i el votant es troba sol davant de l'urna amb la seva decisió. La força d'una con­sulta és que no és tute­lada, i que la seva decisió final aboca a un canvi imme­diat. ¿Podria pas­sar que el sí doble no guanyés, cosa que reforçaria la ter­cera via, que lla­vors hau­ria de veure com­pu­tats en el seu bloc els vots inde­pen­den­tis­tes? Falta la defi­nició exacta d'alguns par­tits, i el pla polític en cas de gua­nyar per un marge més o menys estret. Tres opci­ons fan més difícil que la res­posta clara­ment inde­pen­den­tista arribi a un 50%: és obvi, l'inde­pen­den­tisme té només una res­posta entre tres. ¿I què es faria en cas de no superar cap de les tres opci­ons pos­si­bles el 50%, però gua­nyar el sí doble? Encara que tot això serà secun­dari davant de la pro­ba­ble pro­hi­bició de l'Estat espa­nyol. Això obli­garà encara més les for­ces polítiques que ara mateix es mouen en la inde­fi­nició davant el segon sí a unir-se ine­vi­ta­ble­ment, i a pro­moure les elec­ci­ons ano­me­na­des ple­bis­citàries.