L'ala catalanista impulsa un espai de suport als díscols
L'acció d'ahir al Parlament va tenir una conseqüència en forma de nou desafiament de militants i càrrecs del partit cap a la direcció de Pere Navarro. Els últims mesos ha estat constant l'aparició de manifestos dels diferents corrents dels socialistes per avisar que el camí emprès pel PSC no és el que toca ni el que agrada a gran part del socialisme català. La votació d'ahir va fer aflorar altre cop les discrepàncies que existeixen entre la posició oficial del grup parlamentari i el que pensa un percentatge de la militància. L'ala catalanista de la formació va reaccionar amb vehemència i va redactar un nou manifest que, amb el títol Crida socialista pel referèndum, dóna suport als tres díscols i defensa que el PSC se situï al costat de la majoria: és a dir, en la reclamació de la consulta.
El text, el signen 122 socialistes. Entre ells, els exconsellers Antoni Castells, Joan Manel del Pozo, Montserrat Tura i Joaquim Nadal, l'eurodiputada Maria Badia, l'exministre Joan Majó, els portaveus a Girona i Barcelona, Pia Bosch i Jordi Martí, i els membres de l'executiva de Navarro Jordi del Río i Fabián Mohedano. Més de 120 socialistes que ahir avisaven que aquest és només un primer grup i que n'hi haurà més. Una crida, la que feien, que també va dirigida a treballar, a mitjà termini, pel “redreçament de l'espai socialista, per la construcció d'una alternativa catalana d'esquerres capaç de donar la resposta deguda a l'actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l'avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés”.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Montserrat Tura anava més enllà. L'exconsellera obria la porta a crear un espai socialista i catalanista fora de les sigles del PSC. Un camí que ja han emprès altres, com ara l'exconseller Ernest Maragall, que va crear Nova Esquerra Catalana, i que també s'ha concretat en corrents dins el partit com ara Avancem, liderat per Joan Ignasi Elena, i Agrupament Socialista, d'Àngel Ros i Marina Geli. Tura va tornar a mostrar el seu rebuig a l'actual direcció, per una “actitud excloent i la cultura política d'aquells que parlen de diàleg però no el practiquen”. Altres socialistes també confirmaven ahir a aquest diari la possibilitat de desvincular-se del partit i crear un espai que recuperi l'essència del socialisme català, que, a parer seu, s'ha perdut sota les direccions de José Montilla primer i de Pere Navarro després.
Tres pilars bàsics
Els signants del manifest (reproduït íntegrament en el gràfic de la plana anterior) justifiquen el seu suport explícit als tres diputats díscols fonamentant-lo en tres raons. Primer, l'esgotament del pacte constitucional, que fa del tot necessari revisar les relacions amb l'Estat. Segon, que la independència pot ser una opció, però no necessàriament l'única. I tercer, oposar-se al fet que el poble de Catalunya pugui votar és una posició inacceptable i antidemocràtica. Per al grup de socialistes, la situació actual fa inexcusable la celebració del referèndum. Un objectiu que, recorden, és compartit amb la gran majoria dels catalans, que va sumar més de dos terços en les últimes eleccions.
Davant d'aquest escenari, el text assegura que el PSC només pot estar al costat de “l'opinió central i majoritària del poble de Catalunya”. El sector catalanista dels socialistes considera que el que és important és que el poble es pugui expressar a les urnes, amb independència de la posició que cadascú pugui prendre amb relació a la pregunta que es formula. Amb tot, avisen dels riscos que pot comportar esberlar la unitat del bloc favorable a la consulta, ja que pot “servir als interessos de l'adversari”. Finalment, els signants del document reclamen a la direcció que es mantingui a favor del referèndum per coherència amb el paper clau del socialisme català en la construcció nacional de Catalunya, per lleialtat a totes les persones que han lluitat per la justícia i per Catalunya i, finalment, per respecte a la gent que ha cregut en el projecte socialista.
Comencen les dimissions
La votació també va tenir conseqüències en forma de dimissions al territori. És, per exemple, el que va fer ahir el primer secretari de Móra d'Ebre, José Manuel Domínguez, per discrepància amb la posició de la direcció, o els tres regidors de Pals, que han abandonat les sigles del partit; a més, al Ripollès alguns càrrecs ja anunciaven la seva voluntat de no tornar-se a presentar sota les sigles dels socialistes.
