Balances decantades
Els autors triats per Montoro ja van calcular les del BBVA i guiar les de Solbes, i acusaven Mas de “distorsionar saldos deficitaris”
Opinen que el concert perjudicaria Catalunya en 4.000 euros
Els ‘savis' clamen contra l'ús català del dèficit en una publicació de l'IEE
Les balances fiscals són una matèria d'estudi de tant glamur, malgrat els seus tecnicismes, que fins i tot tenen el seu particular star system espanyol, perquè els mateixos catedràtics que les han calculades entre el 1991 i el 2005, i que van assessorar les que Pedro Solbes publicaria el 2008 seran ara els enterradors d'aquests saldos en favor dels anomenats “comptes regionalitzats”. Abans de ser reclutats pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb l'afany d'apagar la flama dels greuges, els catedràtics Ángel de la Fuente, Ramón Barberán i Ezequiel Uriel van calcular, a petició de la Fundació BBVA, que cada català va rebre 1.604 euros menys dels que va aportar pagant impostos el 2005. En un treball més recent (2013) per a l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), però, Barberán i Uriel han anat més enllà i han criticat les balances fiscals que ha fet la Generalitat perquè, a parer seu, el govern català “distorsiona” i “explota els saldos deficitaris” per al seu benefici polític.
En tots els seus estudis, els savis que ara recluta Montoro tenen un lament: no poder disposar de la sèrie històrica completa de dades a comparar perquè després del període 1991-2005 estudiat per ells només la Generalitat les ha calculat. En un gir paradoxal, ara seran ells –els catedràtics De la Fuente (CSIC), Barberán (Universitat de Saragossa) i Uriel (Universitat de València i Ivie) els que assestaran el cop de gràcia a qualsevol sèrie històrica comparable donant a llum una “balança” que ja no es podrà comparar amb cap càlcul precedent.
Perquè, segons revela a aquest diari un dels savis de Montoro, que demana no ser citat pel nom “arran del rebombori creat”, el que presentaran a grans trets divendres a Girona i publicaran amb tot detall al març és una “balança fiscal”. “A pesar del que les informacions diguin i del que digui el ministre, el que estarem calculant és una balança fiscal sobre l'impacte redistribuïdor del pressupost del govern central i en la qual no només s'informarà del saldo agregat final, sinó que es podrà conèixer amb detall com influeix cada partida d'ingrés i de depesa en el saldo”, raona l'expert dels elegits per Montoro.
Dels dos mètodes de càlcul utilitzats per ells en el passat –flux monetari o càrrega benefici–, ara els savis només es basaran en el de càrrega benefici. La diferència és molt simple: el de flux monetari té en compte on es fa l'inversió i el de càrrega benefici mira qui és el beneficiari real al marge del lloc. Els experts expliquen que, seguint el flux monetari, els teòrics grans beneficiats del TAV Barcelona-Madrid serien els aragonesos, perquè és en terra d'Aragó on hi ha invertits més diners per metre de via, però que la realitat dels fets indica que els més beneficiats són els madrilenys i els catalans que el tren porta d'un extrem a l'altre.
Idees preconcebudes
L'enfocament càrrega benefici, però, és també controvertit, perquè dóna per fet que la despesa en béns públics estatals com ara el Museu del Prado, el Tribunal Constitucional o les ambaixades espanyoles al món beneficien tots els ciutadans de la pell de brau. “Que per analitzar l'impacte redistributiu del pressupost del govern central s'ha de fer així ho reconeix explícitament fins i tot la Generalitat en els seus estudis”, rebla l'expert consultat.
Abans de presentar el mètode de càlcul a Girona, els catedràtics Barberán i Uriel ja van plasmar unes opinions de to polític en un treball conjunt inclòs en els números u i dos del 2013 de la revista de l'Institut d'Estudis Econòmics sobre el sistema de finançament. Si bé admeten que “la major contribució al finançament de l'administració central” en ingressos imputats la fan Catalunya i Madrid, aquests dos savis censuren que en el cas català “el saldo deficitari de la seva balança fiscal constitueix un argument clau en la defensa de l'anomenat pacte fiscal i de l'alternativa sobiranista”. Els autors també critiquen un presumpte maquillatge de les balances que fa el conseller Andreu Mas-Colell. “Una pràctica habitual en les publicacions de la Generalitat és la realització d'ajustos en els saldos fiscals per neutralitzar els desequilibris pressupostaris del govern central (...) aquests ajustos distorsionen la realitat dels fluxos fiscals”, denuncien en l'estudi de l'IEE.
Tot i certificar que Catalunya presenta un saldo negatiu amb l'Estat, el 2005 de 6.934 milions, i anotar que el càlcul de Mas-Colell és de -16.409 milions el 2009, els catedràtics Barberán i Uriel reproven que la Generalitat utilitzi les dades per reivindicar un concert com el basc. “En cas que estigués vigent un pacte fiscal tipus concert, el 2009 Catalunya hauria vist incrementada la seva necessitat de finançament en 4.000 euros respecte de la real que va tenir”, aventuren dos dels tres savis que s'aplicaran a convertir l'edifici clàssic de les balances fiscals en runes històriques.
Montoro plagia ara els catedràtics
L'intens fred que es vivia al carrer Génova 13 el dilluns 14 d'octubre no va frenar Alícia Sánchez-Camacho en la seva exteriorització de la felicitat per haver arrencat de Montoro la publicació de les balances fiscals abans d'acabar el 2013. “Serà un gest molt positiu per contrarestar les mentides del senyor Mas”, es vantava la presidenta del PP català exhibint a la porta de la seu del partit la seva capacitat d'influència a Madrid.
Amb la convenció del PP a Barcelona va arribar Montoro i amb ell el tràngol d'enterrar les balances fiscals. El titular d'Hisenda no revela les fonts del seu argumentari, però les raons que dos dels catedràtics que ha fitxat –Ramón Barberán i Ezequiel Uriel– plasmen en un treball per a l'IEE coincideixen amb el que ara diu Montoro. “S'haurien d'obviar els saldos fiscals i centrar l'atenció en exclusiva en elements propis del sistema de finançament” (...) les balances només enterboleixen el debat”, raonaven els savis curiosament ara fitxats.
