Convidat de pedra

Barack Obama pas­sarà a ser un mer com­parsa en poc temps, quan l'atenció dels nord-ame­ri­cans es con­cen­tri en les elec­ci­ons legis­la­ti­ves de mei­tat de man­dat. Més enllà, encara que­darà més eclip­sat per les llarguíssi­mes primàries amb vista als comi­cis pre­si­den­ci­als del 2016, en què Hillary Clin­ton podria tor­nar a la pales­tra. Amb el blo­queig impo­sat pels repu­bli­cans al Congrés, l'inquilí de la Casa Blanca no té gaire marge per fer rea­li­tat les seves pro­me­ses. El dis­curs d'ahir de l'estat de la Unió era una de les últi­mes opor­tu­ni­tats perquè Obama brillés amb llum pròpia. Però la dura rea­li­tat és que el premi Nobel del Yes we can no té més remei que recórrer a uns min­sos poders exe­cu­tius pre­si­den­ci­als per inten­tar mar­car l'agenda.