Política

Sagnia socialista al territori

La Catalunya central, les Terres de l'Ebre i les comarques gironines tenen un degoteig de baixes

Regidors i militants amenacen de dir adéu si els diputats crítics són expulsats

El PSC ha donat llibertat de vot als seus regidors arreu de Catalunya per votar qualsevol moció sobre el dret a decidir als ajuntaments i, així, evitar un major enfrontament intern. Tanmateix la sagnia del PSC al territori no s'atura. Desenes de militants i de regidors de les comarques gironines, les Terres de l'Ebre o la Catalunya central han anunciat en els últims dos anys el seu adéu al PSC. L'últim històric a estripar el carnet va ser l'alcalde de Navarcles (Bages), Llorenç Ferrer, militant socialista des del 1977. Els regidors i quadres del partit que han renunciat al carnet són una minoria entre els 2.100 regidors que encara manté arreu del país. Els corrents crítics, sobretot des d'Avancem, preveuen que el degoteig de baixes s'incrementi si els tres diputats crítics són expulsats del PSC al Parlament.

El conflicte pel dret a decidir ha estat una de les causes de les desercions al món local socialista. Alcaldes, sobretot de la Catalunya interior o de les àrees rurals, es mostren en veu baixa preocupats per la possibilitat de perdre vots en les eleccions municipals del maig del 2015 a causa de l'auge sobiranista. El PSC ha fet un gir en la seva política sobre el dret a decidir i ha anunciat que votarà en contra de qualsevol iniciativa al Parlament que no estigui acordada entre els governs del PP i de CiU. Això, segons opinen els regidors dimitits, es fa sovint difícil d'explicar en poblacions amb un índex majoritari de ciutadans favorables a la independència. Per contra, el PSC gairebé no té cap baixa destacada a llocs com ara les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

Catalunya central

Una de les zones amb més pèrdues en el PSC són les comarques del Bages, el Berguedà i Osona. L'octubre del 2012 ja es van donar les primeres baixes amb la renúncia de tres regidors socialistes de Manlleu, i el juny del 2013 s'hi van afegir els quatre regidors que el PSC tenia a Berga, que van formar Impuls pel Berguedà i que el cap de setmana passat van participar en una nova assemblea impulsada per ICV i EUiA. Al Berguedà un grup de cent militants van anunciar l'estiu passat que abandonaven el partit. També hi va haver fugues significatives a Vic –on un dels pesos pesants del socialisme osonenc i extinent d'alcalde, Josep Burgaya, va deixar el partit– o a Torelló –on el número dos, Pere Galobardes, va donar-se de baixa–. Tota l'executiva local del PSC de Sant Joan de Vilatorrada, encapçalada per Iban Hortal, ja havia presentat la dimissió a finals del 2012.

Comarques gironines

L'esquerda en el PSC gironí és important, amb baixes de militants històrics i, segons una enquesta feta per aquest diari, molts d'altres estan estudiant fer-ho en cas que hi hagi expulsions. Els últims mesos han estat especialment durs a les comarques gironines: han trencat el carnet del PSC l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa; l'exalcaldessa de Roses Magda Casamitjana i el portaveu de l'Ajuntament de Pals, Joan Trias; van deixar els càrrecs orgànics en el PSC de Girona la primera secretària, Glòria Plana, i l'exsecretari d'organització Ignasi Thió; i alguns, com ara l'exalcadessa de Vidreres, Ruth Rosique, o el portaveu a Pont de Molins, Esteve Llorens, han anunciat que tenen la intenció de deixar el partit si s'expulsa els tres diputats díscols.

Una de les baixes gironines més destacades va ser la de l'exalcaldessa de Campdevànol i coordinadora comarcal dels socialistes al Ripollès, Núria López. Continua com a militant, però, segons va explicar, va deixar els càrrecs de responsabilitat perquè la posició del partit li generava “contradiccions” que feien que no pogués “assumir la responsabilitat de representar-lo i defensar alguns dels seus postulats polítics des del ple convenciment”. El març de l'any passat ja va dimitir tota la secció local del PSC de Sant Joan de les Abadesses i les agrupacions de Ripoll i Campdevànol van suspendre l'activitat.

Terres de l'Ebre

Després de la suspensió temporal de Núria Ventura com a primera secretària i la creació d'una gestora provisional, la rebel·lió a les Terres de l'Ebre ha provocat un continu d'adéus. L'alcalde de Flix, Marc Mur, reconegut independentista, va dimitir de l'executiva nacional del PSC i va deixar de liderar l'Agrupació de la Ribera d'Ebre. S'hi han afegit molts noms importants a la zona com ara l'exalcalde de Flix Òscar Bosch –que va dimitir de primer secretari local–, el regidor de Deltebre Joan Alginet –que ha deixat el càrrec a la federació de les Terres de l'Ebre– i el regidor de Mora d'Ebre José Domínguez –que també ha deixat el càrrec de partit–. Fins i tot un històric com Josep Bayarri, exregidor de Tortosa, s'ha donat de baixa aquests dies.

L'Anoia i el Penedès

L'històric dirigent del PSC d'Igualada Antoni Dalmau va deixar el partit l'agost passat per discrepàncies amb la direcció després d'haver estat president de la Diputació de Barcelona i diputat al Parlament als anys vuitanta i noranta. També deixa el PSC l'alcalde de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès), Àlex Jover. El gener passat una vintena d'exregidors i militants de Vilafranca del Penedès van fer pública una carta de dimissió.

El Camp de Tarragona

L'única excepció tarragonina destacada ha estat la dimissió, fa una setmana, del primer secretari i el president del Baix Camp, Sergi Ciurana i Ernest Aymamí. Per acabar, hi ha el cas del regidor de Montblanc Pere Domènech, que es va unir a un govern proindependentista liderat per ERC i s'ha definit a favor de la data i la pregunta de la consulta.

2.100
regidors socialistes
va aconseguir en les eleccions fa quasi tres anys. CiU té uns 4.000 edils propis.
200
alcaldies té el PSC
o agrupacions vinculades des del maig del 2011. CiU va guanyar unes 450 alcaldies.

Ros: “El PSC no s'escindirà pel bé de Catalunya”

L'alcalde de Lleida i dirigent crític d'Agrupament Socialista, Àngel Ros, va assegurar ahir que malgrat el conflicte intern el PSC “no s'escindirà” en els propers mesos. “Espero, desitjo i estic convençut que no es produirà pel bé de Catalunya”, va assegurar. Ros, de qui s'intueix que podria presentar batalla en un futur a Pere Navarro per la direcció del partit, va afirmar a Madrid que el projecte dels socialistes catalans se sustenta sobre “sensibilitats diverses i complementàries”. Segons ell, però, cal que la direcció aposti per la cohesió “gestionant bé la pluralitat” interna que hi ha en el PSC. Ros, que va dimitir de diputat just abans de la votació de la via del 150.2 per la consulta, s'ha allunyat de la crispació interna socialista en les últimes setmanes.

El cert és que a les comarques de Lleida i Pirineus no s'han sabut en l'últim any baixes o dimissions significatives de regidors o militants. Tot i que regidors socialistes, fins i tot a la capital, Lleida, han votat a favor de mocions favorables al dret a decidir i a la via del 150.2, no s'ha generat un xoc tan traumàtic com en altres zones del país. El sector catalanista fa costat a Ros, i com ell no ha trencat amb el partit, mantindran el carnet a l'espera de temps millors. A les comarques lleidatanes, el sector de Ros és majoria i controla les agrupacions locals i comarcals, segons informa David Marín.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia