La visió des de Rússia

Moscou, que té molts interessos econòmics i geoestratègics a Ucraïna, així com vincles històrics, culturals i lingüístics, sobretot a la part est de majoria russòfona, no vol perdre la seva influència en aquest país, que voldria que algun dia formés part d'estructures com ara la unió duanera i la futura Unió Euroasiàtica. A més, la ciutat ucraïnesa de Sebastòpol, a la península de Crimea, acull la base militar russa del mar Negre. Crimea té l'estatus de república autònoma i va ser traspassada de Rússia a Ucraïna ara fa 60 anys, quan els dos països formaven part de la Unió Soviètica, i ara ja hi ha veus al Parlament autonòmic que plantegen la possibilitat d'un retorn a Rússia segons com evolucionin els fets.

Amb Víktor Ianukóvitx al capdavant d'Ucraïna, el Kremlin ha exercit la seva influència a través d'alts càrrecs polítics de Kíev molt propers a Moscou, a través de contactes i fins i tot d'ingerència a les regions més pro russes i també a través de pressions econòmiques, com ara boicots infundats a la producció ucraïnesa o amb la concessió d'aquest darrer crèdit de 15.000 milions de dòlars de què ja ha alertat que no entregarà la segona part fins que la situació s'hagi estabilitzat.

Moscou, però, sempre manté lligada de ben a prop Ucraïna, tal com demostra que la rebaixa d'un terç del preu del gas s'hagi de revisar trimestralment, i voldria controlar el tram ucraïnès del gasoducte que porta combustible de Rússia a Europa. Rússia defensa els seus interessos, però aquesta manera de fer és qualificada de “xantatge” per part dels sectors proeuropeistes ucraïnesos, que creuen que el seu país es podria desenvolupar millor en el marc d'un acostament a Europa. Durant tota aquesta crisi a Ucraïna, el Kremlin ha posat molt d'èmfasi
en el protagonisme que han tingut els sectors més radicals i violents de la ultradreta ucraïnesa, que veneren la figura de Stepan Bandera, un polític ideòleg del nacionalisme ucraïnès de la primera meitat del segle XX que a Polònia i a Rússia consideren feixista. La diplomàcia russa no es cansa d'acusar Occident de dobles estàndards pel fet de donar suport obertament a sectors radicals que amenacen amb la descomposició del país.

És cert que alguns militants d'organitzacions com ara Sector de Dretes expressen obertament el seu odi cap als russos, però també és un fet que aquests són només una part del gran aixecament contra Víktor Ianukóvitx. Els manifestants de la coneguda com Euromaidan lluiten per la seva dignitat com a ciutadans perquè consideren que, durant aquests quatre anys que ha estat al poder, Ianukóvitx, que el primer que va fer va ser dotar el president de més poder, ha abocat el país a la pobresa i a la corrupció mentre el seu entorn s'ha anat enriquint. Pels seus detractors, Ianukóvitx ha cavat la seva tomba política permetent que el que va començar com una manifestació a favor d'un acostament a Europa hagi acabat amb una revolta sagnant que ha posat el país a les portes d'una guerra civil.

Les televisions federals russes han venut aquestes protestes com una amenaça per a la integritat territorial ucraïnesa i per a la part de majoria russa d'Ucraïna, a l'est del riu Dnièper, i s'han posicionat clarament contra l'Euromaidan. De fet, la televisió que havia fet una cobertura més àmplia del que passava a la plaça de la Independència a Kíev va ser el canal Dozhd, que des de finals de gener té problemes perquè els operadors de televisió per cable li han tallat el senyal, presumptament perquè consideren que es va excedir en una enquesta sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Casualment, també és la televisió, que ara encara es pot veure per internet, que havia fet la millor cobertura de les grans protestes opositores russes d'ara fa dos anys a Moscou. Una vegada més, el Kremlin té por que els seus ciutadans es contagiïn dels virus revolucionaris dels països veïns.

Gran part de l'opinió pública russa continua posseïda pels tics imperialistes del que havia estat la Unió Soviètica i no veu de bon ull que una part dels ucraïnesos vulgui triar el seu propi camí. Una altra part, però, observa amb una admiració i una certa enveja que els seus veïns hagin estat capaços de rebel·lar-se contra un règim que consideren injust.