«Si no parles, no ets ningú»

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, fa la baixada d'aigua de Sant Magí, «després de dormir al costat de l'ermita del Sant Patró». Ho llegim a Facebook, en què també hi ha penjada una foto de grup feta amb el seu mòbil, poc abans d'assabentar-nos que l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell, ha obert una galeta de la fortuna. És una galeta virtual, això sí, de la qual surt una sentència que tots els amics electrònics de l'alcalde poden llegir: «L'afecte que has brindat serà recompensat amb escreix».

Aquests són alguns dels missatges i informacions que ahir a la tarda es podien veure a Facebook, una xarxa social que també ha estat colonitzada pels polítics de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Poc més de dos anys després del desembarcament massiu a internet, que va fer coincidir l'expansió de la blocosfera política amb la campanya de les eleccions municipals del 2007, el que ara està de moda són les xarxes socials, i l'èxit de Facebook fa que els alcaldes, regidors i càrrecs públics de la demarcació no se n'hagin quedat al marge. «Amb el boom de Facebook, els polítics també han vist que hi ha un lloc a internet en què poden parlar, penjar vídeos i fotos, i recomanar enllaços d'internet», comenta el blocaire ampostí Manel Zaera, un dels més veterans a les Terres de l'Ebre. «Facebook ha arribat entre l'auge dels blocs i de Twitter, que ha passat més desapercebut, tot i que és una bona eina», assenyala l'enginyer informàtic, expert en programari lliure i en les eines de la web 2.0. Zaera considera que Facebook és més atractiu a primera vista, i que els polítics han descobert que hi «poden fer de tot». Així, la republicana Marta Cid hi penja molts comentaris breus i de tipus personal, «com els que posaria a Twitter». Durant la campanya de les municipals, Cid va crear un bloc que no va tenir continuïtat en el temps, però en canvi és una de les polítiques més actives a Facebook. D'altra banda, hi ha els que fan servir Facebook com a «canal addicional» o complement del seu bloc, com ara l'ulldeconenca Núria Ventura (PSC) i el convergent Francesc Sancho, que fa públiques opinions més extenses i elaborades, de contingut més polític, o bé posa enllaços al seu bloc. En aquest sentit, Zaera apunta que l'ús que els polítics fan de Facebook és «més personal» que el que feien dels blocs, amb missatges més orientats per les cúpules dels partits. Tot i així, adverteix que els partits també s'estan comportant com els mitjans de comunicació, en què cada programa es crea el seu perfil o grup a Facebook: «Amb l'esclat dels blocs ja va passar, però ara amb Facebook és més descarat».

«Abans, qui no era a internet ja no existia; ara, qui no és a Facebook, tampoc», remarca Zaera. «Però si no parles, a Facebook no ets ningú», sentencia aquest expert. En aquesta línia, remarca que molts polítics que no eren constants a l'hora de mantenir els seus blocs, són més regulars a Facebook, en què fins i tot pengen comentaris sobre el dia a dia de la seua agenda política, o imatges dels actes a què assisteixen. Així, segons Zaera, a Facebook els polítics se senten menys lligats a la disciplina de partit, saben que donen una imatge més propera, i per això es veuen capaços de parlar de qualsevol cosa. Fins i tot exhibeixen la seua vida íntima i familiar, ja que es veuen envoltats per una comunitat d'amics i una audiència molt concreta. «Caldrà veure què passa quan arribin les eleccions, i si els partits els marquen alguna pauta», diu Zaera. «Els videoblocs també havien de ser el paradigma de la nova comunicació política, i gairebé han desaparegut», recorda.