Política

Merkel: remei o malaltia

Alemanya serà altre cop el país amb més escons a la nova cambra europea

Tant Juncker com Schulz es perceben com a candidats a presidir la Comissió Europea ‘dirigits' des de Berlín

L'eliminació de la clàusula del 5% per accedir a Estrasburg afavoreix els partits petits, que no són al Bundestag, com ara els euroescèptics

És Angela Merkel el nus de tots els mals a l'ano­me­nada “malal­tia euro­pea” o bé el remei en una UE amb presència crei­xent dels extre­mis­mes? La pre­gunta plana arran de les elec­ci­ons del 25 de maig, en què sigui quin sigui el resul­tat a escala de cada país els líders tra­di­ci­o­nals hau­ran de veure's trac­tant amb una nova classe política molt segura de si mateixa i amb ambi­ci­ons d'anar a més: els popu­lis­mes.

Als dos clars aspi­rants a con­ver­tir-se en el pri­mer pre­si­dent “electe” de la Comissió Euro­pea –el con­ser­va­dor luxem­burguès Jean-Claude Juncker i el soci­al­demòcrata ale­many Mar­tin Schulz–, se'ls per­cep com a tele­di­ri­gits des del país que més pes té i tindrà a l'euro­cam­bra –96, del total de 751 escons–, com a reflex del pes de la població ale­ma­nya en el con­junt de la UE.

Al pri­mer, perquè va ser el can­di­dat que va rebre el suport de Merkel dins la família dels popu­lars euro­peus. Al segon, perquè, tot i pre­sen­tar-se com “l'ale­many bo de la pel·lícula” –és a dir, el cor­rec­tiu a l'aus­te­ri­tat mal­sana impo­sada per la can­ce­llera–, no deixa de ser mem­bre del Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD), que forma part de la gran coa­lició que governa a Berlín.

La con­fluència d'aquests fac­tors –la influència de la pri­mera eco­no­mia euro­pea en els dos prin­ci­pals can­di­dats a pre­si­dir la CE i el pes que poden tenir els popu­lis­mes a la nova cam­bra– fa tre­mo­lar molts dels seus ciu­ta­dans. La pre­gunta és si hem de témer més els super­po­ders atribuïts a Merkel per impo­sar la seva obsessió per l'aus­te­ri­tat a la resta dels socis, a més de la len­ti­tud sem­bla que endèmica a l'hora de reac­ci­o­nar en situ­a­ci­ons de crisi –euro­pees o glo­bals–, o la presència d'aquests nous dolents de la pel·lícula, encapçalats pel Front Nati­o­nal francès de Marine Le Pen i els seus core­li­gi­o­na­ris escan­di­naus, ita­li­ans o de l'est euro­peu, a més dels euro­escèptics escam­pats per tota la UE.

A la mateixa Ale­ma­nya, país clara­ment pro­eu­ro­peu, no es pot par­lar d'una “des­a­fecció” envers Europa, però sí de des­con­fiança cap a les seves ins­ti­tu­ci­ons, que el 2009 es va tra­duir en una par­ti­ci­pació baixíssima –un 43 %, con­tra el 73 % de les gene­rals–. Un nou fac­tor a afe­gir al còmput dels perills exis­tents en les elec­ci­ons del 25 de maig, en què podria repe­tir-se un abs­ten­ci­o­nisme sem­blant, afa­vo­ri­dor dels extre­mis­mes, sobre­tot ara que ha des­a­pa­re­gut l'històric blin­datge ale­many con­tra els par­tits mino­ri­ta­ris.

Per pri­mer cop, no hi ha clàusula de mínims per acce­dir a escons. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ale­many va eli­mi­nar recent­ment el llistó mínim del 5% per obte­nir repre­sen­tació par­la­mentària a l'euro­cam­bra. Aquesta havia estat històrica­ment una de les claus del sis­tema elec­to­ral ale­many per pro­te­gir-se dels extre­mis­mes. Havia fun­ci­o­nat amb èxit, com ho demos­tra que cap for­mació ultra­dre­tana no va arri­bar a asseure's mai al Bun­des­tag (la cam­bra baixa del Par­la­ment fede­ral).

El blin­datge con­tra els petits ha tin­gut, com a efecte col·late­ral nega­tiu, la manca de pos­si­bi­li­tats de reno­vació al Bun­des­tag. L'última for­mació alter­na­tiva que va ficar la seva ban­dera entre els esta­blerts van ser els Verds, als vui­tanta. La incor­po­ració del post­co­mu­nisme, després de la cai­guda del Mur i reu­ni­fi­cació, no es pot con­si­de­rar un tri­omf dels mino­ri­ta­ris, ja que aquest espec­tre era el domi­nant a l'antiga Ale­ma­nya comu­nista. Ara, als Verds se'ls veu com a gai­rebé tan enve­llits i esta­blerts com als con­ser­va­dors de Merkel, men­tre que for­ma­ci­ons joves com ara els Pira­tes en que­den sis­temàtica­ment fora.

El TC ale­many va dic­tar a favor dels interes­sos dels petits –només amb efec­tes sobre les euro­pees, perquè en les gene­rals, regi­o­nals o muni­ci­pals ale­ma­nyes es man­tindrà la clàusula del 5 %–. El seu l'argu­ment era que dei­xar fora de l'euro­cam­bra aques­tes for­ma­ci­ons ale­ma­nyes seria dis­cri­mi­na­tori, vist que les dels altres mem­bres de la UE sí que hi poden acce­dir. Una sentència bene­fac­tora per als Pira­tes –defen­sors de la lli­ber­tat a inter­net–, però també per a l'ultra­dreta ale­ma­nya, que teòrica­ment podria tro­bar a Estras­burg la tri­buna que no té al Bun­des­tag.

Un cas a part, en aquest con­text, és el de l'euro­escèptica Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD), una for­mació que en les últi­mes gene­rals no va obte­nir cap escó per la mínima –amb un 4,9 %–, però que en les euro­pees podria superar el 6%.

Fins ara, la reserva del popu­lisme ale­many havia estat la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU), par­tit ager­ma­nat a la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) de Merkel, amb pro­cla­mes tan dre­ta­nes com ara la que pro­posa impo­sar peatge a les auto­pis­tes només per als vehi­cles estran­gers. A la dreta pura i dura de la CSU li ha sor­tit aquesta com­pe­ti­dora euro­escèptica, amb capa­ci­tat per arri­bar a Estras­burg fins i tot amb dret propi –és a dir, per damunt del 5 %–, i això serà sufi­ci­ent per fer dis­pa­rar les alar­mes al con­junt de la família con­ser­va­dora de Merkel.

Tor­nem, així, al prin­cipi: què han de témer més els països del sud, els super­po­ders cone­guts de la can­ce­llera o la nova pressió dels popu­lis­mes dre­tans?

96
dels
751 que integren el Parlament Europeu corresponen a Alemanya, com a reflex del pes de la població d'aquest país en el conjunt de la UE.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia