opinió
Ni en el model energètic
Ni en el model energètic ens entenen els espanyols. Sense dir-ho textualment, és el que va defensar el líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Antoni Duran i Lleida, que ahir estava de visita electoral a la comarca de la Garrotxa acompanyant el candidat del partit i número dos de la llista de la federació a les europees, Francesc Gambús, i acompanyat del fins ara eurodiputat del partit democratacristià, Salvador Sedó, qui precisament ha estat a la comissió d'Indústria i Energia de l'eurocambra. Duran i Lleida va posar d'exemple la planta de cogeneració que Càrnies Noel comparteix amb la Torras Papel i la també paperera La Confiança, que com quasi sempre són un exemple què la societat civil va un pas endavant. Segons ell, el govern espanyol no acaba d'entendre que la cogeneració d'energia elèctrica –amb gas natural– fa més competitiva la indústria i, a més, genera menys emissions de CO2que la generació tradicional. “Està desorientat i no té una política energètica clara”, va etzibar. De fet, això demostra, per ell, que el govern del PP és poc europeista, ja que s'allunya de l'estratègia de la Unió Europea per reduir un vint per cent les emissions de CO2 en el conjunt dels estats membres fins al 2020.
Per tot això, va anunciar que CiU aposta per la integració del mercat de l'energia europeu i per un clar suport a la indústria de la cogeneració. La central de Noel a Begudà produeix la meitat de l'electricitat que consumeix tota la Garrotxa. Amb el suport de l'IDAE, ha tingut un cost de 32 milions d'euros i ha calgut la construcció d'una subestació (1,6 milions) i la connexió amb la nova línia de 132 kV entre Montagut i Serinyà. Tota l'energia generada en aquestes plantes es ven a les empreses del sector, les quals retornen a les propietàries de la central la que necessiten i la resta la comercialitzen. Un altre efecte derivat és, per exemple, el fet que aquesta central ha estat clau per mantenir oberta la Torras Papel de Sant Joan.
Antoni Duran i Lleida va insistir en la poca voluntat europeista del govern espanyol, que també va contraposar a l'aposta clarament decidida dels catalans per Europa, i va lamentar la contraprogramació amb el debat dels caps de cartell del PP i del PSOE a les eleccions del 25-N del debat dels candidats a presidir la Comissió Europea. Curiosament, aquests van apostar perquè Catalunya i Espanya dialoguin.