Tàndem a tot risc
mirall · La candidatura de CiU a les europees és fruit de les tensions internes per l'aposta independentista de CDC i la insistència del líder d'Unió per la tercera via
Els de Mas van condicionar el nom del número dos rebutjant l'home predilecte de Duran i Lleida
Gambús s'entén amb els convergents i és pròxim al d'Alcampell
El tàndem de Ramon Tremosa i Francesc Gambús es va aparellar in extremis: apurant els terminis, forçant l'engranatge de CiU. L'un i l'altre pedalen ara en la mateixa direcció. Però la posada a punt del vehicle electoral no va ser fàcil. El procés ha obert massa sotracs en el camí per a una federació acostumada a les planàries autonomistes i a agafar els revolts a velocitat lenta. CDC, desinhibidament independentista, pedaleja més ràpidament que Unió cap al 9-N; mentre que Josep Antoni Duran i Lleida clama per la tercera via, ERC s'engreixa a les enquestes i tot d'una, en plena pujada, arriben les europees, costerudes com mai. És sabut que Convergència no volia repetir la Coalició per Europa amb el PNB i Compromiso por Galicia, com ha acabat passant i confiava Unió. Artur Mas va prioritzar l'intent de formar una candidatura sobiranista amb els d'Oriol Junqueras (fins i tot assumint la ruptura amb Duran) i amb un cap de cartell de la societat civil. També és sabut que s'atribueix a ERC la negativa final que va llençar la negociació a l'abocador on es descomponen els projectes polítics fallits.
Amb la tensió pels núvols, CDC va intentar llavors condicionar l'elecció del company socialcristià de Tremosa a la llista. Tant l'eurodiputat com la direcció convergent es van negar a assumir l'home predilecte de Duran, Salvador Sedó, que ja va acompanyar Tremosa el 2009. El candidat de CDC s'estrenava aquell any com a cap de cartell independent i Sedó no va entrar al Parlament Europeu fins al 2011, amb l'ampliació del nombre de diputats que va imposar el Tractat de Lisboa. Durant els anys en què van coincidir a Brussel·les no van tenir cap relació. Zero. L'un, integrat al grup liberal (ALDE); l'altre, al dels populars europeus (PPE). Tremosa signava propostes amb l'ecosocialista Raül Romeva i amb els socialistes Maria Badia i Ramon Obiols, però Sedó apareixia poc a les fotos i, en acabat, la productivitat del seu balanç parlamentari va quedar a anys llum de l'hiperactivisme de Tremosa. S'acostava el 25-M. CDC va al·legar el seu dret d'influir en la tria del candidat d'Unió, igual que ho va fer Duran en les espanyoles amb el nom convergent. Finalment, UDC va evitar el xoc. Sedó va renunciar a repetir per evitar el conflicte, potser definitiu. L'elegit va ser Gambús. Sortit de l'àrea d'exteriors del departament de Francesc Homs, Gambús s'entén amb els convergents i combina la proximitat al d'Alcampell amb un contrastat lloc a la gigafoto de la Diada: Tram 555.
