Europa, el mirall trencat

Per només tres vots de diferència, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va determinar no presentar candidatura a les eleccions europees. Com a bons assemblearis, la decisió es va sotmetre a debat polític i després a votació dels militants que comparteixen la mateixa concepció del que és Europa. “Un projecte caduc que va esdevenir un mite per als nostres pares però que quaranta anys després s'ha convertit en un sistema que manté dictadures i és profundament injust i antidemocràtic”, explica el diputat David Fernàndez.

El mirall en el qual es contemplava la vella Europa s'ha trencat. Capgirar-la i reconstruir-la de dalt a baix són els objectius en els quals ara s'emmiralla aquesta formació política que aspira a transformar-la des de l'autoorganització dels pobles. No en va, la construcció de la CUP va néixer a través del treball que es va iniciar, i continua més viu i actiu que mai, mitjançant les assemblees de barri i les trobades en ateneus i casals veïnals sota la premissa que és “la societat la que ha de tenir la veu” en la construcció del país i de les institucions. Els parlaments, ja siguin el català o l'europeu, només esdevenen “eines” per assolir un sistema més democràtic. Per això, el que cal ara, en paraules del diputat de la CUP, és “crear les bases de la unitat popular europea”, un projecte, però, que encara resta llunyà i el qual aspiren a assolir sense haver de participar en el sistema actual. En contrapartida, “sí que s'ha fet molta feina per treballar en la creació d'una xarxa europea que coordina els moviments antifeixistes”, explica Fernàndez, la qual cosa els ha donat “ visibilitat”, hi afegeix.

Aquests postulats de la CUP són l'argument per demanar al seu electoral que el 25-M triï l'abstenció com a senyal de “rebuig i protesta”. A més a més no guarden cap esperança que la Unió Europea pugui arribar a donar un cop de mà al procés sobiranista de Catalunya permetent la convocatòria d'una consulta. “Però si no reconeixen ni admeten l'ús del català a la cambra europea”, exclama el portaveu. La sobirania popular, entesa com la veu del poble, la reclamen per a tot i la uneixen a altres reivindicacions que són ja lema de la CUP: democràcia i transformació social. Fites que no arribaran sense pressió social, desobediència i ruptura.

Utopia? “Més utòpic és pensar que la UE ens aportarà la solució, i això defensen alguns”, respon Fernàndez, tremendament crític amb la llei d'estabilitat pressupostària (aprovada pel PP, el PSOE i CiU), que estableix, per imperatiu legal dels països amb poder dins la UE, l'obligació de pagar, primer, la banca (interessos i deute); després, els sous dels treballadors públics i, al final, els proveïdors i els convenis. Per aquests motius, la CUP aposta per denunciar els fets; desobeir el topall de dèficit, deixar de pagar el deute i auditar els comptes públics. Com a exemple que un altre sistema és possible, Fernàndez menciona Islàndia, on el retorn del deute es va sotmetre a referèndum i va guanyar de manera rotunda el no.