Política

Qui votarem el 25-M?

sistema

Les eleccions europees permeten que diputats elegits per una mateixa llista puguin pertànyer després a grups diferents al Parlament, si bé la disciplina de vot no és rígida

Serà el cas de CiU i d'ICV-EUiA, que es repartiran entre liberals i populars, i verds i esquerres unitàries; ERC, que mira cap als socialdemòcrates, al final anirà sols amb els verds

Tres dels cincgrans grups accepten el dret a decidir de Catalunya; això sí, els altres dos són els majoritaris

A més de sonar llu­nya­nes, tot i que el que deci­dei­xen no ho és gens, les elec­ci­ons euro­pees resul­ten estra­nyes per a l'elec­to­rat català. Per començar, perquè Cata­lu­nya no hi té cir­cums­cripció pròpia i, per tant, els seus vots es dilu­ei­xen dins de la macro­cir­cums­cripció que forma l'Estat espa­nyol sen­cer, on es trien un total de 54 dels 751 euro­di­pu­tats que for­ma­ran la nova cam­bra.

Aquest fet faci­lita que s'hagin for­mat ali­an­ces per concórrer-hi entre par­tits de diver­sos ter­ri­to­ris, i també pos­si­bi­lita que a totes les comu­ni­tats es puguin votar les 39 can­di­da­tu­res que s'han pre­sen­tat en el con­junt de l'Estat. Així, a Cata­lu­nya es podrà optar per la coa­lició Els Pobles Deci­dei­xen, que for­men els bas­cos Bildu i els gallecs BNG, o Pri­ma­vera Euro­pea, amb un con­glo­me­rat d'altres par­tits naci­o­na­lis­tes i regi­o­na­lis­tes, en què hi ha Com­promís (valencià) i la Chunta Ara­go­ne­sista. Anàloga­ment, a Cantàbria, a Extre­ma­dura i a Ceuta es podran votar par­tits naci­o­na­lis­tes cata­lans.

La pecu­li­a­ri­tat no afecta el PP i el PSOE (PSC inclòs, és clar), que es pre­sen­ten, com és habi­tual, en llis­tes unitàries en què els pri­mers can­di­dats cata­lans van en posi­ci­ons endar­re­ri­des (el 12 i el 39 en el cas popu­lar, i el 6 i el 15 en el soci­a­lista). Ciu­ta­dans també es pre­senta sola, i la CUP ha deci­dit no fer llista. Sí que hi ha can­vis en la resta de grups de l'arc par­la­men­tari català. CiU lidera la Coa­lició per Europa, en què també hi ha el PNB, Coa­lició Canària i Com­promís per Galícia, escissió del BNG. ICV, en el número 3, i EUiA, en el 10, es pre­sen­ten dins d'Esquerra Plu­ral, jun­ta­ment amb Esquerra Unida. I ERC hi con­corre com L'Esquerra pel Dret a Deci­dir, jun­ta­ment amb Nova Esquerra Cata­lana (Necat) i diver­sos grups i inde­pen­dents dels Països Cata­lans com ara Cata­lu­nya-Sí. D'altra banda, caldrà veure quants vots reben a Cata­lu­nya for­ces fins ara resi­du­als com ara UPD o d'altres de noves com la ultra­dre­tana Vox i l'esquer­ra­nosa Pode­mos.

Encara hi ha més pecu­li­a­ri­tats. La majo­ria d'aques­tes for­ma­ci­ons s'ads­criu­ran després a un grup més gran dins del Par­la­ment Euro­peu. De fet, no és obli­ga­tori que es pro­nunciïn prèvia­ment, i poden deci­dir un cop han sor­tit ele­gits a quin grup van. Si és que els accep­ten, és clar, per a la qual cosa hi pot haver pro­ces­sos de nego­ci­ació. Les grans coa­li­ci­ons de l'Estat, això sí, ja s'han defi­nit. I, com que mol­tes estan for­ma­des per par­tits dife­rents, passa que euro­di­pu­tats tri­ats per una mateixa llista es poden repar­tir entre grups dife­rents. No és el cas del PP ni del PSOE, que ani­ran, res­pec­ti­va­ment, al grup popu­lar euro­peu i al soci­al­demòcrata. Quant a la resta, cal fer obser­va­ci­ons. ICV enviarà els seus ele­gits al grup d'Els Verds, però els d'EUiA i IU, que van a la mateixa can­di­da­tura, ani­ran al de l'esquerra unitària. El mateix passa a CiU: CDC, que encapçala la llista; el PNB, que té el número 2, i CC, que té el 4, envi­a­ran els dipu­tats al grup libe­ral, però UDC, que va al número 3, estarà al grup popu­lar. ERC per­tany a l'Aliança Lliure Euro­pea, en què hi ha altres for­ces naci­o­na­lis­tes, un grup que sem­pre ha fet aliança amb el grup d'Els Verds. A l'inici de cam­pa­nya s'havia espe­cu­lat que Necat, que va al número 2, es pogués vin­cu­lar al grup soci­al­demòcrata per començar a esta­blir-hi vin­cles per pre­pa­rar un futur ingrés en cas que la situ­ació del país “es nor­ma­litzi”, és a dir, que Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent. Tant ERC com Necat, però, ja han con­fir­mat que s'inte­gra­ran ara a Els Verds. Pel que fa a la resta, Ciu­ta­dans no és clar encara on anirà, com tam­poc UPD. Van fer movi­ments per entrar al libe­ral, però sem­bla una opció força impro­ba­ble per la seva incom­pa­ti­bi­li­tat amb els postu­lats de CDC i el PNB, que ja hi són.

Per aquesta mateixa hete­ro­geneïtat dels grups, la dis­ci­plina de vot és molt menys rígida que al Par­la­ment català o l'espa­nyol, i se sol tren­car amb força faci­li­tat, sovint per interes­sos opo­sats dels dipu­tats d'un mateix estat, però també indi­vi­du­als. No hi sol haver san­ci­ons ni cri­des a l'ordre en aquests casos, si bé molts grups dema­nen que els díscols avi­sin abans per no endur-se sor­pre­ses durant les vota­ci­ons.

Una dar­rera nove­tat d'enguany per donar més poder al Par­la­ment és que votarà, a pro­posta del Con­sell for­mat pels estats, la per­sona que pre­si­dirà la Comissió –el govern euro­peu del dia a dia–, i també haurà de donar el vis­ti­plau als 28 comis­sa­ris, un per país, que caldrà desig­nar pas­sat l'estiu. Els cinc grans grups actu­als a l'hemi­ci­cle ja han pre­sen­tat els seus can­di­dats, que per pri­mer cop van inter­ve­nir el 15 de maig en un debat emès a tota la UE: el luxem­burguès Jean-Claude Juncker pels popu­lars; l'ale­many Mar­tin Schulz pels soci­al­demòcra­tes; el belga Guy Ver­hofs­tadt pels libe­rals; l'ale­ma­nya Ska Keller (que fa tàndem amb el francès Jose Bové) pels verds, i el grec Ale­xis Tsi­pras per l'esquerra unitària.

Tots ells es van pro­nun­ciar sobre el procés a Cata­lu­nya, una vari­a­ble sens dubte impor­tant en aquests comi­cis. Juncker va dir que era un afer intern d'Espa­nya i s'havia de resol­dre d'acord amb la Cons­ti­tució. Schulz va recor­dar que cada estat és sobirà, i va avi­sar en tot cas que el que faci la UE amb Escòcia no supo­sarà cap pre­ce­dent per als altres. Amb mati­sos, la resta de grups van donar suport al dret a deci­dir. Ver­hofs­tadt, més tebi, va renyar la Comissió per haver-s'hi impli­cat en nega­tiu fins ara, i va dema­nar res­pecte per a l'opinió dels ciu­ta­dans. Keller va apos­tar deci­di­da­ment pel procés, i fins i tot va dir que si era pre­si­denta dona­ria la ben­vin­guda a una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Tsi­pras va reconèixer el dret a l'auto­de­ter­mi­nació dels pobles, però va avi­sar de pos­si­bles xocs, i creu que la solució és més auto­no­mia dins d'un estat fede­ral.

Les últimes projeccions
L'última projecció oficial que va fer dilluns el Parlament Europeu donava 217 eurodiputats al grup popular; 199 al socialdemòcrata, 61 al liberal, 50 als verds i 46 a l'esquerra unitària. Els 180 restants es repartirien entre grups menors i no adscrits, molts dels quals serien de partits euroescèptics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia