La monarquia s'aferra a una segona transició

Etapa d'escàndols

Perquè el rei plega havent liqui­dat tot el pres­tigi que havia adqui­rit arran del paper cab­dal que li atri­bu­ei­xen en l'intent de cop d'estat del 23-F. També la seva imatge de per­so­natge pla­ner i simpàtic s'esfu­mava quan es va des­ta­par el seu viatge a Botswana, enmig d'un crisi sense pre­ce­dents, i l'estra­nya amis­tat amb la lob­bista Corina. I men­tres­tant, en paral·lel, s'ana­ven conei­xent detalls del cas Nóos, que té la seva filla Cris­tina i el seu gen­dre Iñaki Urdan­ga­rin pen­dents d'un acte del jut­jat de Palma.

Quan arran de la mort del dic­ta­dor Franco ell va assu­mir la corona, tenia al davant una soci­e­tat poruga després d'anys de repressió, i, alhora, espe­rançada amb la pos­si­bi­li­tat que s'obrís un nou esce­nari. I ara deixa al seu fill una soci­e­tat enfon­sada per la crisi i molt enfa­dada amb els seus ges­tors. I, en el cas català, s'haurà d'enfron­tar a una ciu­ta­da­nia que vol votar per dei­xar enrere tot ple­gat. Però, tot i que el pano­rama actual és deso­la­dor, Joan Car­les volia esta­blir sem­blan­ces entre una situ­ació i l'altra. “El príncep té la madu­resa, la pre­pa­ració i el sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat neces­sa­ris per assu­mir una nova etapa d'espe­rança”, va insis­tir. Els actors polítics espa­nyols amb què haurà de tre­ba­llar no sem­bla que tin­guin intenció de retro­ce­dir qua­tre dècades per situar-se en el que –arran de la mort d'Adolfo Suárez– s'ha ano­me­nat “l'espe­rit de la Tran­sició”, que en el seu moment va impli­car molt diàleg entre vells ene­mics per inten­tar arri­bar al con­sens.

El temps dirà, però, si el dar­rer mis­satge nada­lenc del rei, en què con­vi­dava els polítics a refor­mar la Cons­ti­tució, forma part d'aquesta ope­ració segona tran­sició. De fet, el pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy, ha sug­ge­rit la pos­si­bi­li­tat de obrir el meló, però ha aler­tat, això sí, que no ser­virà per donar un nou encaix a Cata­lu­nya. Però per a un Alfredo Pérez Rubal­caba també de reti­rada, el debat pot aca­bar sent un con­sol després que fos el pri­mer a recla­mar can­vis en la carta magna.

Sigui quin sigui el camí que agafi el futur rei, el que és segur és que el relleu es farà de pressa. Es tracta d'evi­tar que l'onada que ahir envaïa els car­rers cla­mant per un futur estat català o exi­gint que es deixi votar a la ciu­ta­da­nia si vol monar­quia o república es con­ver­teixi en un tsu­nami que deixi en paper mullat el gest de Joan Car­les.