Política

La monarquia s'aferra a una segona transició

Joan Carles abdica i confia que el seu fill actuï de tallafocs davant el procés català, el malestar social i el descrèdit polític

El rei usa el seu llegat per reclamar que una nova generació assumeixi els desafiaments actuals

El rei plega enmig de la crisi del bipartidisme i la revifada republicana
L'adéu posa sobre
la taula el debat sobre la reforma constitucional

Sego­nes parts mai no han estat bones. Però amb el traspàs de poders del rei Joan Car­les al príncep Felip, la monar­quia espa­nyola està entes­tada a demos­trar que la cita popu­lar podria estar equi­vo­cada i que, si fa més de 40 anys va ser un fet ine­vi­ta­ble el pas d'una dic­ta­dura a la democràcia, ara, amb un nou cap d'estat, és pos­si­ble enge­gar una segona tran­sició per inten­tar atu­rar el procés català, impe­dir que el País Basc se sumi al clam sobi­ra­nista i, de retruc, apai­va­gar el males­tar social per l'atur i les reta­lla­des, i l'esco­ra­ment de la ciu­ta­da­nia cap a una esquerra més repu­bli­cana i allu­nyada dels des­pat­xos ofi­ci­als que, per pri­mera vegada, s'ha con­ver­tit en una amenaça per al model bipar­ti­dista que des dels anys setanta es repar­teix el poder a les ins­ti­tu­ci­ons.

Després que ni les contínues inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques hagues­sin dei­xat entre­veure que tingués intenció d'abdi­car –fins i tot plan­tava cara a les veus que insi­nu­a­ven que era el moment de reti­rar-se–, Joan Car­les ha deci­dit ple­gar després de 39 anys de reg­nat i adme­tent les seves limi­ta­ci­ons, que va lli­gar a la neces­si­tat de sal­var la ins­ti­tució i no pas a la seva deli­cada salut.

Pel monarca espa­nyol, la història que ell va pro­ta­go­nit­zar el 1975 es repe­teix i “avui mereix que passi a la pri­mera línia una gene­ració més jove, amb noves ener­gies, deci­dida a empren­dre amb deter­mi­nació les trans­for­ma­ci­ons i refor­mes que la con­jun­tura actual demana”, segons indi­cava en el seu dis­curs. Deixa, doncs, que sigui el seu fill –que reg­narà com a Felip VI– el que intenti recu­pe­rar el bon nom de la casa i el que afronti els rep­tes que té al davant l'Estat.

En el seu comiat, el monarca va asse­gu­rar que va pren­dre la decisió el 6 de gener, quan va fer 76 anys, però ha espe­rat fins després de les elec­ci­ons del 25-M per fer-ho públic. En les seves últi­mes apa­ri­ci­ons res feia intuir que estigués pre­pa­rant el relleu, sinó que més aviat sem­blava que La Zar­zu­ela estigués immersa en una ope­ració per recu­pe­rar la figura de Joan Car­les després dels escàndols que han sac­se­jat la corona.

Etapa d'escàndols

Perquè el rei plega havent liqui­dat tot el pres­tigi que havia adqui­rit arran del paper cab­dal que li atri­bu­ei­xen en l'intent de cop d'estat del 23-F. També la seva imatge de per­so­natge pla­ner i simpàtic s'esfu­mava quan es va des­ta­par el seu viatge a Botswana, enmig d'un crisi sense pre­ce­dents, i l'estra­nya amis­tat amb la lob­bista Corina. I men­tres­tant, en paral·lel, s'ana­ven conei­xent detalls del cas Nóos, que té la seva filla Cris­tina i el seu gen­dre Iñaki Urdan­ga­rin pen­dents d'un acte del jut­jat de Palma.

Quan arran de la mort del dic­ta­dor Franco ell va assu­mir la corona, tenia al davant una soci­e­tat poruga després d'anys de repressió, i, alhora, espe­rançada amb la pos­si­bi­li­tat que s'obrís un nou esce­nari. I ara deixa al seu fill una soci­e­tat enfon­sada per la crisi i molt enfa­dada amb els seus ges­tors. I, en el cas català, s'haurà d'enfron­tar a una ciu­ta­da­nia que vol votar per dei­xar enrere tot ple­gat. Però, tot i que el pano­rama actual és deso­la­dor, Joan Car­les volia esta­blir sem­blan­ces entre una situ­ació i l'altra. “El príncep té la madu­resa, la pre­pa­ració i el sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat neces­sa­ris per assu­mir una nova etapa d'espe­rança”, va insis­tir. Els actors polítics espa­nyols amb què haurà de tre­ba­llar no sem­bla que tin­guin intenció de retro­ce­dir qua­tre dècades per situar-se en el que –arran de la mort d'Adolfo Suárez– s'ha ano­me­nat “l'espe­rit de la Tran­sició”, que en el seu moment va impli­car molt diàleg entre vells ene­mics per inten­tar arri­bar al con­sens.

El temps dirà, però, si el dar­rer mis­satge nada­lenc del rei, en què con­vi­dava els polítics a refor­mar la Cons­ti­tució, forma part d'aquesta ope­ració segona tran­sició. De fet, el pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy, ha sug­ge­rit la pos­si­bi­li­tat de obrir el meló, però ha aler­tat, això sí, que no ser­virà per donar un nou encaix a Cata­lu­nya. Però per a un Alfredo Pérez Rubal­caba també de reti­rada, el debat pot aca­bar sent un con­sol després que fos el pri­mer a recla­mar can­vis en la carta magna.

Sigui quin sigui el camí que agafi el futur rei, el que és segur és que el relleu es farà de pressa. Es tracta d'evi­tar que l'onada que ahir envaïa els car­rers cla­mant per un futur estat català o exi­gint que es deixi votar a la ciu­ta­da­nia si vol monar­quia o república es con­ver­teixi en un tsu­nami que deixi en paper mullat el gest de Joan Car­les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia