Política

CONFERÈNCIA

Els demiürgs

Bri­llant, amè, savi i ocur­rent, com sem­pre. Així va estar l'escrip­tor, tra­duc­tor, his­to­ri­a­dor i un gra­pat de coses més Joan Fran­cesc Mira en la con­ferència Mites, història i lite­ra­tura: la (re)cons­trucció d'un país propi a l'Audi­tori de Girona davant d'un públic for­mat majo­ritària­ment per escrip­tors que d'una manera o altra han escrit sobre el tema del qual va par­lar Mira. L'objecte de la con­ferència era argu­men­tar com un país es con­fi­gura i agafa consciència de ser-ho mit­jançant els mites i les històries que for­men aquests mites. I en con­tra del que es creu, la visió que pot tenir un poble de si mateix no es per­pe­tua per una mena de memòria històrica popu­lar, sinó mit­jançant els escrip­tors. “El que ha per­pe­tuat una visió d'un pas­sat gloriós de Cata­lu­nya ha estat Tirant lo Blanc, que evoca els cata­lans quan van domi­nar una part de la Medi­terrània fins a Tur­quia. Però aquesta visió del Tirant, al seu temps només podia ser cone­guda per un grup limi­tat de per­so­nes que l'havien lle­git, per això no podia ser trans­mesa per tot el poble”, va expli­car Mira. És en aquesta línia que va des­ta­car el gran paper dels escrip­tors com a cons­truc­tors de naci­ons. “Demiürgs de pobles”, els va ano­me­nar.

I és que, per Mira, les comu­ni­tats huma­nes no tenen una existència física com si fos­sin un mine­ral, sinó que par­tei­xen d'una idea, de la consciència de ser-ho. “Hi ha límits ter­ri­to­ri­als molt reduïts, com podrien ser els d'una tribu, que poden aju­dar a defi­nir un poble, però quan par­lem d'àmbits més exten­sos com els d'una nació cal tenir una idea de poble.” Que com es té idea de poble? Doncs per un pas­sat comú “que sovint pot ser inven­tat”. Per això es neces­si­ten nar­ra­ci­ons èpiques, que solen ser de fets vic­to­ri­o­sos, excepte a València i a Cata­lu­nya que com­me­mo­rem dues der­ro­tes: la d'Almansa i la de l'11 de setem­bre. La llen­gua és també un ele­ment, pot­ser més tan­gi­ble i no tan mític, que dóna iden­ti­tat a un poble. “Quan la referència literària es mou en l'àmbit cas­tellà, ni que siguis català, no hi ha consciència d'iden­ti­tat cata­lana.” Així ha pas­sat amb la lite­ra­tura cata­lana, que en reforçar-se la pro­ducció i la lec­tura s'ha pogut acce­dir a un uni­vers molt més ampli de consciència de poble.

La llen­gua ha d'estar reforçada amb emble­mes i símbols, que poden ser de caràcter físic o mitològics. Com a mites nar­ra­tius va posar com a exem­ple la presa de la Bas­ti­lla, “un fet poc relle­vant però que va aca­bar con­ver­tint-se en el veri­ta­ble símbol de la Revo­lució Fran­cesa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.