Ni un esglaó

El 1990, quan Rajoy entrava a l'exe­cu­tiva del PP d'Aznar i Mas era regi­dor a Bar­ce­lona, l'antropòleg Edward Hall publi­cava el seu estudi sobre les distàncies per­so­nals: fins als 45 centímetres per bara­llar-se, par­lar o tenir rela­ci­ons ínti­mes; de 45 a 75 per par­lar d'afers per­so­nals de con­fiança; d'1,20 a 2 metres per trac­tar temes labo­rals i, a par­tir de 4 metres, per a dis­cur­sos i con­certs. Com si volgués posar a prova la tesi de Hall, el xofer de Mas apar­cava ahir lluny, a uns metres de l'esca­li­nata de La Mon­cloa, on el pre­si­dent del govern espa­nyol espe­rava amb ric­tus rígid.

Rajoy, que en l'exer­cici del poder ha escul­pit alguns afo­ris­mes sobre l'art de la qui­e­tud (“a vega­des no moure's és bo, a vega­des, no”), es va man­te­nir impas­si­ble, dei­xant que Mas creués en dia­go­nal tota l'esca­li­nata sense ell bai­xar ni un esglaó. Si bé ahir lluïen cor­ba­tes gai­rebé idènti­ques a les de la seva pri­mera cita del 20 de setem­bre, l'atrezzo de La Mon­cloa era reto­cat per Rajoy: la senyera que rebia Mas fa dos anys era ahir una ban­dera més jun­ta­ment amb l'euro­pea, però amb l'espa­nyola al mig. Només quan Mas va arriba a l'altura de Rajoy, lla­vors aquest li va donar la mà. Una juguesca que enerva Gerardo Cor­reas, de l'Escola Inter­na­ci­o­nal de Pro­to­col: “És molest, el pro­to­col ser­veix per a la concòrdia, si es queda en la gestió de les vani­tats...”. Aca­bada la reunió, Rajoy afer­mava el com­promís amb les polítiques acti­ves d'ocu­pació a Cata­lu­nya fent fir­mar a Alícia Sánchez-Camacho un con­tracte tem­po­ral d'obra com a por­ta­veu del govern espa­nyol. I Sánchez-Camacho va expli­car una cita que tenia lloc a més de qua­tre metres i en la qual ella ni hi era.