Diferents professions, una opinió. Rostres públics donen suport al dret a expressar-se lliurement
La consulta suma referents
Personatges de l'esfera pública es “mullen” per la independència i el dret a decidir
La repercussió dels seus comentaris, en alguns casos, desmitifica o transgredeix la imatge que tenen els seus seguidors
Dyango va ser un dels primers a obrir la veda amb la seva participació al Concert per la llibertat del 2013. I, a ell, se nh'i van afegir molts més; des de l'actor Juanjo Puigcorbé, el defensa blaugrana Gerard Piqué, fins als components del grup musical Estopa, el tenor Josep Carreras i el publicista Risto Mejide, passant pel presentador Jorge Javier Vázquez, els germans Pau i Marc Gasol i, recentment, el cantautor Joaquín Sabina. Tots ells són personatges coneguts, alguns més que altres, que han omplert pàgines de diaris i minuts de televisió a tot l'Estat després de declarar-se a favor de la independència o, per no crear suspicàcies, el dret a decidir. Són ídols, en alguns casos, capaços de moure centenars de milers de persones dins i fora de les nostres fronteres, que s'han anat passant el relleu per convertir-se en carn de titular o, segons anuncien alguns, en veus desautoritzades en un terreny (el polític) que no els pertany. L'estaca mediàtica no és l'única que troba inconvenients a les seves paraules; s'hi suma, de tant en tant, una desafortunada utilització de la llibertat d'expressió a les xarxes socials per part d'alguns contraris, persones anònimes i conegudes, que aprofiten cada ocasió per carregar el fusell (i si no que li preguntin a en Paquirrín, el qual va arremetre al seu compte de Twitter contra el patriotisme de l'entrenador català del Bayern de Munic, Josep Guardiola).
El debat polític, doncs, s'ha introduït a totes les capes de la societat (opinen des d'esportistes fins a banquers) i el mànec de la paella, ara, el té una mà que transversalment és més democràtica que mai.
Tot i així, més enllà dels fets constatables, el debat de fons rau en l'impacte social –alguns en dirien adoctrinament– de les seves paraules. Els dubtes, ara, es fan més evidents. En Piqué farà que el barcelonisme acudeixi en massa a les urnes el dia 9 de novembre per votar Sí-Sí? O bé en Sabina, partícip de la campanya electoral de Ciutadans per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, aconseguirà omplir el Palau Sant Jordi de banderes estelades? Sigui com sigui, la pluja torrencial de comentaris per part d'una i altra banda continua present (i s'accelera dia a dia). El detonant és l'encreuament d'idees que s'hi produeix.
Un cas d'estudi sociològic
Podríem situar la qüestió sota la lupa de la sociologia i en trauríem respostes més precises. Pel sociòleg Salvador Cardús, seria “molt estrany que es mobilitzés tot el país i que, en canvi, les elits que l'arrosseguen no ho fessin”. Tot i així, confessa, l'adhesió sobiranista d'algunes d'aquestes elits socials té uns costos molt grans per a elles, ja que “en general” es mouen en entorns professionals espanyols: “Juguen a la selecció espanyola, fan concerts arreu de l'Estat o apareixen en mitjans de comunicació d'àmbit estatal.” Per tant, reflexiona, “gestos de personatges com Gerard Piqué o els germans Gasol tenen un valor immens”. Un valor que trenca amb els estereotips que fins fa poc temps teníem dels personatges públics, als quals jutjàvem únicament per la seva condició professional. Ara es “mullen”, van més enllà. Prenen part de la causa (alguns, fins i tot, sense ser catalans) i donen a conèixer els seus pensaments i les seves inquietuds, malgrat trobar-se sobre un terreny inestable, a vegades punxegut, en què les crítiques, a internet i a la premsa, són constants.
El ressò de les paraules
Una de les conseqüències que podria tenir l'aparició de diversos rostres públics demanant que es treguin les urnes el 9-N seria la de convèncer els indecisos, els quals, segons Cardús, “poden trobar en els seus referents la resposta a la seva indeterminació política”.
Sovint, però, aquests referents poden aixoplugar-se sota diverses carcasses de gran ressò mediàtic (com la política i el futbol en el cas del futbolista Oleguer Presas, el qual va decidir treure's el xandall de la roja no sentir els colors abans de formar part de la llista de la CUP per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012) o trobar-se a l'interior de cossos de força col·lectiva afins a la independència, com està sent la selecció de Catalunya de futbol. Les veus que provenen d'aquests focus d'atenció pública, a diferència de les que es declaren a favor de la llibertat d'expressió a les urnes esporàdicament, tendeixen a adreçar-se a un públic que no dubta de la seva concepció ideològica i que fa anys que es demostra. En canvi, els personatges públics que ho fan sense cap preparatiu, moltes vegades pressionats per les preguntes dels periodistes, poden obrir algunes portes d'estupefacció o incredulitat i transgredir la imatge que, fins al moment, havien creat davant l'opinió pública.
Analitzat l'escenari, és possible que a partir d'ara puguem trobar Guardiola representant alguna formació política catalana al Parlament, sentir Piqué cantant en català amb Shakira o veure el presentador de Sálvame moderant tertúlies a TV3. Tot molt normal
Risto Mejide, publicista
El publicista català Risto Mejide ha estat un dels últims personatges públics que s'ha pronunciat a favor de la consulta sobre el futur de Catalunya. Conegut per a les grans audiències arran de la seva participació com a jurat a ‘Operación Triunfo', Mejide disposa actualment d'un programa propi a Cuatro, ‘Viajando con Chester', i col·labora habitualment en diversos mitjans. Fa poques setmanes es va pronunciar a favor del dret a decidir en una entrevista de promoció de la nova temporada que li va ferJorge Javier Vázquez a Telecinco. I ho va tornar a fer fa dos diumenges en l'estrena, durant una entrevista al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. “Temo la gent que prohibeix preguntar”, li va etzibar al líder socialista, al qual havia inquirit per la negativa del seu partit a autoritzar la consulta.
Joaquín Sabina, cantautor
El poeta i cantautor andalús, el qual sempre ha tingut afinitats amb l'extrem més republicà de l'esquerra espanyola, és un personatge de respostes audaces davant del procés català. Amb una retòrica que meravella, Sabina ha estat contrari al nacionalisme en alguns moments i defensor del dret a expressar-se lliurement en d'altres, tot i que “mai no aplaudiria” els catalans en una eventual independència. Crític amb les noves iniciatives ciutadanes com Podem, ha manifestat que el nacionalisme és un “aldeanisme que es cura llegint i viatjant” i que la monarquia és un “anacronisme medieval” que inhabilita una possible república “contemporània i moderna”.
Josep Carreras, tenor
Les profundes conviccions catalanistes de Josep Carreras són de domini públic des de l'any 2010, quan sortint del camp del Barça va aprofitar una connexió en directe de Gol TV per acostar-se a la càmera i cridar “Visca Catalunya lliure!” davant l'estupefacció del periodista. Des d'aleshores, el tenor no ha amagat mai els seus sentiments. vers al seu país. “De tant en tant hom ha d'expressar el que sent”, revelava al programa ‘El Convidat' de TV3. Així doncs, el “nen de la postguerra”, com es definia, ha admès en certes ocasions que el govern de l'Estat no pot prohibir votar als catalans i que el país està il·lusionat amb el procés sobiranista. Tot i així, Carreras sempre ha considerat que l'Estat espanyol posarà pals a les rodes fins a l'últim instant.
Juanjo Puigcorbé, actor
L'any 1999, el veterà actor de cinema, teatre i televisió va fer un discurs durant les eleccions al Parlament de Catalunya en clau federalista. Ara diu que “cal fer un pas endavant”. Puigcorbé, que ha reconegut públicament el seu criteri a favor de la independència, ha donat suport reiterades vegades a ERC i va ser una de les cares de l'espot que l'Assemblea Nacional Catalana va difondre a les xarxes socials per captar participants per la cadena humana de l'11 de Setembre del 2013. “Veuré una Catalunya independent, n'estic segur”, ha manifestat continuadament a la premsa. Tot i així, el barceloní ha hagut de suportar nombroses crítiques i veure com el premi d'honor del Festival Nacional de Curtmetratges de Boadilla del Monte, el qual havia de rebre, acabava esfumant-se per la seva condició declarada d'independentista.
Jorge Javier Vázquez, presentador
El controvertit presentador de televisió badaloní ha aprofitat les oportunitats que ha tingut d'opinar sobre el procés obert a Catalunya per ressaltar la seva simpatia amb els que desitgen expressar-se lliurement a les urnes, tot i que, segons el seu parer, el pacte fiscal que propugnava el president de la Generalitat, Artur Mas, no hagués estat una solució dolenta. Després d'explicar en el programa “El Convidat” presentat per Albert Om que té maldecaps a Madrid per sentir-se català, Vázquez va protagonitzar una conversa televisiva amb el publicista català Risto Mejide sobre la possible prohibició de la consulta del 9 de novembre. El conductor de Sálvame, un dels programes més vistos a Espanya, hi qüestionava el paper del govern espanyol i acceptava la convocatòria del referèndum. “Dialogar vol dir escoltar l'altre, no asseure's amb una cuirassa”, reblava a Mejide.
Pau i Marc Gasol, esportistes
Els germans Pau i Marc Gasol, esportistes de reconegut prestigi a l'Estat espanyol i a l'altra banda de l'oceà Atlàntic amb una gran projecció internacional gràcies al seu protagonisme en l'NBA, acostumen a mesurar molt les seves paraules perquè saben molt bé que arriben a gairebé tots els racons del planeta. Tot i la cautela, en les últimes setmanes tots dos s'han mostrat partidaris de la consulta. De fet, Marc ja ho havia fet durant la llarga entrevista que Albert Om li va fer la temporada passada per a ‘El convidat' de TV3.