Onze minuts amb la pell de gallina

Fa cinc anys un petit poble del Maresme, Arenys de Munt, va iniciar la revolta sobiranista. El procés començava de baix per anar pujant cap amunt. Del món local fins a arribar al govern. Ahir aquest municipalisme va tornar a exhibir el seu múscul i la implicació en la consulta en un macroacte a la Generalitat que segur que formarà part de les pàgines dels llibres d'història, tal com va destacar el president, Artur Mas. Centenars d'alcaldes van anar arribant a Barcelona des de primera hora del matí amb la moció pro consulta sota el braç que han aprovat els últims dies en plens extraordinaris. Ningú s'ho volia perdre. Des de Figueres fins a Sort, des de Deltebre fins a la Seu d'Urgell passant per Sant Cugat, Girona o Valls. Amb la vara d'alcalde i amb la medalla es van concentrar a l'ajuntament, on els va rebre un emocionat Xavier Trias, i tots es van mostrar convençuts que el 9-N es votarà, sobretot després de veure la imatge d'unitat dels partits sobiranistes de divendres a la nit. “No pot haver-hi marxa enrere”, avisava l'alcalde del Masnou, Pere Parés, mentre al seu costat, el diputat al Parlament i alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, reconeixia que se li havien humitejat els ulls: “Aquests dies visualitzem la unitat política i també la municipal.”

El clímax es va viure quan els alcaldes i regidors van travessar la plaça Sant Jaume per anar de l'ajuntament al Palau de la Generalitat enmig d'una litúrgia molt calculada per bastir l'acte de solemnitat institucional. Guàrdies urbans i mossos d'esquadra, vestits de gala, van flanquejar els alcaldes en un passadís mentre les persones que hi havia a la plaça proclamaven consignes a favor de la independència i la consulta. “Votarem, votarem!”, se sentia una i altra vegada, un crit de guerra que ja s'ha convertit en un clàssic del 9-N. “I tant que votarem”, assegurava l'alcalde d'Alp, Ramon Moliner, igual que el seu homòleg de la Cellera de Ter, Josep Serrallonga, que afirmava que el 9-N en aquest poble de la Selva segur que hi haurà urnes.

La comitiva va trigar onze minuts a recórrer els escassos trenta metres que separen els dos edificis. Uns onze minuts amb la pell de gallina i durant els quals més d'un va plorar. “Hem fet un acte d'estat”, apuntava el màxim representant de Valls, Albert Batet. Durant aquest recorregut alguns es van fer fotos davant de la Generalitat per recordar, d'aquí a uns anys, que ells també hi eren, com els alcaldes que l'any 1918 van ocupar la mateixa plaça per reclamar més autonomia per a Catalunya. Llavors aquella demanda es va convertir en l'embrió del primer projecte d'Estatut d'Autonomia. Qui sap si la d'ahir serà l'embrió d'un futur estat. Entre els més d'aquests vuit-cents alcaldes també sobresortia una estelada, que portava el batlle de Pardines, Esteve Perpinyà. D'altres van aprofitar l'ocasió per reivindicar els productes de la seva terra com ara l'alcalde de Juneda, Antoni Villas, que va entregar unes pomes al president; però no unes pomes qualsevol, eren unes pomes independentistes, amb una estelada pintada.

Un cop dins del Palau tots els protagonistes van entregar les actes dels plens, i van tornar les fotografies de record. I també les piulades bastides d'èpica: “Fa vint anys que sóc alcalde, amb moltes emocions i alguna decepció, però mai un acte com aquest. Emocionant”, explicava l'alcalde d'Arnes, Xavier Pallarès, a la xarxa. Entre tanta llagrimeta, el tinent d'alcalde de Tarragona, Xavier Tarrés (PSC), s'ho mirava amb més distància i fredor. “Les resolucions judicials ens diran si podem votar”, subratllava.

A la Generalitat va tornar a aparèixer la pell de gallina quan els més de vuit-cents alcaldes es van posar a cridar “independència” després del discurs d'Artur Mas, un fet del tot inusual al Palau. I quan van sortir van tornar a ser aclamats com si fossin herois. Semblava el passadís als campions. “El que hem viscut avui [per ahir] és impressionant. Amb aquest acte hi ha un abans i un després”, vaticinava l'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó.