Política

Reflexions sobre el futur

novetat ·

El Punt Avui recull en un llibre el contingut de les nou primeres trobades del cicle ‘Moment zero'

Es podrà adquirir amb el diari el cap de setmana vinent a un preu de 9,95 euros

La publicaciódel volum es fa coincidir amb unes dates històriques per
al procés sobiranista

El cicle Moment zero, orga­nit­zat per l'enti­tat homònima, El Born Cen­tre Cul­tu­ral i aquest diari, va néixer ara fa un any com un espai de debat i reflexió sobre els diver­sos aspec­tes vin­cu­lats al procés cap a la inde­pendència. Amb aquest objec­tiu, per l'espai museístic del Born hi han pas­sat per­so­na­li­tats de diver­sos àmbits que han donat el seu punt de vista sobre aspec­tes tan diver­sos com ara les infra­es­truc­tu­res, el sis­tema judi­cial, la cul­tura, l'àmbit religiós i el marc legal que empara la majo­ria de cata­lans que tan deci­di­da­ment han apos­tat pel dret a deci­dir. Els índexs d'assistència a les tro­ba­des i la presència de cada cop més mit­jans són una mos­tra de l'interès crei­xent per un cicle que no s'atura i que tindrà con­tinuïtat en els pròxims mesos, tal com va anun­ciar el direc­tor del diari, Xevi Xirgo, dijous pas­sat en la pre­sen­tació de la con­ferència de l'últim con­vi­dat al Moment zero, el jurista i pre­si­dent del Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal (CATN), Car­les Viver i Pi-Sunyer.

Coin­ci­dint amb el pri­mer ani­ver­sari de la cre­ació del cicle, i donant com­pli­ment al que el pre­si­dent del Grup Her­mes, Joa­quim Vidal, va anun­ciar el 28 d'octu­bre del 2013 en la pre­sen­tació de la con­ferència inau­gu­ral, El Punt Avui publica un volum amb el con­tin­gut de les onze pri­me­res con­ferències del cicle. El lli­bre, de 144 pàgines, es podrà com­prar el cap de set­mana que ve amb el diari i amb L'Espor­tiu. L'empresa ha vol­gut fer coin­ci­dir la publi­cació amb unes dates abso­lu­ta­ment històriques per al procés sobi­ra­nista. Els lec­tors que ho vul­guin, també podran fer-se'l enviar a casa amb un sobre­cost de 4,05 euros.

Les con­ferències del cicle Moment zero con­sis­tei­xen en un dinar col·loqui i se cele­bren a la sala Mora­gues d'El Born Cen­tre Cul­tu­ral. El pri­mer a inter­ve­nir-hi va ser el direc­tor de la càtedra Lide­rat­ges i Gover­nança Democràtica d'Esade, Àngel Castiñeira, que a més és mem­bre del CATN. No és l'únic ponent vin­cu­lat a un òrgan creat pel govern català amb l'objec­tiu d'ana­lit­zar totes les alter­na­ti­ves jurídiques sobre la tran­sició cap a un nou estat i, al mateix temps, ava­luar els diver­sos aspec­tes que cal tenir en compte a l'hora d'ana­lit­zar-ne les estruc­tu­res. També en for­men part el sociòleg Sal­va­dor Cardús, que va inter­ve­nir en el Moment zero per par­lar del canvi d'usos hora­ris que pro­posa asso­ciar a la inde­pendència; l'eco­no­mista i expert en infra­es­truc­tu­res Germà Bel, i el ja esmen­tat Car­les Viver i Pi-Sunyer, pro­ta­go­nista de la tro­bada cele­brada aquest mateix dijous.

Figu­res de pri­mer ordre

Més enllà dels mem­bres del CATN, en el cicle també ha des­ta­cat el dis­curs de l'abat de Mont­ser­rat, Car­les Soler; el del líder de la UGT, Josep Maria Àlva­rez; el del magis­trat de l'Audiència de Bar­ce­lona San­ti­ago Vidal; el del pre­si­dent del Con­sell dels Col·legis d'Advo­cats de Cata­lu­nya, Miquel Sàmper; el de l'escrip­tor Albert Sánchez Piñol; el de la pro­duc­tora i pre­si­denta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Pas­sola; el de la pre­si­denta d'Òmnium Cul­tu­ral, Muriel Casals, i el de la pre­si­denta de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, Carme For­ca­dell.

La desena tro­bada del cicle Moment zero se cele­brarà el dia 25 de novem­bre i hi par­ti­ci­parà el secre­tari d'Uni­ver­si­tats, Antoni Cas­tellà. L'objec­tiu serà ana­lit­zar les pers­pec­ti­ves de la inde­pendència en un àmbit fona­men­tal per a qual­se­vol soci­e­tat: l'edu­cació. En els pròxims dies, com s'ha anat fent fins ara, el diari infor­marà de l'ober­tura del ter­mini de reser­ves.

Carles Viver i Pi-Sunyer

De la declaració d'intencions a la d'independència

El màxim coneixedor del full de ruta jurídic cap a la independència, el catedràtic de dret constitucional i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), tancava aquest dijous la darrera de les conferències. Viver exposa la ruta que proposa el Llibre blanc del CATN. Tot i donar per fet que l'Estat tancaria les portes a la consulta, s'havia de demanar al Congrés, s'havia de pactar i fer publicitat amb antelació de la data i la pregunta, s'havia d'aprovar la llei de consultes i signar el decret de convocatòria. Els nos i les impugnacions repetits de Madrid són raons amb què el Parlament es carrega per abordar el futur del procés: una majoria parlamentària que faci una declaració solemne de creació de l'estat català. S'obriria una fase de mesos per fer campanya a la UE i als organismes internacionals mentre es creen les estructures d'estat i s'ofereix una negociació a Madrid. Només al final arriba la declaració d'independència.

Santiago Vidal

Declaració del TC inconstitucional contra la sobirania

El magistrat de l'Audiència de Barcelona afirma que la sentència del TC que anul·la part de la Declaració de Sobirania del Parlament és inconstitucional. El 2004, el TC va rebutjar el recurs del PP contra el Parlament basc per tramitar el pla Ibarretxe perquè no era “resolució, disposició o acte”. El 2014 sentencia en sentit contrari sense motivar-ho.

Josep Maria Soler

Una nació anterior a l'Estat espanyol que té dret a decidir

L'abat de Montserrat recorda que els bisbes catalans van assenyalar el 1985 a Arrels cristianes de Catalunya que Catalunya és una nació “anterior a la formació de l'Estat”, un text ratificat pel Vaticà el 1995. Reconegut això, tota nació té dret a decidir i el Vaticà sol reconèixer els nous països independents.

Miquel Sàmper

Una justícia nova, àgil i descongestionada per a un país nou

El president del Consell de l'Advocacia Catalana defensa una renovació de la justícia per fer-la més ràpida i flexible: “Hem de parlar d'una justícia justa. Si és lenta, no és justa.” Potenciar l'arbitratge i la mediació com a alternatives a la via judicial serviria per descongestionar-la. La justícia s'ha d'agilitzar i s'ha d'apropar representativament al territori.

Salvador Cardús

La construcció del país serà més difícil que la reivindicació

El sociòleg i membre del CATN avisa que la fase “de construcció serà més arriscada que la de mera reivindicació, perquè serà el resultat d'una lluita ara sense adversari exterior i en què l'enemic serà sobretot a l'interior”. En aquest sentit, Cardús avisa que la “desconfiança en nosaltres mateixos” és el principal enemic.

Muriel Casals

La gent està cansada de resistir i ara el que vol és un país normal

La presidenta d'Òmnium Cultural parteix de les conclusions a què ha arribat una majoria de catalans. Que a Espanya ja no hi ha lloc per a ells, que s'han cansat de resistir i ara el que volen és un país normal. Quant a la reversibilitat del procés, Casals deixa clar que s'ha acabat la por i que no s'ha arribat tan lluny en el camí sobiranista per ara retrocedir.

Isona Passola

Ja no toca dir que no ens deixen fer, sinó dir què volem fer

Sempre que els catalans han tingut un respir, ha ressorgit el moviment d'emancipació nacional, defensa la productora i cineasta Isona Passola. La independència ja no és un objectiu possible, sinó probable i desitjable per a una majoria dels ciutadans. Cal combatre els temors: economia, corrupció i quedar fora de la UE.

Albert Sánchez Piñol

La ‘conxorxa del BUP' és demòcrata i no tem la dictadura

L'escriptor i antropòleg desmenteix amb humor els auguris de “fractura social” que es fan des dels despatxos sobre Catalunya. Perquè el procés el lidera la “conxorxa del BUP”, una generació d'entre 40 i 50 anys, educada en democràcia, que no tem la dictadura i que sap que té una oportunitat històrica. Només cal que la majoria social perseveri.

Germà Bel

Planificar el que es necessita i no pas el que té el veí

Als països que tenen èxit, les infraestructures es planifiquen segons les necessitats i es té en compte per a què s'utilitzaran. Per contra, a l'Estat espanyol, i també a Catalunya, es vol el que té el veí. La diferència estructural entre Espanya i Catalunya és que la primera ha de sufragar les infraestructures amb diner públic i a Catalunya ho poden fer els usuaris.

Josep Maria Àlvarez

Els ciutadans de Catalunya decidiran el seu futur

El secretari general de la UGT de Catalunya defensa que els ciutadans de Catalunya acabaran decidint el seu futur polític: “De consulta, n'hi haurà, perquè el poble vol. I quan un poble vol, ningú li pot treure el dret a decidir.” Pel que fa a la legalitat o no de la consulta, el líder sindical defensa que, “des del punt de vista civil”, aquesta dicotomia no té sentit.

Àngel Castiñeira

Que el món sàpiga que el govern espanyol impedeix la consulta

En la primera conferència, el 28 d'octubre de l'any passat, el director de la càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'Esade defensa que si la consulta no es permet, com ha estat el cas, Catalunya ha de fer conèixer a tot el món que l'Estat no ha permès als catalans anar a les urnes. L'Estat viu un moment preconstituent i qui no s'hi adapti serà esborrat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia