El canvi que encara hem de guanyar a Ròtova

Encara hem de canviar coses per aconseguir un canvi. Haver passat de llarg més de tres anys de la legislatura ens permet mirar enrere i avant, i començar a parlar del que hem fet i d'allò que ens queda. He de constatar l'agraïment de Compromís a totes les persones que ens han donat suport i totes les que en algun moment han compartit les seues experiències, dubtes, suggeriments i idees; les qui ens han aportat allò que després han sigut precs i propostes al ple.

No cal dir que, en eixa tasca diària i setmanal, tenen un paper fonamental, no solament qui formem el grup municipal (Nahiana, Suni i jo mateix) sinó també la gent que forma part del projecte a Ròtova i a la comarca.

Més enllà de les propostes, mocions, precs, notes i altres intervencions a l'Ajuntament (en farem un balanç, ací a l'article no cabrien), m'agradaria centrar-me en tres línies importants de treball: informació, participació i planificació. Hem treballat de valent per obrir les finestres de l'Ajuntament, en ajudar que la informació arribe al veïnat; que les actes dels plens estigueren a l'abast de la gent al web institucional, en la gravació dels plens (que ha hagut d'arribar mitjançant sentència judicial), amb l'InfoCompromís casa per casa -i potser no amb la periodicitat que ens agradaria- i per correu electrònic, entre d'altres; i ara es parla més de política al carrer.

Que la gent tinga informació del que passa a l'Ajuntament és fonamental, però cal anar més enllà: cal aconseguir una major participació i implicació de la gent en el municipi. Des de l'inici de la legislatura, propostes com la creació d'una comissió d'urbanisme on estigueren presents tècnics, representants i veïnat per parlar de la situació dels pilons, les direccions, etc. van ser rebutjades d'inici; la nostra proposta d'un Fòrum Jove va ser aprovada pel govern i deixada de banda, i no s'ha avançat en cap sentit: la joventut ha de poder decidir i dir què necessita en matèria de cultura, oci, habitatge, ocupació… (i es poden crear eixos espais per a fer-ho). I la necessitat de treballar cap a uns pressupostos participatius cau en l'oblit cada any.

Finalment, hi ha la planificació: quin poble volem, quins serveis ha de tindre i com els ha de tenir. En estos tres anys no hem sentit parlar de planificació. A dures penes el govern s'ha dedicat a tapar forats i acabar tot allò que tenia a mitges. És hora que la gent, i nosaltres també ho fem, reclame poder decidir quina Ròtova vol. I que entre totes i tots la dissenyem. En això treballem.

I què esperem de la gent? Idees, propostes i suggeriments. Poder contribuir a planificar el municipi. També, implicació i participació. Perquè hem de tenir clar que qui vol el canvi ha d'aportar tot això, cadascú en la mesura de les seues possibilitats.

Si això ho aconseguim, farem realitat un dels nostres objectius: fer una altra política, fer-la amb i per a les persones i associacions. Canviar el clima polític del municipi. I en estes línies no he parlat de la situació econòmica concreta, de les infrastructures, dels serveis, etc. Més enllà de les propostes concretes, que podem anar treballant i polint, canviar la manera de fer política; perquè ens donarem ferramentes per a fer-la entre totes i tots.

Estem convençuts que eixe objectiu és possible. No fa massa comentàvem que les matemàtiques també poden jugar al nostre favor, digueu-nos optimistes, perquè amb un xicoteta espenta de tots aquells que ja ens ha donat el seu suport, és possible el canvi, a Ròtova i al país.

Comptem amb la tasca feta des del grup Compromís a les Corts, que està connectada de dalt cap a baix i des dels municipis cap a les Corts. Però el canvi serà realment sòlid si el fem realitat a cada poble; si refermem l'aposta municipalista i traduïm el treball de Compromís en clau local; si continuem amb el treball i l'ampliem, si comptem amb la implicació i la corresponsabilitat de tota la ciutadania que reclama eixe canvi. Solament hem de transformar eixa voluntat en fets. Canviar per a guanyar una nova política, guanyar per a canviar la manera de dur el poble.