El Suprem rebutja anul·lar el recurs del govern espanyol al TC contra el nou 9-N
La sala tercera del Tribunal manté l'acord del Consell de Ministres del 31 d'octubre per impugnar el procés participatiu de diumenge
La Generalitat va invocar els drets fonamentals per reclamar la suspensió del recurs de l'executiu de Rajoy
El Tribunal Suprem ha rebutjat anul·lar la decisió presa pel Consell de ministres de divendres 31 d'octubre de recórrer davant el Constitucional la convocatòria per part de la Generalitat catalana d'una consulta alternativa per al 9 de novembre.
El Govern demanava la suspensió de la decisió de l'executiu espanyol com a mesura cautelaríssima en el recurs contenciós-administratiu plantejat al Suprem. En el seu escrit, la Generalitat sol·licita l'anul·lació argumentant la vulneració de drets fonamentals, com el de participació, el de llibertat d'expressió i el de llibertat ideològica.
La sala contenciosa Administrativa del Suprem va deliberar aquest dimecres i aquest dijous al matí ha adoptat i fet pública la seva decisió rebutjant la petició de mesures cautelaríssimes, com es diu la sol·licitud de la Generalitat, pel que no suspendrà la decisió del Govern central.
Els set magistrats de la sala tercera del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem han pres aquesta decisió per unanimitat durant la reunió extraordinària que han portat a terme a la seu del Tribunal. Abans de resoldre sobre el fons de la qüestió, la Generalitat sol·licitava la suspensió temporal de la vigència de l'acord del Consell de Ministres, que finalment ha acabat rebutjant la sala.
El Suprem diu que el Govern hauria d'haver recorregut davant el TC
En la seva interlocutòria, el Suprem adverteix que pot existir “causa d'inadmissibilitat” argumentant que les pretensions cautelars plantejades pel Govern s'han de sol·licitar sobre “fets recurribles”. L'escrit afegeix que, en cas contrari, el Tribunal “no disposarà de jurisdicció i tindrà vetat” resoldre no només sobre les mesures cautelars sinó sobre “la totalitat de les que es volen fer valer”.
Els magistrats assenyalen que la decisió presa pel Consell de Ministres “no és un acte susceptible de recurs contenciós, ni ordinari ni especial” davant aquest organisme, ja que “la llei reguladora” no ho contempla. “La impugnació de la que es tracta correspondria al Tribunal Constitucional, que hauria de resoldre sobre les condicions de la seva admissibilitat i decidir sobre els fons de l'assumpte”, subratlla el text.
El Suprem també recorda que “les resolucions del TC no poden ser enjudiciades per cap altre òrgan jurisdiccional de l'Estat”, i fa constar que el Govern va presentar el recurs el passat quatre de novembre quan el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ja havia publicat la providència del Constitucional on admetia a tràmit el recurs del govern espanyol i suspenia de manera automàtica el procés participatiu previst per diumenge.
La sala tercera del TS dóna a les parts un termini de deu dies per tal que presentin les seves al·legacions i es pronunciïn sobre aquesta interlocutòria.
La Generalitat va presentar la demanda contra el govern espanyol per la via del contenciós-administratiu a través del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals. Li demanava un pronunciament sobre les mesures cautelars abans del diumenge, data de la celebració del procés participatiu.
El Govern entenia que la impugnació davant del Tribunal Constitucional de la celebració del procés participatiu del 9-N suposa un abús de poder per part de l'executiu espanyol. Així ho va advertir el conseller de Presidència, Francesc Homs, en assegurar que “la llibertat d'expressió no es pot prohibir cautelarment”.
