Rajoy respon amb un no en diferit
El president espanyol retreu a Mas el “fracàs” del 9-N i l'avisa que mai negociarà un referèndum legal
Intenta aplacar la mala maror interna assegurant que ha actuat amb “proporcionalitat”
Mariano Rajoy ha respost en diferit –i forçat per la mala maror interna– al que durant tres dies per La Moncloa no havia existit: el 9-N. “Les eleccions... bé, la convocatòria... bé, el que fos” ha suposat un “fracàs rotund” d'Artur Mas i el seu projecte independentista, emfasitzava ahir el president espanyol. Una vegada més, la majoria silenciosa –els dos terços d'un cens que l'Estat no reconeix però que, segons ell, diumenge no es van moure de casa– és l'argument emprat per menystenir la mobilització i desqualificar els seus promotors, als quals va aprofitar per replicar que no dialogarà amb la Generalitat des de la imposició i, sobretot, que mai permetrà que se celebri un referèndum legal. “El que fa un any era impossible, ho continua sent ara.”
L'executiu espanyol havia rebut el dia anterior la carta del president de la Generalitat en què els reclamava una negociació. I és per això que va voler sortir públicament a proclamar que mai encetarà un diàleg que posi en qüestió la unitat d'Espanya. “Mas això ja ho sap, li ho he dit en diverses ocasions”, exalçava. De fet, des de l'entorn del cap de l'executiu espanyol es va voler justificar la demora del president espanyol a sortir a donar resposta al 9-N pel fet que esperaven l'arribada de la missiva anunciada pel dirigent català. El cert, però, és que Rajoy des del 9-N havia rebut pressions del seu partit pel fet que no “plantés” cara a Mas i deixés que exhibís el “triomf d'haver desafiat l'Estat”, segons es queixaven alguns dirigents populars dolguts per la presència d'urnes als centres públics i, sobretot, pel fet que un cop “consumada la il·legalitat”, el seu cap hagués decidit fugir d'estudi. Tant és així, que la premsa fins al cap de setmana no li hauria pogut arrencar una declaració sobre el 9-N, atès que aquests dies es trasllada a Austràlia per participar en la reunió del G-20, i respondre des de les antípodes a la qüestió catalana no és el millor context per intentar apaivagar els ànims interns.
Preocupació al PP
El silenci i la passivitat que s'atribueixen al president espanyol davant les situacions complexes comencen a passar-li factura fins i tot dins les seves pròpies files, que diumenge miraven amb incredulitat i preocupació una afluència massiva a les urnes que ara no només no volen reconèixer sinó que fan tot el possible per minimitzar. I les declaracions d'ahir de Rajoy, malgrat anar en la línia de rebaixar el 9-N, de ben segur que no els van deixar satisfets.
Al cap i a la fi, el seu discurs va ser d'allò més previsible tant pels que li exigeixen contundència com pels que demanen que s'oblidi dels tribunals i resolgui una qüestió política. En la intervenció inicial, el líder del PP va defensar-se dels que el critiquen perquè el 9-N fos una realitat adduint que ell va dir que no hi hauria referèndum: “Com tots vostès saben, no n'hi va haver.”
Va ser un “simulacre propagandístic; no una votació democràtica”, amb l'agreujant que es va fer “incomplint la resolució del Tribunal Constitucional”. I, al damunt, no servirà perquè en puguin treure cap rèdit ni a escala estatal ni tan sols en l'àmbit català, ja que considera que el 9-N ha deixat en evidència la “debilitat” de l'independentisme. Malgrat l'esforç per mobilitzar i els diners invertits, “la major part de ciutadans no li han fet cas”, insistia.
El retrat que Rajoy oferia de l'acte de diumenge és calcat a la rèplica que havia donat a les successives expressions ciutadanes de l'Onze de Setembre: la majoria silenciosa és la que de veritat el preocupa i la que realment representa els neguits del territori. “Hi ha més catalans que independentistes”, subratllava en un moment de la seva intervenció, durant la qual va defensar que el 9-N no s'actués amb més duresa suggerint que, precisament, el que haurien volgut els organitzadors era la “fotografia” de l'Estat impedint posar les urnes. Pel mateix motiu, i davant els que des de Madrid volien un cop sobre la taula, tampoc li sembla “proporcional” aplicar l'article 155 de la Constitució, que permet suspendre l'autogovern.
Són precisament les mateixes veus que exigeixen que d'una vegada es materialitzi la querella contra Mas i altres membres del govern per inhabilitar-los. Rajoy, després que aquests dies des del seu entorn no s'hagi dissimulat la pressió sobre el fiscal general de l'Estat, ahir va voler mostrar distància amb la institució al·legant que ha d'actuar “des de la seva autonomia i les seves competències”. “Jo no li he donat cap instrucció”, sentenciava.
Mentrestant, des de Madrid, el portaveu de CiU Josep Antoni Duran i Lleida va insistir que el 9-N va ser un “èxit” i el que és un error és ignorar-lo i tancar-se en banda. Davant d'això, instava Rajoy a presentar la seva pròpia proposta per sotmetre-la a consulta. Per part d'ERC, Alfred Bosch li va retreure que actuï “a l'estil Darth Vader” dient “no a tot” i “amenaçant”. Finalment, Joan Coscubiela, d'ICV, tampoc va veure res nou en la compareixença i per això el convidava a plegar si no té solucions ni per a Catalunya ni per a la crisi.
Sánchez reactiva el pacte de Granada
El secretari general del PSOE ha volgut marcar distàncies amb el PP mostrant públicament el seu rebuig a l'impuls d'una querella contra el govern català. Pedro Sánchez, que fins ara havia avalat tots els passos de La Moncloa davant el Tribunal Constitucional, considera que ha arribat el moment d'oblidar-se dels tribunals i obrir la porta a la política. En aquest sentit, qualificava ahir de “decebedor” que no aporti solucions i segueixi enrocat en l'immobilisme. Ell, en tot cas, ha decidit activar l'agenda socialista i, després que la nit anterior va convocar tots els dirigents territorials a un sopar a Ferraz per dissenyar l'estratègia, diumenge els reunirà a Saragossa per escenificar la reactivació de l'acord de Granada, pel qual es reclamava una reforma de la Constitució. Fonts socialistes subratllen que no es tracta tant d'introduir-hi novetats sinó d'escenificar que cal donar una resposta al 9-N “i aquesta és ara la solució”. Rajoy va tornar a deixar constància que no té cap interès a tocar la Constitució, instant el PSOE a concretar la seva proposta perquè diu que ell no en farà cap.