Mas busca aliats

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va començar ahir a inten­tar res­pon­dre la pre­gunta que es fa molta gent: “I ara què? Què s'ha de fer després del 9-N?”. Mas es va reu­nir amb els líders sobi­ra­nis­tes per bus­car ali­ats tant en la seva cursa pel dret a deci­dir com pel que fa al pres­su­post que el govern vol entrar al Par­la­ment les pròximes set­ma­nes. Va ser, però, una pri­mera presa de con­tacte, perquè els pos­si­bles acords defi­ni­tius es van ajor­nar fins pas­sat el dia 24, quan està pre­vist que Mas pre­senti el seu full de ruta al Palau de Con­gres­sos. Una de les prin­ci­pals con­clu­si­ons d'ahir és que les posi­ci­ons entre CiU i ERC estan, a hores d'ara, molt allu­nya­des i que el divorci és evi­dent.

Les tro­ba­des es van fer a la seu del legis­la­tiu i el pri­mer a pas­sar pel des­patx de Mas va ser el pre­si­dent d'ERC, Oriol Jun­que­ras. El repu­blicà hi va anar amb la seva pro­posta per asso­lir la inde­pendència sota el braç, que havia pre­sen­tat el dia abans amb el suport d'una sei­xan­tena de per­so­na­li­tats i que té com a punts nucle­ars la cele­bració d'elec­ci­ons cons­ti­tu­ents, un govern de con­cen­tració i una cons­ti­tució cata­lana rati­fi­cada per la ciu­ta­da­nia. És per això que va tor­nar a dema­nar al pre­si­dent que es con­vo­quin els comi­cis com més aviat millor, una pos­si­bi­li­tat que l'exe­cu­tiu manté con­ge­lada. “En el que sí que estem d'acord tots dos és que caldrà fer unes elec­ci­ons per fer un pas enda­vant”, va indi­car Jun­que­ras, que va rei­te­rar que el més impor­tant és arri­bar a ente­ses pro­gramàtiques entre les dife­rents for­ces abans que una llista unitària. CDC, però, insis­teix que cal una can­di­da­tura con­sen­su­ada i amb Mas com a cap de car­tell.

Pel que fa al pres­su­post, ERC va avi­sar que no estan dis­po­sats ni a apro­var ni a abs­te­nir-se en uns números que supo­sen “uns 4.000 mili­ons d'euros de reta­lla­des”. No obs­tant això, el repu­blicà va dei­xar clar que, si els comp­tes del 2014 es pror­ro­guen, la paga extra dels fun­ci­o­na­ris es pot recu­pe­rar igual­ment a través de modi­fi­ca­ci­ons de crèdit o pri­o­rit­zant les des­pe­ses. Per exem­ple, una pro­posta seria endar­re­rir un cert temps el paga­ment del 5% als grans proveïdors i així hi hau­ria liqui­di­tat per poder afron­tar la qüestió dels tre­ba­lla­dors públics.

Just en fina­lit­zar la tro­bada, Jun­que­ras va asse­gu­rar a la premsa que hi havia hagut una bona “sin­to­nia” amb Mas, però que en rea­li­tat no s'havia avançat gens ni mica, i fonts repu­bli­ca­nes res­sal­ta­ven en pri­vat que el resul­tat havia estat força dolent i que l'únic que interessa a CDC és encapçalar una can­di­da­tura unitària. Tot i això, l'estratègia d'ERC, a par­tir d'ara, serà posar bona cara i evi­tar cap retret públic a CiU o el pre­si­dent.

Després de Jun­que­ras, va ser el torn del pri­mer secre­tari del PSC, Miquel Iceta, que les últi­mes set­ma­nes ha allar­gat la mà a Mas i que prova de tor­nar a aga­far aire en la política cata­lana després del tren­ca­ment de l'acord d'esta­bi­li­tat CiU-ERC. El pacte més plau­si­ble entre el govern i el PSC podria ser el pres­su­post, però Iceta va afir­mar que no en van par­lar durant la reunió. A més, va negar que hi hagi nego­ci­a­ci­ons en ferm en aquest àmbit, tot i que va aler­tar que no ofe­ri­ran cap xec en blanc al govern i que el seu vot ani­ria lli­gat als qua­tre objec­tius polítics que ahir sí que va expo­sar davant del pre­si­dent: rellançament de l'eco­no­mia i cre­ació de llocs de tre­ball, pro­tecció de l'estat del benes­tar, rege­ne­ració política i un nou acord amb la resta de l'Estat espa­nyol que ens “per­meti votar”. Per Iceta, la clau que podria des­llo­ri­gar la crisi entre Cata­lu­nya i la resta de l'Estat seria la reforma fede­ral de la Cons­ti­tució i un diàleg cons­tant entre totes les parts impli­ca­des. El soci­a­lista també es va mos­trar par­ti­dari d'esgo­tar la legis­la­tura, però sos­pita que Mas no ha pres encara cap decisió sobre aquesta qüestió.

El coor­di­na­dor gene­ral d'ICV, Joan Her­rera, igual que Iceta, va defen­sar que els comi­cis no s'han d'avançar i va posar èmfasi en el valor que tin­dria una con­sulta legal. Segons l'eco­so­ci­a­lista, que en l'entre­vista amb Mas va estar acom­pa­nyat de Joan Mena (EUiA), unes elec­ci­ons mai no poden subs­ti­tuir un referèndum perquè la llei d'Hondt impe­deix que es pugui fer la lec­tura una per­sona, un vot. Per tant, va rebut­jar la pro­posta que va fer dimarts Mas en el sen­tit que, si Rajoy no auto­ritza una con­sulta de “veri­tat”, aquesta es faria igual­ment a través d'unes ple­bis­citàries. Per fer via­ble el referèndum, Her­rera va plan­te­jar que es bus­quin espais de con­fluència en l'àmbit esta­tal, amb orga­nit­za­ci­ons com ara IU o Podem, i inter­na­ci­o­nal. ICV va tor­nar a des­mar­car-se de la uni­tat amb CiU, encara que va subrat­llar que el con­sens es podria arti­cu­lar amb les esquer­res basant-se en el dret a deci­dir, la justícia social i la lluita con­tra la cor­rupció.

David Fernàndez (CUP), per la seva part, va avi­sar el pre­si­dent que la sor­tida a aquest con­flicte són unes elec­ci­ons “imme­di­a­tes i cons­ti­tu­ents”, i que l'única llista àmplia seria la d'una esquerra trans­for­ma­dora a favor de la inde­pendència, la pobresa zero i l'era­di­cació de la cor­rupció. La CUP va reconèixer que ERC com­par­teix aquests “espais de reflexió”, però va des­car­tar concórrer-hi ple­gats en uns comi­cis.

Mas va aca­bar la tanda de con­tac­tes amb Ramon Espa­da­ler (UDC) i Josep Rull i Jordi Turull (CDC). El diri­gent soci­al­cristià va apos­tar per exhau­rir la legis­la­tura però no a qual­se­vol preu, men­tre que Rull va anun­ciar que hi ha con­tac­tes al més alt nivell amb Unió per “sin­cro­nit­zar” el camí després del 9 de novem­bre.