La crossa puntual de Trias

Mirat amb perspectiva, ara que el mandat ja enfila les acaballes, es pot certificar que el PP ha estat més que un suport circumstancial per a l'executiu de Xavier Trias a Barcelona. Tot i no tenir-hi cap acord estable, a la pràctica, els populars han estat l'únic gran aliat que ha trobat CiU per tirar endavant aquells projectes o actuacions que hauran definit la seva acció de govern. Una relació, doncs, que s'ha anat fent a partir de duríssimes negociacions contracte a contracte, sense un full de ruta conjunt, i que sempre ha provocat sensació d'incomoditat entre una part del pinyol de la bancada convergent. Una malfiança que ha esdevingut mútua i ha augmentat en igual proporció que ho feien les pulsions sobiranistes a la política catalana, i que ha propiciat que avui en dia el vincle entre CiU i el PP passi possiblement pel seu moment més baix. Al distanciament també hi han contribuït, i de quina manera, les recents acusacions periodístiques sobre els comptes bancaris en paradisos fiscals llançades contra Trias. L'episodi ha tingut una rèplica expeditiva de l'alcalde barceloní, que obertament ha assenyalat que darrere aquestes filtracions hi ha el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. I cal no oblidar que el germà d'aquest, Alberto Fernández Díaz, és el president del grup municipal del PP. Tot suma.

Va haver-hi un temps, però, que aquest clima, avui enrarit, era de col·laboració mútua. El mateix que va fer possible que els populars pactessin el primer pressupost del mandat de CiU, amb una arquitectura de la pressió fiscal que ni feta a mida dels postulats del carrer Génova. La crossa, però, va fallar per als següents comptes, els de l'exercici 2013, que van haver de ser prorrogats. Les dues formacions, però, van trobar la fórmula per sargir el descosit, que va ser pactar un pla d'inversions de 197 milions d'euros amb dotacions econòmiques per a obres clau com la transformació de Glòries o la reforma de la Diagonal. De fet, durant el primer tram de mandat, la possibilitat d'un pacte entre ambdós va arribar a ser molt més que això. Era gairebé un fet. Tant que fins i tot el mateix alcalde Trias el va plantejar als seus regidors en una trobada de cap de setmana que van fer a Montserrat. L'opció comptava amb l'aval de la tinent d'alcalde d'UDC Sònia Recasens, la membre del govern que manté una relació personal més fluïda amb els populars, però que va tenir l'oposició tancada del sector més sobiranista de CDC, encapçalat pels tinents d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i Hàbitat Urbà, Antoni Vives. El punt de partit, va ser seu.

Tot i que per al PP no entrar al govern va ser feridor, això no ha impedit acords com la liberalització d'horaris comercials, la modificació del pla d'usos de Ciutat Vella, la privatització de la gestió dels aparcaments del centre de la ciutat o la modificació del pla especial del Port Vell. Eren altres temps. Tant diferents que, avui dia, Trias negocia un nou pressupost, però amb el PSC. Geometria variable, en diuen.