Marina Geli i Ernest Maragall “se senten part” de la querella contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
Els crítics del PSC qualifiquen de “lamentable”, “absurda” i “gravíssim error històric” l'acusació de la Fiscalia
El líder de NECat adverteix que posar-li una querella al president d'un país es fer-ho també als seus ciutadans
L'eurodiputat d'ERC-NECat-SI Ernest Maragall i l'encara diputada socialista Marina Geli –tots dos crítics amb el PSC per la manca de suport a la consulta del 9-N– han lamentat la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
Durant l'acte de presentació del nou partit que neix de la fusió de NeCat i Moviment Catalunya, Maragall i Geli han dit que “se senten part de la querella”, que veuen “previsible”, però també “lamentable” i “absurda”.
Per Maragall, aquesta és “l'enèsima mostra de la ceguesa d'un Estat que intenta negar la realitat”. “Quan apareix per negar-la, la criminalitza”, ha afegit. A més, creu que la querella contra el president Mas atempta contra tots els ciutadans del país perquè “ataca el fons democràtic” de les demandes del poble català.
“Posar-li una querella a un president d'un país es posar'l-hi també als seus ciutadans”, ha dit.
Malgrat això, l'eurodiputat ha augurat que la maniobra dels tribunals “s'acabarà convertint en el millor argument” dels qui defensen el dret a decidir. A més, s'ha mostrat convençut que Europa pren nota del que està succeint a l'Estat i que “l'única sortida que queda és l'emancipació fins a les últimes conseqüències”.
De la seva banda, Marina Geli no entén el capteniment de l'Estat en negar l'expressió dels ciutadans. Després de recordar que just aquest divendres fa 14 anys que ETA va assassinar Ernest Lluch, la diputada socialista Geli ha lamentat haver de reclamar diàleg “en un moment de pau, en què ens relacionem amb querelles”. “És absurd”, ha insistit.
Segons ella, l'acusació de la Fiscalia en contra de l'opinió dels fiscals catalans posa de manifest la necessitat de “revisar la separació de poders”.