Rajoy, ‘cruzado' al Liceu

Una reial ordre de l'11 de març del 1801 va dic­tar que a tot l'Estat les òperes estran­ge­res havien de ser can­ta­des en cas­tellà i sem­pre per intèrprets espa­nyols. El decret va ser desobeït pel bar­ce­loní Tea­tre de la Santa Creu i a par­tir del 1848 també pel fla­mant Liceu, però a La Mon­cloa sem­bla pesar-li la història cen­tra­lista del BOE i en cada Con­sell de Minis­tres envia senyals de fum seduc­tor a través del bel canto. “Els cata­lans tenen tan o més dret que el senyor Mas a saber que aquest govern és govern de Cata­lu­nya, a saber el que aquest govern està fent per millo­rar la vida dels cata­lans i d'escol­tar direc­ta­ment i sense inter­me­di­a­ris –perquè el senyor Mas acos­tuma a rein­ter­pre­tar bas­tant a la seva manera el que Rajoy diu– quina és la nos­tra posició a Cata­lu­nya, el que hem fet i el que con­ti­nu­a­rem fent. I poso l'exem­ple d'avui: cinc mili­ons d'euros per a un pla extra­or­di­nari per al Liceu per asse­gu­rar que la vida social i cul­tu­ral de Cata­lu­nya con­ti­nua sent pui­xant”, va argu­men­tar ahir la vice­pre­si­denta espa­nyola, Soraya Sáenz de San­ta­maría, fent del tea­tre la metàfora de la seducció cata­lana, men­tre negava cap pressió al fis­cal per que­re­llar-se.

El d'ahir, però, no és el pri­mer cop que recorre al tem­ple operístic com a fetitxe per acos­tar-se a Cata­lu­nya. El 24 d'octu­bre, en un altre moment àlgid al vol­tant del 9-N perquè Rajoy exi­gia l'informe al Con­sell d'Estat con­tra la votació, el minis­tre Wert anun­ci­ava amb pom­po­si­tat un reial decret amb una sub­venció “de caràcter extra­or­di­nari” del Minis­teri d'Edu­cació a la Fun­dació Gran Tea­tre del Liceu per al pla estratègic 2014-2017 de 4,1 mili­ons.

A més de des­co­brir que sub­venció i seducció rimen, San­ta­maría es vanta dels viat­ges. “Cata­lu­nya és la comu­ni­tat que més he visi­tat, no sem­pre ben rebuda per la Gene­ra­li­tat”, va etzi­bar. “Deixo a part el minis­tre de l'Inte­rior, que acos­tuma a anar-hi els caps de set­mana, va fer l'ullet al català Jorge Fernández Díaz. “A casa meva!”, li va dir Fernández Díaz per tallar-la en nom d'un govern que no entén per què Serafí Pitarra recre­ava la bata­lla tea­tral entre liceis­tes i cru­za­dos si n'hi ha prou de ser cru­zado del Liceu.