“Cacaluña”

Fa més d'un any que en un racó de la plaça del davant de l'estació de Sants hi ha pin­tat, amb lle­tres blan­ques, “Cacaluña”. És a la plaça dels Països Cata­lans, pre­si­dida per la Torre Cata­lu­nya, al cos­tat de l'Espa­nya indus­trial. Tanta fal·lera geo­política només pot res­pon­dre al fet que l'estació és una gran porta d'entrada –o de sor­tida– del país. Entrem-hi, a veure què en saben de llis­tes úniques, fulls de ruta i Cacaluñas.

Una dona amb dos bit­llets de TAV a la mà veu el que pro­posa Artur Mas com “una bar­ba­ri­tat”. Tot, a l'engròs. Per ella, cata­lana que viu a Madrid, el pre­si­dent no es dedica a ges­ti­o­nar i les empre­ses, amb la inde­pendència, mar­xa­ran de Cata­lu­nya. Va veure un tros del dis­curs. És a dir, es va per­dre la resta. El següent pas­sa­vo­lant ens retorna l'espe­rança. Duu un El Mundo sota el braç. És sevi­llanu. Tre­ba­lla en una empresa de mun­tu­res d'ulle­res –és el fill de l'amo–, amb cli­ents a casa nos­tra. Amb la inde­pendència no dei­xarà de venir. “Tor­naré.” Pensa que el Prin­ci­pat no sor­ti­ria de la UE, però reco­neix que la seva opinió no és majo­ritària en el seu entorn andalús.

Tres noies s'acos­ten xiro­ies. No han vist el dis­curs. Una llista única? Deba­ten entre elles: “Cal pen­sar una mica què fer després”, diu una. “Però seria de dre­tes i d'esquer­res?”, se sorprèn una altra. “Jo votaré la CUP”, es des­marca la ter­cera. Tenen 17 anys i amb una mica de sort serà el pri­mer cop que votin. “No! Ja vam votar el 9-N!” No els diguem que només hi van par­ti­ci­par. S'assa­ben­ten que les elec­ci­ons pot­ser seran al febrer. “No! Que faig els anys al març!”, m'esbronca una, com si hi pogués fer alguna cosa.

Hi ha un noi que ho veu tot al revés. És d'Austràlia. Arriba amb el TAV de les 14.40 h pro­ce­dent de Madrid i diu que aquí tots els polítics roben i que al seu país no. Així, gene­ra­lit­zant. El con­duc­tor del tren, en Fer­nando, coneix bé el full de ruta, el seu, i el que espera és que amb la inde­pendència cada cop que passi la fron­tera li paguin die­tes inter­na­ci­o­nals.

Ni els que van ni els que vénen can­vi­a­rien la t per una c.