Ressaca marinera

Tot i els símils mari­ners que tant agra­den al pre­si­dent, pocs pes­ca­dors de la Con­fra­ria de Palamós van seguir en directe el dis­curs de la seva dar­rera con­ferència. La res­saca de les parau­les de Mas, però, sí que cir­cu­lava entre bar­rils de peix i xar­xes a mig ado­bar. Sobre­tot entre els con­vençuts que la inde­pendència és la solució més directa als pro­ble­mes del país. Un pes­ca­dor, Sal­va­dor For­tuny, n'aplau­dia les línies mes­tres. “Les coses, per mi, s'estan fent ben fetes”, reblava. “No podem aflui­xar, perquè ja n'hi ha prou que no ens dei­xin expres­sar” la volun­tat del poble des de les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat.

For­tuny adme­tia que de sem­pre ha tin­gut “sim­pa­ties” res­pecte a la idea d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent, però que s'han enfor­tit en els dar­rers temps perquè “els cata­lans no reben un tracte just”. Té família de la seva dona a Anda­lu­sia i, al marge de les infra­es­truc­tu­res, posa l'exem­ple del repar­ti­ment d'ajuts: “No els recri­mino que puguin viure millor, però tot això també ho volem aquí.” Res­pecte al debat sobre la llista unitària, també sen­ten­ci­ava que “cal dei­xar de banda les lle­tre­tes”, les sigles dels par­tits.

En un dels tallers, en plena feina, un altre pes­ca­dor nas­cut fora de Cata­lu­nya con­fes­sava que ell se sent espa­nyol i català, però que no veu­ria mala­ment la inde­pendència. Mal­grat això, l'amoïna la tensió que s'expressa des de nom­bro­ses veus a l'Estat espa­nyol. Un seu com­pany, Joan Núñez, el mirava de convèncer que “com a mínim la inde­pendència s'ha d'inten­tar; hauríem d'apren­dre a cami­nar, empas­se­gar, caure pot­ser i tor­nar-nos a aixe­car”. Però amb poder de decisió sobre els recur­sos. I con­tra­po­sava els cen­te­nars de milers d'euros que rep la Casa d'Alba de la UE per man­te­nir lati­fun­dis “erms” amb les difi­cul­tats que tenen molts arma­dors i patrons per sor­tir a pes­car cada dia. Núñez con­cloïa que els cata­lans “han estat arra­co­nats i han callat massa anys”.

La con­fra­ria pala­mo­sina va cri­ti­car l'any pas­sat que el minis­teri no els per­metés aspi­rar a sub­ven­ci­ons que havien que­dat deser­tes a Múrcia pocs dies després de la Via Cata­lana. Ahir, però, altres pes­ca­dors feien gala de l'espe­rit tan­cat dels homes de mar i pre­fe­rien no mullar-se gaire en debats polítics. Tam­poc els pei­xa­ters i dis­tribuïdors que con­tem­pla­ven impas­si­bles la rutina del pas dels lots espe­rant el moment idoni per fer l'oferta i acon­se­guir la millor orada a un preu ajus­tat.