El ball de l'escombra

Si bé hi ha un adagi llatí atribuït a l'empe­ra­dor romà Ves­pasià segons el qual “pecu­nia non olet” (el diner no fa olor), Mari­ano Rajoy es va veure forçat ahir a olo­rar l'aroma de la trama Gürtel, que ha pre­ci­pi­tat la dimissió de la minis­tra Ana Mato, en una com­pa­rei­xença que el pre­si­dent espa­nyol pre­te­nia uti­lit­zar per eri­gir-se en escom­bra­dor de la cor­rupció. En una mos­tra de com n'és d'efímera la memòria al quilòmetre zero, si el record d'Alberto Ruiz-Gallardón sem­bla amor­tit­zat, ahir a les nou del matí ja ho era el de Mato, amb el seu escó de butaca blava buit ini­ci­al­ment i més tard reti­rat i enviat pels uixers del Congrés al bagul dels mobles dimi­tents.

Tot i que al PP estan con­vençuts que Ana Mato segui­ria al Minis­teri de Sani­tat si el jutge Pablo Ruz no hagués comu­ni­cat la seva reso­lució pre­ci­sa­ment la vigília del debat de cor­rupció, els amics no assi­mi­len un adéu per ser “partícip a títol lucra­tiu” tot i no ser impu­tada. “Mato només s'ha men­jat el per­nil que el senyor de la Gürtel va rega­lar al seu marit”, resu­mia el dipu­tat popu­lar Vicente Martínez-Pujalte. “Ha posat el llistó molt alt”, llo­ava Andrea Fabra, dipu­tada i filla del no indul­tat factòtum del PP de Cas­telló Car­los Fabra.

Aliè als comen­ta­ris de pas­sadís, Rajoy va arren­car el seu dis­curs més vol­gu­da­ment rege­ne­ra­dor a les nou del matí obrant la pro­esa de no citar el nom de Mato durant 21 folis lle­gits en 44 minuts. “No hi ha fan­tasma de cor­rupció gene­ra­lit­zada perquè no exis­teix la cor­rupció gene­ra­lit­zada”, va afir­mar. I va invo­car l'escom­bra, però no com a remei, sinó com a amenaça a evi­tar. “Espa­nya no està cor­rom­puda, no gene­ra­lit­zem. Es comença així, es culpa els polítics, es culpa la política, i s'acaba ata­cant el sis­tema. Això bene­fi­cia els sal­vapàtries de l'escom­bra”, avi­sava al·ludint a Podem. L'audi­tori, però, no des­co­nei­xia que Rajoy ja era el 1983 el pre­si­dent de la Dipu­tació de Pon­te­ve­dra i el va des­le­gi­ti­mar a l'hora d'enar­bo­rar la neteja. “Ja sé que a vostè aga­far l'escom­bra i escom­brar no li agrada, però no escampi la pols amb un plo­mall. «Si yo tuvi­era una escoba, cuántas cosas bar­rería...»”, va iro­nit­zar el por­ta­veu d'ERC, Alfred Bosch, home­nat­jant el clàssic dels Sírex. “Als anys sei­xanta, setanta i vui­tanta es va impo­sar en cosmètica el pla Ponds Belleza en siete días. El seu pla sona a crema mira­cu­losa, però les arru­gues no es poden dis­si­mu­lar perquè són vostès el pro­blema”, li va dedi­car Joan Bal­doví (Com­promís).

Aliè als retrets que li recor­da­ven els SMS d'ànim a Bárce­nas i tenir la seu del PP remo­de­lada amb diner negre, Rajoy es va van­tar de l'obra: “Avui és molt més difícil cor­rom­pre's a Espa­nya que abans que ens con­fi­es­sin el govern.” El Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial té pen­dent deci­dir si treu a con­curs la plaça de Ruz al desem­bre i la llei li per­me­tria rete­nir com a molt tard fins al juny del 2015 la ins­trucció del cas Gürtel, que a Gènova saben que és com tenir les claus del quarto de l'escom­bra.