Aspiren a tot

Presència arreu

Tot i que el mapa resul­tant de les elec­ci­ons de fa qua­tre anys era força uni­forme, amb una presència en regi­dors i alcal­dies simi­lars a les qua­tre demar­ca­ci­ons, ERC reco­neix que va que­dar amb una presència irre­gu­lar al ter­ri­tori –“no és el mateix la Cata­lu­nya inte­rior que l'àrea de Bar­ce­lona o deter­mi­na­des zones del Piri­neu”, deta­lla López–, però en aquests comi­cis aspira a acon­se­guir una presència impor­tant arreu del ter­ri­tori, sense cap excepció, aspi­rant a tot, sense des­car­tar ni tan sols la ciu­tat de Bar­ce­lona, on Alfred Bosch es pre­senta com a cap de llista.

Un dels motius del crei­xe­ment és l'apro­xi­ma­ment cap a ERC de votants d'esquer­res favo­ra­bles al procés sobi­ra­nista i des­en­can­tats amb el PSC. Això també s'està tra­duint, segons la direcció d'ERC, en la faci­li­tat per fer llis­tes en muni­ci­pis on els repu­bli­cans no tenien presència o era escassa, i també la pos­si­bi­li­tat d'incor­po­rar-hi antics regi­dors o mili­tants soci­a­lis­tes o que s'havien pre­sen­tat com a inde­pen­dents sota el parai­gua Progrés Muni­ci­pal (la marca blanca del PSC) a les llis­tes repu­bli­ca­nes. Un cas extrem és Berga, on els qua­tre regi­dors del PSC han aban­do­nat aquell par­tit i ara són mili­tants d'ERC. Però, amb comp­ta­go­tes, els repu­bli­cans detec­ten al ter­ri­tori molts movi­ments simi­lars, fins i tot d'alcal­des. L'any 2011 ERC va pre­sen­tar 586 llis­tes al Prin­ci­pat. Ara la direcció con­fia que superarà sobra­da­ment les 600, i que ocu­parà clara­ment la pri­mera força d'esquerra naci­o­nal al con­junt del país a davant del PSC, inclo­ent-hi a més un bon resul­tat a Bar­ce­lona i la seva regió metro­po­li­tana. “La nos­tra espe­rança en aquest ter­ri­tori és fer uns bons resul­tats, molt millors que fa qua­tre anys”, cosa que no és gens difícil perquè el 2011 el cop va ser espe­ci­al­ment dur i es par­teix d'una situ­ació d'haver per­dut tots els regi­dors en ciu­tats com ara l'Hos­pi­ta­let, Saba­dell, Ter­rassa, Mataró i Bada­lona i ciu­tats grans com ara Tar­ra­gona, Girona i Lleida.

“Segona volta” al procés

Les muni­ci­pals del mes de maig vin­dran molt mar­ca­des pel debat sobre el procés inde­pen­den­tista. ERC creu que això no els per­ju­di­carà, tot i que segons com es desen­vo­lu­pin els esde­ve­ni­ments a escala naci­o­nal obli­garà a adap­tar el dis­curs, però inten­tant no tapar l'oferta local dels repu­bli­cans per a cadas­cun dels muni­ci­pis on pre­sen­tin. “Si hi ha elec­ci­ons de caràcter ple­bis­ci­tari al mes de febrer, les muni­ci­pals vin­dran molt mar­ca­des per aquest procés i es con­ver­ti­ran en una mena de segona volta”, augu­rara López. I si no hi ha cap con­vo­catòria abans de les muni­ci­pals, aques­tes també es podrien con­ver­tir lla­vors en una vàlvula per cana­lit­zar l'expressió del vot dels cata­lans sobre la sobi­ra­nia, després del 9-N.

Més res­pon­sa­bi­li­tat

“En qual­se­vol cas, no és cap nove­tat que unes elec­ci­ons muni­ci­pals vin­guin mar­ca­des per la política naci­o­nal, ja va pas­sar el 2003, quan vam tenir uns molt bons resul­tats perquè van ser l'avant­sala d'un canvi polític a escala naci­o­nal”, explica López. “Sigui com sigui, que les muni­ci­pals del mes de maig siguin d'una manera o altra l'expressió sobre el procés cap a la inde­pendència ens obliga a tre­ba­llar encara amb més res­pon­sa­bi­li­tat”, diu López. El món local ha estat també un dels prin­ci­pals motors a l'hora d'impul­sar el procés en l'àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal, i les elec­ci­ons del maig podrien refe­ren­dar aquest paper en molts muni­ci­pis i fins i tot ampliar-ne al nom­bre.

ERC ha tre­ba­llat habi­tu­al­ment amb Acord Muni­ci­pal (AM) com a marca blanca en les muni­ci­pals per aixo­plu­gar can­di­da­tu­res inde­pen­dents for­ma­des per mem­bres pròxims a l'ide­ari dels repu­bli­cans però que no for­men part de la seva estruc­tura. En aquesta ocasió, a més, el nai­xe­ment de nous par­tits sor­gits dels sec­tors sobi­ra­nis­tes del PSC, i amb els quals ERC podria tei­xir ali­an­ces, podria ampliar l'abast d'aques­tes coa­li­ci­ons, segons la dinàmica local de cada ter­ri­tori. Aquest cap de set­mana, de fet, s'ha cons­tituït el Movi­ment d'Esquer­res (Mes), pro­ducte de la unió de Necat i Movi­ment Cata­lu­nya, impul­sat per exdi­ri­gents del PSC, com ara Jordi Martí, Pia Bosch, Marina Geli, Mont­ser­rat Tura, Antoni Cas­tells i Ernest Mar­gall. Aquest últim, a més, ja es va pre­sen­tar amb la can­di­da­tura d'ERC en les elec­ci­ons euro­pees, i va obte­nir escó a l'Euro­cam­bra.

Obrir l'espai polític

Tot i això, Mes no ha mani­fes­tat encara qui­nes seran les seves inten­ci­ons de cara a les muni­ci­pals del mes de maig. “Nosal­tres estem dis­po­sats a obrir al màxim el nos­tre espai als muni­ci­pis i cons­truir una esquerra naci­o­nal forta”, va expli­car durant la set­mana pas­sada Edu­ard López, amb la mirada posada en els movi­ments sor­gits de l'entorn soci­a­lista arran del des­gast del PSC pel procés.