Laporta

L'altre dia escol­tant la ràdio em va cri­dar l'atenció que Joan Laporta digués en una entre­vista que amb Joan Car­re­tero com­par­teix la idea que l'inde­pen­den­tisme ha de cami­nar unit. Coi. Ben curi­osa la valo­ració que fa el pre­si­dent del Barça jus­ta­ment sobre un polític que la millor manera que ha tro­bat per defen­sar la unió de l'inde­pen­den­tisme és desu­nir-se d'un par­tit que ja és inde­pen­den­tista. És com si li pre­gun­tes­sin al culer Ernest Benach sobre Rosell i el diri­gent repu­blicà afirmés que coin­ci­deix amb en San­dro que la junta direc­tiva del Barça ha d'estar sem­pre unida. No vol­dria pas equi­vo­car-me, perquè no puc ama­gar una certa admi­ració i un abso­lut res­pecte per Joan Laporta i la seva capa­ci­tat de gestió, però em sem­bla molt que ja podem anar pre­pa­rant un altre bar­ret per a l'enèsim mes­sies de l'inde­pen­den­tisme català de pit i collons. I això que, després d'Arenys, pen­sava, com el senyor Laporta, «que tam­poco esta­mos tan maa­aal!»