CDC i Unió pacten «respectar» però «no impulsar» cap consulta
El document de consens destaca que la prioritat de CiU és la crisi econòmica
La primera trobada oficial de les direccions de CDC i Unió després de la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt tenia l'obligació de donar una imatge d'unitat després d'algun estira-i-arronsa més o menys sobiranista. Tot i que el PSC va afanyar-se a denunciar una suposada «deriva radical» de CiU, el resultat dóna suport moral a les consultes però sense cap compromís pràctic. L'executiva nacional de CiU, en la línia del que ja havien anat dient els dirigents dels dos partits, va decidir no impulsar la convocatòria de consultes però va subratllar que «respectarà i farà costat a la voluntat» dels seus grups municipals. Tanmateix, la prioritat de CiU és ara mateix «aixecar Catalunya, superar la crisi i defensar l'autogovern».
El document, que destaca les coincidències i prefereix no incidir en les diferències, reivindica que els dos partits «incorporen la defensa del dret a l'autodeterminació com a dret irrenunciable» i que les consultes «poden constituir una canalització en què el ciutadà veu la possibilitat de denunciar la seva insatisfacció».
Els dirigents de CDC i d'Unió havien donat un accent diferent a les seves valoracions sobre la consulta d'Arenys de Munt: des de les files convergents s'assegurava que CiU «acompanyarà» els referèndums que es convoquin en altres municipis catalans, i fins i tot Artur Mas revelava que votaria «sí» a la independència de Catalunya; mentrestant, els democratacristians marcaven distàncies amb aquestes iniciatives i recordaven que el seu projecte de futur no és la independència. El secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, va dir l'endemà de la consulta arenyenca que «Unió i CiU mai han estat independentistes».
Feijóo vol «castigar» les consultes
El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va convertir-se ahir en un dels pocs dirigents del PP que han aixecat la veu de manera més contundent contra les consultes sobre la independència de Catalunya i ha reclamat un càstig penal contra els convocants. Feijóo, un dels pesos pesants del PP més propers a Mariano Rajoy, va assegurar que «els actes il·legals han de castigar-se amb la tranquil·litat que ofereixen les lleis» i, per tant, segons ell, les «consultes il·legals són sancionables des del punt de vista administratiu i penal». Tot i això la justícia ja es va pronunciar en un sentit molt diferent al que reclama Feijóo: un jutjat de Barcelona va suspendre l'acord de l'Ajuntament d'Arenys de Munt per donar suport a la consulta però no la votació en si perquè estava convocada i realitzada per una entitat privada.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 22-09-2009, Pàgina 17
- El Punt. Barcelona 22-09-2009, Pàgina 17
- El Punt. Camp de Tarragona 22-09-2009, Pàgina 17
- El Punt. Comarques Gironines 22-09-2009, Pàgina 17
- El Punt. Penedès 22-09-2009, Pàgina 17
- El Punt. Maresme 22-09-2009, Pàgina 17
- El Punt. Vallès Occidental 22-09-2009, Pàgina 17
