Política

ANÀLISI

Batuts però contents

Van caure 27 depar­ta­ments dels 61 on mana­ven. Van bas­cu­lar a la dreta feus històrics d'esquerra, el ter­ri­tori del pri­mer minis­tre Manuel Valls, i el del pre­si­dent François Hollande. El cop al Par­tit Soci­a­lista (PS), un més de les urnes al mentó del pre­si­dent, va ser sever. Però no va ser una pata­cada de les que obli­guen a reco­llir els bocins per terra, i les depar­ta­men­tals han per­ju­di­cat històrica­ment el par­tit al govern, per una qüestió de calen­dari i de des­gast en el poder. I més encara tenint en compte que aquest exe­cu­tiu, arri­bat el 2012, s'ha tro­bat amb la crisi al damunt. A França, és cert, la recessió no va arri­bar amb la virulència del sud d'Europa, però ho va fer més tard. Des­feta lògica, per tant. Pre­vi­si­ble, sens dubte. Només calia mirar els son­de­jos per deduir que la pre­gunta no era qui per­dria, sinó com de greu seria el sag­nat.

Tant és així que, l'endemà de la jor­nada elec­to­ral, els mots que van capi­ta­ne­jar la res­saca en el par­tit de la majo­ria es dedi­ca­ven més a lamen­tar, amb certa bon­ho­mia, la falta d'uni­tat de l'esquerra que a fer una autocrítica pro­funda. No s'ha mirat, almenys de por­tes enfora, de tro­bar res­posta al fet que la con­ser­va­dora UMP acon­seguís el 47% dels vots, o que Hollande hagi per­dut amb un ampli marge totes les elec­ci­ons que ha vis­cut des de l'Elisi.

Aquesta sor­pre­nent bona reacció davant dels resul­tats l'ha encar­nat millor que ningú el mateix Valls (memo­ra­ble la por­tada del diari Libération de l'endemà de la jor­nada, on es podia lle­gir “batut però con­tent” damunt d'una imatge del català amb som­riure inno­cent). Pot­ser l'opti­misme del pri­mer minis­tre guarda relació amb el fet que, tenint assu­mida la des­feta, s'ha acon­se­guit mini­mit­zar l'impacte del Front Nati­o­nal (20% dels vots, però cap depar­ta­ment), prin­ci­pal temor expres­sat per Valls en cam­pa­nya. En rea­li­tat, la UMP pot estar agraïda a l'estratègia del català, que es va bol­car fins a tal punt a ata­car l'extrema dreta, “l'ene­mic de la República”, com el va defi­nir, que va sem­blar obli­dar-se de l'ene­mic –elec­to­ral– del seu propi par­tit: la dreta va fer una demos­tració de força mirant a les pre­si­den­ci­als del 2017, i manarà en dues ter­ce­res parts dels depar­ta­ments de França.

L'esce­nari d'aquest dar­rer diu­menge era de fogueig (en un estat cen­tra­lista com el francès és sen­zill ima­gi­nar les atri­bu­ci­ons dels depar­ta­ments), però marca, o, millor dit, referma una tendència. Els fran­ce­sos, i en espe­cial els votants soci­a­lis­tes, giren de nou l'esquena al govern, dece­buts d'un rumb, pri­mer, erràtic, i, després, direc­ta­ment con­trari als postu­lats pro­gres­sis­tes i de justícia social de l'Hollande can­di­dat. La res­posta que sem­bla pla­ne­jar el govern, en la seva ava­lu­ació de got mig ple dels resul­tats, és posar fi a les divi­si­ons, para­do­xal­ment pro­vo­ca­des per aquest viratge del pre­si­dent, exe­cu­tat per Valls.

Mem­bres del govern, però també dels verds i del Front d'Esquerra, van fer una crida la mateixa nit de la victòria con­ser­va­dora a la uni­tat de l'esquerra, una expressió que sona a oxímoron però que Hollande sem­bla tenir la intenció de posar en pri­mera línia de la seva estratègia poste­lec­to­ral. Dilluns a la tarda una gran dele­gació del par­tit eco­lo­gista, que fa un any sor­tia per la porta del dar­rere del govern, es va reu­nir amb Jean-Chris­tophe Cam­badélis, secre­tari gene­ral del Par­tit Soci­a­lista. I ahir Valls va dir ober­ta­ment que una entrada dels verds al govern era pos­si­ble si s'arri­bava a un acord. Tot ple­gat fa aga­far cada cop més força a la insis­tent infor­mació segons la qual el pre­si­dent pre­para un exe­cu­tiu d'aper­tura, on els pals de paller –i el rumb econòmic neo­li­be­ral– es man­tin­drien, però on es dona­ria cabuda a altres for­ces d'esquerra, i fins i tot a alguns crítics del mateix par­tit soci­a­lista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia