Política

LLUÍS GUINÓ

CANDIDAT DE CIU A BESALÚ

“Sóc un apassionat del municipalisme”

La construcció del centre de secundària és el principal repte estratègic

Cal treballar més enllà de la Garrotxa

Nascut fa 45 anys, ocupa l'alcaldia des del 1995. Els últims anys ha compaginat l'alcaldia amb el càrrec de diputat al Parlament
r. estÉban

A les portes d'un sisè mandat, es torna a presentar a l'alcaldia

Passen factura, 20 anys al capdavant de l'alcaldia?
Sóc un apassionat del municipalisme i de la política local. Crec que és la més propera i és la més gratificant. El contacte amb els veïns és el millor que té.
Quin balanç en fa?
Hi ha hagut dues etapes molt clares. Del 1995 al 2005, va ser una època d'expansió, no només des del punt de vista econòmic, sinó que hi havia molta feina a fer quant a equipaments, calia resoldre mancances històriques de la vila. A partir del 2007 fins ara, és una etapa absolutament diferent per les circumstàncies generals. La crisi ha afectat moltíssim els ajuntaments, però també el govern i la recaptació del mateix Estat. Per tant, els recursos de l'Ajuntament van minvar i ens hem hagut d'acostumar a una dinàmica de gestionar el pressupost ordinari exclusivament i deixar de banda les inversions.
Quins reptes es marca?
Des d'un punt de vista estratègic, només un: que el Departament d'Ensenyament ens construeixi l'edifici de l'institut i que es consolidi l'ensenyament de secundària a la vila.
I respecte a l'àmbit turístic?
Obrir noves vies de màrqueting turístic; propostes supralocals, treballar amb ciutats de l'entorn de Besalú, més enllà de la Garrotxa, com ara Figueres, Banyoles, tirant endavant accions conjuntes. I planificar amb més tranquil·litat quin ha de ser el pròxim creixement industrial de Besalú, pensant en un consorci amb Sant Ferriol, Beuda, Maià de Montcal...
El deute és la cara negativa?
No, el deute se'ns va concentrar molt en un moment determinat, perquè vam construir tres equipaments que han estat molt grans per a la capacitat ordinària de l'Ajuntament, amb uns terminis d'amortització molt llargs, i ens han coincidit del 2009 al 2012: la llar d'infants, la piscina i Cal Tronc, que és un teatre. Però les liquidacions del 2013 i el 2014 donen superàvit totes dues, el romanent de tresoreria és positiu i l'estalvi net, també. És un municipi en què el pressupost ordinari no dóna per fer inversió i que necessita la inversió d'ajuts d'altres administracions, o bé endeutar-se un mateix. Mentre puguem assumir els préstecs, que ho fem amb tota normalitat, no hi ha problema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.