Trencar la majoria

Con­vergència i Unió governa a Sant Cugat des del'any 1987. Amb Lluís Reco­der, excon­se­ller i ante­rior alcalde, l'any 2007 van asso­lir una majo­ria abso­luta que la seva subs­ti­tuta i actual bat­llessa, Mercè Conesa, va reva­li­dar al 2011 i espera ree­di­tar aquest 2015 mal­grat ser cons­ci­ent que no serà fàcil. La resta de can­di­da­tu­res aspi­ren a tren­car la situ­ació i a con­ver­tir-se en una alter­na­tiva que faci que la ciu­tat valle­sana faci un gir nou.

A Sant Cugat es pre­sen­ten fins a deu can­di­da­tu­res, les matei­xes que als últims comi­cis (CiU, PP, PSC, ICV-EUiA, CUP, ERC, Soli­da­ri­tat per a la Inde­pendència, Par­tit Família i Vida, Ciu­ta­dans i Un altra Sant Cugat és pos­si­ble-Pla­ta­forma Ciu­ta­dana per a Sant Cugat) mal­grat que al ple de l'Ajun­ta­ment, ara per ara, hi ha repre­sen­ta­des cinc for­ma­ci­ons: CiU, PP, PSC, ICV i CUP. ERC aspira a tor­nar a pri­mera línia de la política sant­cu­ga­tenca –després de per­dre els dos regi­dors que tenien en els dar­rers comi­cis– i a fer-ho acom­pa­nyada del Movi­ment d'Esquer­res (MES) –encapçalat per l'excap de llista del PSC Fer­ran Villaseñor– i d'inde­pen­dents. “Som l'alter­na­tiva al govern de CiU”, afirma la can­di­data Mireia Ingla, que també va ser alcal­da­ble de la for­mació als dar­rers comi­cis. Després de la marxa de Villaseñor, Pere Soler s'ha posat al cap­da­vant del PSC amb un equip reno­vat que pretén “fer créixer” un grup que als dar­rers comi­cis va pas­sar de 4 regi­dors a dos i situar-se en un lloc clau per influir en el govern de la ciu­tat. L'alcal­da­ble de la CUP, Núria Gibert, té molt clar que “les majo­ries abso­lu­tes mai són bones”, fent referència al govern con­ver­gent, i té clar que el model alter­na­tiu que pro­po­sen té un llarg recor­re­gut a fer a Sant Cugat. La CUP es pre­senta amb Procés Cons­ti­tu­ent en uns comi­cis en què la uni­tat de les esquer­res no serà una rea­li­tat. ICV- EUIA amb l'actual regi­dora Roser Casa­mit­jana al cap­da­vant es pre­sen­ten amb la volun­tat d'impul­sar “una nova forma de fer” i de tren­car la majo­ria abso­luta. L'alcal­da­ble del PP, Jordi Car­re­ras, torna a encapçalar un pro­jecte que a les elec­ci­ons del 2011 van arri­bar als qua­tre regi­dors. Ara no es posa cap fita con­creta, diu que el seu objec­tiu és donar a conèixer el seu mis­satge al màxim pos­si­ble. El que té clar és que “l'Ajun­ta­ment ha de ser una ins­ti­tució neu­tral” i cri­tica que “en els últims qua­tre anys l'Ajun­ta­ment hagi pres par­tit per la inde­pendència”. En un esce­nari poste­lec­to­ral en què es pre­veu més frag­men­tació, la can­di­data de CiU i alcal­dessa defensa, per a després del 24-M, pac­tes de govern que aju­din a crear l'estat propi.

Conesa creu que en el pro­per man­dat Sant Cugat ha d'esde­ve­nir un pol cre­a­tiu, cul­tu­ral i d'atrac­tiu turístic apro­fi­tant grans opor­tu­ni­tats com el lle­gat de l'artista Grau-Gar­riga. Defensa que la ciu­tat encara no ha aca­bat de créixer i que ho ha de fer de manera intel·ligent. La ver­te­bració urbanística de Sant Cugat és un tema que també recull l'opo­sició des de dife­rents punts de vista i pro­pos­tes. Així, per exem­ple, el PP creu que cal un nou pla de mobi­li­tat urbana men­tre que el PSC veu neces­sari un pla inte­gral pel barri de Mones­tir per posar-lo en dia a nivell urbanístic i de cohesió social. En aquest sen­tit, el reforç de les polítiques soci­als és un tema clau per a ERC, la CUP, PSC i ICV. Fan referència a les desi­gual­tats que hi ha entre els habi­tants de Sant Cugat i l'existència d'un per­cen­tatge de població que neces­sita l'ajut dels ser­veis soci­als per dei­xar clar que han de ser un objec­tiu pri­o­ri­tari del pro­per man­dat. Segons les pro­pos­tes dels par­tits, entre els rep­tes de l'Ajun­ta­ment també hi ha donar res­posta a les neces­si­tats d'ocu­pació i habi­tatge dels joves, millo­rar la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana i els ser­veis als nous bar­ris.