Política

Pactes a l'horitzó

figueres · Els caps de llista a la capital de l'Alt Empordà ja parlen de pactes futurs en vistes que CiU podria perdre la majoria absoluta. Hi ha dues candidatures més que en les eleccions de 2011. CiU, ERC i la CUP canvien els números u

El futur de la presó vella,el POUM, el barri gitano, els equipaments esportius i els efectes de la crisi, els reptes

Figue­res acaba un man­dat amb dues eta­pes dife­ren­ci­a­des, pel relleu entre Santi Vila i Marta Felip a l'alcal­dia, i amb un ajun­ta­ment gover­nat per una àmplia majo­ria abso­luta de CiU i una opo­sició total­ment frag­men­tada, amb el PP com a segona força, amb tres regi­dors, davant els dotze de CiU, i la resta de for­ma­ci­ons amb un o dos regi­dors. Qua­tre anys que han estat mar­cats ine­vi­ta­ble­ment per la crisi econòmica –i els seus efec­tes no només a l'ajun­ta­ment sinó sobre­tot sobre mol­tes famílies figue­ren­ques– i per epi­so­dis polèmics com la impu­tació del pri­mer tinent d'alcalde i número tres de CiU, Manuel Toro, en el cas Manga, de pre­sumpta cor­rupció; les denúncies per irre­gu­la­ri­tats (molt cen­tra­des a l'empresa muni­ci­pal de ser­veis Fisersa) o la situ­ació econòmica crítica del con­sis­tori, que va arri­bar a acu­mu­lar 9 mili­ons d'euros de dèficit, ara ja eixu­gats. Però també uns anys en què s'ha hagut de ges­ti­o­nar l'arri­bada del tren d'alta velo­ci­tat,, l'ober­tura de la nova presó del Puig de les Bas­ses o els con­flic­tes al barri de Sant Joan, on viu la comu­ni­tat gitana. I qua­tre anys en què s'han tirat enda­vant pro­jec­tes com el nou pàrquing i la poste­rior urba­nit­zació del pas­seig Nou, la posada en marxa de l'audi­tori a l'antic con­vent dels Caput­xins, l'actu­ació d'urgència al plaça del Gra, que amenaçava de caure, o les obres de reforma l'antic escor­xa­dor per con­ver­tir-se en un nou equi­pa­ment a la ciu­tat.

Vuit opci­ons per 21 llocs

La capi­tal de l'Alt Empordà encara a par­tir d'avui una cam­pa­nya elec­to­ral en què hi ha vuit can­di­da­tu­res (davant les sis del 2011), amb Ciu­ta­dans i Izqui­erda Naci­o­nal de los Tra­ba­ja­do­res (INTRA) que irrom­pen per pri­mer cop a la capi­tal de l'Alt Empordà. Els figue­rencs i figue­ren­ques podran esco­llir entre els cinc homes i les tres dones que encapçalen les llis­tes. I veu­ran diver­sos can­di­dats a l'alcal­dia reno­vats. Com és el cas de CiU, ERC i la CUP En canvi, el PSC, el PP i Com­promís tor­nen a apos­tar pels seus números u del 2011.

La cam­pa­nya acaba de començar però les for­ma­ci­ons polítiques fa dies que han començat a par­lar de pac­tes futurs. I és que algu­nes enques­tes apun­ten que l'actual alcal­dessa Marta Felip (CiU) que s'estrena com a can­di­data en subs­ti­tució de l'exal­calde i actual con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Santi Vila, podria no acon­se­guir la majo­ria abso­luta actual.

La majo­ria còmode, amb dotze regi­dors de vint-i-un, asso­lida per Santi Vila el 2011 ha estat inèdita a la ciu­tat. A Figue­res històrica­ment les majo­ries abso­lu­tes no han trium­fat. Tot i la difi­cul­tat de man­te­nir-la, Marta Felip creu que és impor­tant per al pròxim man­dat un govern esta­ble per afron­tar temes que cen­tra­ran el pròxim man­dat, com ara la redacció del nou pla urbanístic. Felip no des­carta cap acord de govern amb ningú excepte amb Maria Àngels Olmedo (PP), amb qui aquest man­dat ha tin­gut enfron­ta­ments per­so­nals molt sonats. A la vegada, Albert Tes­tart (ERC) des­carta un pacte amb els con­ver­gents, tot i les direc­trius dels par­tits a Bar­ce­lona. Men­tres­tant, hi ha qui apunta a una soci­o­vergència i qui apos­ta­ria per un gran acord de les for­ma­ci­ons d'esquer­res i con­tra CiU. Marta Felip ha fet el seu propi equip reno­vant sobre­tot els pri­mers llocs de la can­di­da­tura i donant un paper impor­tant als regi­dors Manuel Toro i Jordi Mas­quef.

Pel que fa a ERC, ha apos­tat per un can­di­dat inde­pen­dent, Albert Tes­tart, que va ser aco­mi­a­dat com a gerent de l'empresa muni­ci­pal de ser­veis Fisersa. La seva número dos és Agnès Lladó, pre­si­denta local d'Esquerra. En la can­di­da­tura no ha inclòs l'actual por­ta­veu d'ERC a l'ajun­ta­ment , Mireia Mata. ERC vol recu­pe­rar-se de la pata­cada de fa qua­tre anys quan el lla­vors can­di­dat i exdi­pu­tat Fran­cesc Canet va acon­se­guir només dos can­di­dats, després d'haver estat al govern amb Santi Vila una part del man­dat ante­rior. Esquerra compta amb l'embran­zida que el procés sobi­ra­nista li està donant a la for­mació política a nivell català. Segons algu­nes enques­tes podria fins i tot situar-se com a segona força al con­sis­tori ocu­pada fins ara pel PP. Els popu­lars tor­nen a posar davant M. Àngels Olmedo i Diego Bor­rego, però el ter­cer lloc aquest cop no l'ocu­parà la regi­dora Mar­ga­rita Cotxo. El PP vol man­te­nir els tres regi­dors o fins i tot aspi­rar a un quart. Men­tres­tant un PSC hores bai­xes a nivell català tre­ba­lla per recu­pe­rar-se de la cai­guda que arros­sega de fa qua­tre anys i de fa vuit . La CUP posa al cap­da­vant una cara nova i aspira a millo­rar resul­tats, men­tre Xavi Mon­fort repe­teix com a cap de llista però davant d'una coa­lició entre ICV-Euia i Podem sota el parai­gua de Com­promís d'Esquer­res per Figue­res.

Rep­tes impor­tants al davant

Entre 2011 i 2015 les inver­si­ons han vin­gut molt mar­ca­des per la difícil situ­ació econòmica de l'ajun­ta­ment. I tot i que s'han tirat enda­vant diver­ses obres, també han tin­gut un pes impor­tant els pro­jec­tes plan­te­jats per l'exal­calde Santi Vila que se n'han anat a l'aigua. És el cas de l'escola de dansa del ballarí Àngel Core­lla, la recon­versió de l'antiga plaça de braus en un com­plex espor­tiu, el parc de les con­fes­si­ons o el tea­tre de l'aigua. En vis­tes al nou man­dat, la situ­ació econòmica al con­sis­tori ha millo­rat , segons les dades del govern de CiU, i això hau­ria de per­me­tre afron­tar pro­jec­tes nous. Cada for­mació política està fent ara les seves pro­pos­tes. Però en tot cas, hi haurà una sèrie de temes que el futur govern de Figue­res no podrà elu­dir. Un d'ells és l'ela­bo­ració del nou pla urbanístic muni­ci­pal, que s'ha de reno­var i que en vis­tes que s'acos­ta­ven les elec­ci­ons del 24 de maig es va deci­dir dei­xar per després de la com­tessa elec­to­ral. El docu­ment pre­veurà la Figue­res dels pròxims anys i caldrà veure quin model defensa cada for­mació.

El futur d'un barri que es degrada

Tam­poc es pot dei­xar de fer front a la necessària inter­venció al barri de Sant Joan, a l'oest de la ciu­tat, i on viu la comu­ni­tat gitana. L'enfron­ta­ment entre famílies l'1 de novem­bre de 2013 que va aca­bar amb una per­sona assas­si­nada al cemen­tiri, va tor­nar a posar sobre la taula un pro­jecte del que fa anys que se'n parla però que encara no ha tin­gut una solució defi­ni­tiva. La seva pro­xi­mi­tat a l'estació del TAV i la futura urba­nit­zació que hi pro­jecte la població veïna de Vila­fant fan més urgent encara una inter­venció. De moment, el govern actual de la mà de la Gene­ra­li­tat han plan­te­jat el desa­llot­ja­ment i ender­roc de part de les cases, com a part d'un pro­jecte més ampli. Però acaba de començar, amb la qual cosa que­darà ja pel govern futur què es fa a par­tir d'ara en un barri cada cop més degra­dat i amb mol­tes pro­blemàtiques asso­ci­a­des. El nou ajun­ta­ment també haurà de posar solució a un dèficit d'equi­pa­ments espor­tius de què fa anys que es parla i haurà de defi­nir en què es con­ver­tirà la presó vella, situ­ada al cen­tre de la ciu­tat, i que s'ha tan­cat en obrir el nou cen­tre peni­ten­ci­ari del Puig de les Bas­ses. En el pròxim man­dat també acaba el con­tracte de ser­veis amb l'empresa Eco­ser­veis, que s'encar­rega de la gestió de les escom­bra­ries, per exem­ple, i el futur ajun­ta­ment haurà de ges­ti­o­nar el nou con­tracte i el nou ser­vei.

Entre els rep­tes futurs, també n'hi ha que ja s'han donat aquest man­dat. És el cas de l'atenció a les famílies que han patit de ple la crisi econòmica. Actu­al­ment a Figue­res hi ha un miler de llars que patei­xen pobresa energètica i el cen­tre de dis­tri­bució d'ali­ments cada cop atén més famílies que no poden com­prar men­jar. També la relació de la ciu­tat amb el cas­tell de Sant Fer­ran , que ges­ti­ona un con­sorci on hi ha la Gene­ra­li­tat, l'Ajun­ta­ment i el minis­teri de Defensa, i que aquests qua­tre anys ha sigut en diver­sos moment s con­flic­tiva. S'haurà d'aca­bar d'encar­ri­lar el nome­na­ment del nou síndic de greu­ges de la ciu­tat, que s'ha ini­ciat al tram final de l'actual amb l'encàrrec d'un pro­jecte a l'exre­gi­dor d'ERC Fran­cesc Canet. I sobre­tot s'haurà de con­ti­nuar tre­ba­llant perquè la ciu­tat apro­fiti l'arri­bada de visi­tants que atrau el lle­gat de Sal­va­dor Dalí.

11 dels 21 regidors pleguen o tanquen llistes
Sigui quin sigui el resultat, el que està clar és que la renovació de regidors a l'ajuntament de Figueres serà important ja que 11 dels 21 regidors pleguen o van als últims llocs de les llistes. És el cas de Joan Font (CUP) , Mireia Mata (ERC), Esteve Gratacós (AMC), Margarita Cotxo (PP) i Mireia Guerrero (PSC). En el cas de CiU, serà el cas de Pere Giró i José Luis Yécora (que marxen) i de Josep Maria Godoy, Quim Ferrer, Sònia Trilla i Sergi Garcia, que aniran als últims llocs.
LES CLAUS
1
Participació
Caldrà veure quin nivell de participació en les eleccions hi ha. Fa quatre anys no va arribar al 50%, es va quedar amb 49,74%
2
La qüestió sobiranista
Veurem si aquest tema atrau el vot cap a les formacions a favor de la independència
3
Les noves formacions
Quin vot estira Ciutadans i quina incidència pot tenir un vot antiimigració a Intra
LES XIFRES
49,74%
Participació
El 2011 a Figueres van votar 12.924 persones, poc menys de la meitat del cens. El nivell de participació serà important a l'hora del resultat.
8
Candidatures
En aquesta comtessa electoral, els figuerencs i figuerenques hauran de decidir entre vuit llistes, davant les sis de les eleccions de 2011. Als sis partits que ja tenen representació s'hi sumen ara C's i Intra.
45.000
habitants
té Figueres actualment, població que després de viure un gran creixement abans de la crisi, en els últims anys s'ha estancat. Correspon a 21 regidors a l'ajuntament
Marta Felip
CiU.
Actual alcaldessa de Figueres. És candidata per primer cop. A les últimes eleccions es va presentar de número dos amb Santi Vila de cap de llista, a qui va substituir a mig mandat quan Vila va ser nomenat conseller de Mas.
Ma Àngels Olmedo
PP.
És la cap de llista dels populars a Figueres per segon cop. En les eleccions de 2011 va aconseguir tres representants a l'ajuntament i ha exercit de cap de l'oposició aquests quatre anys de mandat.
Pere Casellas
PSC.
Casellas repeteix com a candidat socialista, després que el 2011 va aconseguir (molt ajustat amb ERC) dos regidors al consistori. Al mandat passat va ser tinent d'alcalde amb Santi Vila d'alcalde.
Albert Testart
ERC-MES.
S'estrena com a cap de llista d'Esquerra, en substitució de Francesc Canet, que va plegar a mig mandat. Va ser gerent de l'empresa municipal Fisersa.
Natàlia Sànchez
CUP.
La candidata de la CUP substitueix Joan Font, que es va presentar fa quatre anys i que després d'un mandat de regidor, plega. Sánchez va ser escollida per votació popular.
Xavi Monfort
Compromís d'Esquerres per Figueres.
Monfort ha estat regidor d'ICV-EuiA quatre anys i ara encapçala una candidatura en què els ecosocialistes es presenten conjuntament amb membres de Podemos.
Héctor Amello
Ciutadans.
El partit es presenta per primer cop a la ciutat de Figueres, amb Amello de candidat. Fa mesos que Ciutadans assisteix com a públic al ple de Figueres en previsió que es presentarien.
Joan Farrerons
INTRA.
Farrerons és el fundador del partit Izquierda Nacional de los Trabajadores, que es defineix d'esquerres i antiimigració. Es presenta a la ciutat de Figueres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia