Duran: SÍ o NO

La con­sulta d'Unió del 14 de juny és ja un ple­bis­cit sobre el lide­ratge de Josep Antoni Duran i Lleida i podria cul­mi­nar en un congrés extra­or­di­nari. La cam­pa­nya elec­to­ral va començar ahir sota l'impacte, encara, pel redac­tat de la llarga i com­plexa pre­gunta apro­vada dimarts per la majo­ria del comitè de govern, tot i la dis­crepància d'un terç dels seus mem­bres. Els sec­tors crítics es man­te­nen ali­ne­ats i tre­ba­llen en la ver­te­bració d'un front del “no” a la “vella política” de Duran. Es decan­ten per pro­moure el vot con­trari a la pre­gunta for­mu­lada pel secre­tari gene­ral del par­tit, Ramon Espa­da­ler, men­tre sos­pe­sen inten­tar forçar la con­vo­catòria del màxim òrgan de decisió de la for­mació. Ningú no dubta que un “no” majo­ri­tari es lle­gi­ria com una esmena a la tota­li­tat a la gestió de Duran al cap­da­vant d'Unió.

Va ser el mateix Espa­da­ler, de fet, qui va adme­tre que si el gros dels 5.000 mili­tants rebutja la pro­posta, l'única sor­tida que tindrà la direcció actual serà fer “un pas enrere” i con­vo­car un congrés. Per evi­tar-ho, Duran es va començar a mobi­lit­zar fent tru­ca­des a la militància, per dema­nar el “sí” a cadas­cun dels afi­li­ats, i els seus diri­gents afins han orga­nit­zat actes arreu del ter­ri­tori per convèncer les bases. Espa­da­ler, per exem­ple, inter­ve­nia ahir a Osona. Davant de l'ombra del tren­ca­ment de CiU, Con­vergència va optar per man­te­nir-se al marge del debat obert a Unió. No hi haurà cap pro­nun­ci­a­ment ofi­cial fins el 15 de juny, segons fonts del par­tit, tot i que des de les files con­ver­gents s'inter­preta que un aval al full de ruta d'Espa­da­ler con­dui­ria al tren­ca­ment de la fede­ració per al 27-S. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, sense ànim d'inter­fe­rir en els assump­tes interns dels seus socis, es va limi­tar a asse­nya­lar que els sis con­di­ci­o­nants que inclou la pro­posta de la direcció soci­al­cris­ti­ana per man­te­nir el com­promís del par­tit amb el “procés” (sobi­ra­nia, democràcia, diàleg, segu­re­tat jurídica, man­te­ni­ment a la Unió Euro­pea i cohesió social) encai­xen amb la decla­ració de sobi­ra­nia apro­vada pel Par­la­ment el 2013. Ho feia en la sessió de con­trol a la cam­bra cata­lana, després que el soci­a­lista Miquel Iceta asse­gurés que ell vota­ria a favor de la pre­gunta del referèndum intern. Mas també va remar­car que el full de ruta pre­a­cor­dat entre CDC, ERC i les enti­tats sobi­ra­nis­tes es manté obert a adhe­si­ons i apor­ta­ci­ons. Durant tot el dia, es van suc­ceir els con­tac­tes i els equi­li­bris. Mas es va dei­xar veure amb la vice­pre­si­denta Joana Ortega, que va votar a favor de la pro­posta d'Espa­da­ler, i també amb la pre­si­denta del Par­la­ment, Núria de Gis­pert, del sec­tor díscol i sig­nant del mani­fest per recla­mar que la con­sulta se centrés en el com­promís d'Unió amb la inde­pendència , ava­lat per un miler de mili­tants. Diri­gents d'una i altra banda van man­te­nir diver­ses con­ver­ses als pas­sa­dis­sos de la cam­bra.

Els crítics estan con­vençuts que poden gua­nyar el tor­ce­braç. La direcció de Duran, també. El grup pro­mo­tor del docu­ment alter­na­tiu, que ja es va reu­nir dimarts mateix a la nit, man­tindrà avui una altra reunió cru­cial per aca­bar de defi­nir l'estratègia. Antoni Cas­tellà, líder del sec­tor sobi­ra­nista, i l'expre­si­dent del Par­la­ment Joan Rigol van fer decla­ra­ci­ons públi­ques decan­tant-se per un “no” crític a la con­sulta. En les pro­pe­res hores s'espera que ho faci De Gis­pert. Els sec­tors inde­pen­den­tista, el del grup par­la­men­tari i alguns diri­gents històrics de la for­mació con­si­de­ren que poden tenir prou suports perquè s'imposi el “no”. Espe­ren poder mobi­lit­zar a les urnes el miler de sig­nants al mani­fest que van pro­moure ini­ci­al­ment i també que, vista la com­ple­xi­tat de la pre­gunta del 14-J, s'hagi estès el males­tar amb Duran al ter­ri­tori. Entre els tres pre­si­dents de les inter­co­mar­cals que dimarts es van opo­sar a la pre­gunta, hi ha els de Bar­ce­lona ciu­tat i Bar­ce­lona Comar­ques, les que comp­ten amb més afi­li­ats. El de Girona es va abs­te­nir.

La cúpula de Duran, satis­feta amb la pro­posta for­mu­lada, con­fia en la victòria el 14-J. El líder soci­al­cristià es va mobi­lit­zar des del pri­mer minut i han orga­nit­zat actes arreu del ter­ri­tori per fer cam­pa­nya pel sí. Des del car­rer Nàpols van difon­dre un vídeo per fomen­tar la par­ti­ci­pació: “A Unió el dret a deci­dir comença a casa”.