Bustos veu desproporcionat que se l'acusi de corrupció
L'exalcalde de Sabadell redueix a “errors” i a alguna “irregularitat” els delictes que l'imputen en el cas Mercuri
Tant ell com Fernández diuen que l'alcaldessa de Montcada els va demanar consell
“Excessos verbals, sortides de to, errors i alguna irregularitat.” L'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va reduir a aquestes equivocacions els delictes de tràfic d'influències i malversació de fons públics pels quals està imputat en nou de les trenta-una causes judicials que configuren l'anomenat cas Mercuri de corrupció urbanística.
Pel delicte de tràfic d'influències, comés a l'Ajuntament de Montcada i Reixac per haver instat l'exalcaldessa a col·locar a dit un exalt càrrec del tripartit, Bustos ja ha estat condemnat a un any i quatre mesos de presó, quatre anys d'inhabilitació i una multa de 60.000 euros, pena que ha recorregut davant el Tribunal Suprem en considerar-la injusta. I és que, a parer de l'exdirigent, es tractava d'un càrrec de confiança i, per tant, desconeixia que l'administració local havia realitzat proves de selecció per accedir a la feina, segons explicava en la seva compareixença ahir a la comissió d'investigació del Parlament. La resta de causes judicials que Bustos té obertes es troben encara en fase d'instrucció.
L'exalcalde es va presentar davant els diputats que formen part de la comissió com a “víctima” d'una “conxorxa”, segons lamentaven els parlamentaris. El motiu és que l'exalcalde socialista va anar rebutjant una a una totes les acusacions amb l'argument que la majoria es basaven en interpretacions subjectives i equivocades de les converses telefòniques interceptades en el seu mòbil per la policia. Altres presumptes delictes com malversació de recursos públics van ser fruit, sempre segons Bustos, de petites irregularitats o equivocacions a l'hora de passar les factures i que van comportar que fos l'administració qui assumís el cost de despeses privades, com ara la compra d'unes sabates per al seu fill i viatges de lleure. Despeses a les quals Bustos va treure importància en comparar-les a l'estalvi que la seva gestió al capdavant de la Federació de Municipis va comportar.
El diputat d'ICV, Joan Mena, regidor a l'Ajuntament de Sabadell, va acusar l'exalcalde de governar amb un estil basat en “el despotisme, el populisme i el caciquisme”. A la rèplica, Bustos va suggerir que les critiques que rebia estaven motivades perquè ell “no formava part de l'establishment de Sabadell”. D'altra banda, Daniel Fernández, exsecretari d'organització del PSC, també condemnat pel cas de tràfic d'influències a Montcada i Reixac, va donar una versió semblant a la de Bustos. Fernández afirma que va parlar en favor del currículum de l'exalt càrrec del tripartit a petició de l'aleshores alcaldessa de Montcada. Ho va fer perquè es pensava que l'Ajuntament la volia contractar com a càrrec de confiança i que no va ser fins al judici que va saber que el municipi havia iniciat un procediment públic de contractació. Va negar que hagués intervingut en el cas a petició de Manuel Bustos. A la compareixença al Parlament, Fernández va defensar la gestió de Bustos al capdavant de Sabadell i confia que, al final dels procediments judicials que afecten l'exalcalde, es demostri que “no és un corrupte”, encara que no agradés el seu estil d'exercir l'alcaldia.
LES FRASES
Vilarrubí es desentén del seu protagonisme amb CiU
Carles Vilarrubí, home de negocis del pujolisme, va defugir ahir en la seva compareixença al Parlament el seu protagonisme en diversos afers dels governs de Pujol com el cas Casinos, Tibigardens o Port Aventura. De fet, Vilarrubí considera que no ha tingut cap implicació de primera línia en la política catalana com per valorar les relacions entre els governs de Pujol i el món dels negocis a Catalunya, tot i admetre les seves relacions amb l'expresident Pujol, el seu fill gran, Javier de la Rosa, Felip Puig, Artur Mas o Jordi Vilajoana. Avui vicepresident del FCB i de la banca Rothschild a Espanya, va negar tenir cap relació amb Iñaki Urdangarin ni res a veure amb l'obertura de comptes en paradisos fiscals per part de la família Pujol. Vilarrubí no recordava haver estat al Patronat del Palau de la Música o en diversos consells d'administració per CiU.