Dissecció d'un llegat

Avui fa un any de la con­fessió de frau fis­cal de l'expre­si­dent Jordi Pujol que va por­tar la política cata­lana al més gran ter­ratrèmol d'ençà de la res­tau­ració de la democràcia. A les envis­tes de la mobi­lit­zació sobi­ra­nista de l'11 de Setem­bre, plan­te­jada com una demos­tració de força de cara a la con­sulta del 9-N, aque­lla reve­lació va sem­blar una sac­se­jada de con­seqüències incal­cu­la­bles.

Un any després, el pano­rama polític ha expe­ri­men­tat can­vis subs­tan­ci­als, per bé que el procés sobi­ra­nista torna a estar davant d'una altra fita, les elec­ci­ons ple­bis­citàries del 27-S. Això sí, en aquests dotze mesos l'escàndol Pujol ha tin­gut presència sos­tin­guda en l'actu­a­li­tat, amb una comissió d'inves­ti­gació del frau fis­cal que durant set­ma­nes va esde­ve­nir el pro­grama estel·lar de la sobre­taula dels dilluns. Els tre­balls d'aquesta comissió par­la­mentària, que es va esten­dre a altres casos d'evasió fis­cal i cor­rupció, van ten­sar les rela­ci­ons entre CDC i ERC. Unes rela­ci­ons que d'ençà de l'estiu pas­sat ja s'havien enter­bo­lit en les nego­ci­a­ci­ons per com afron­tar el 9-N.

L'estiu de fa un any va pas­sar car­re­gat d'incògni­tes sobre l'abast de la con­fessió i per com afec­ta­ria el sobi­ra­nisme. Pas­sada la repro­vació gene­ra­lit­zada, de seguida els par­tits no sobi­ra­nis­tes van abra­o­nar-se sobre l'escàndol uti­lit­zant la figura de Pujol per posar en qüestió la legi­ti­mi­tat del procés i este­nent l'ombra del dubte a tot el cata­la­nisme. Així, per exem­ple, al setem­bre, el minis­tre d'Hisenda, Cristóbal Mon­toro, afir­mava: “No par­lem d'una inves­ti­gació més, sinó la d'un balu­ard del naci­o­na­lisme català que s'ha recon­ver­tit en un ada­lil de l'inde­pen­den­tisme.”

Jus­ta­ment aquesta set­mana, el Par­la­ment ha apro­vat 391 con­clu­si­ons resul­tat dels nou mesos de feina de la comissió del frau fis­cal: hi ha pas­sat tota la família Pujol (matri­moni i fills, amb afir­ma­ci­ons que han que­dat a la memòria, com el “diuen, diuen, diuen” de Pujol, o el “Cata­lu­nya no es mereix això” de Fer­ru­sola); hi han pas­sat empre­sa­ris que hi havien estat rela­ci­o­nats, excol·labo­ra­dors de Pujol, el cas de les ITV, la Camarga, Bárce­nas... Però tot i així, el veri­ta­ble ori­gen dels diners que Pujol va tenir sense decla­rar ha que­dat sense demos­trar. El Par­la­ment va apro­var cen­su­rar Pujol per aquests fons, i també repro­var el minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, per la seva no-col·labo­ració; la pre­si­denta del PP a Cata­lu­nya, Alícia Sánchez-Camacho, pel cas de La Camarga, i l'exal­calde de Saba­dell Manuel Bus­tos.

Entre tot ple­gat, la comissió es va con­ver­tir en una revisió dels anys de govern de Pujol i els seus col·labo­ra­dors, de les mane­res de fer que han mar­cat una època i que, entre altres coses, s'han carac­te­rit­zat per una certa imatge d'impu­ni­tat. Tan­ma­teix, en el ple d'aquesta set­mana que va tan­car la comissió, els par­tits que hi han tin­gut algú esquit­xat –CiU, PSC i PP– van tor­nar a fer gala d'un par­ti­disme impertèrrit: cap va incloure un bri de crítica sobre els seus tacats. És per aquest no-reco­nei­xe­ment dels fets, ni “la repa­ració del dany cau­sat ni les garan­ties de no repe­tició”, que la CUP va pre­sen­tar ahir una plana web que vol ser “un atles sobre la cor­rupció als Països Cata­lans”, obert a les apor­ta­ci­ons ciu­ta­da­nes. Segons la dipu­tada Isa­bel Vallet, la web ( Llums i taquígrafs ) es com­ple­tarà amb l'edició d'uns lli­bres, via micro­me­ce­natge, per “denun­ciar el silenci i la impu­ni­tat que ha impe­rat tants anys”.

En el debat final sobre la comissió del frau fis­cal, tots els par­tits, ja amb la mirada posada en el 27-S, van tor­nar a apro­fi­tar el cas Pujol per llançar-se'l pel cap. Ben mirat, això no és gaire dife­rent del que pas­sava fa un any. Ara bé, en aquests mesos el par­tit que va fun­dar Pujol fa 40 anys ha can­viat força, i no tant per la llàntia de l'escàndol d'aquesta nis­saga. S'ha tren­cat l'acord de coa­lició de 37 anys amb Unió, i CDC con­cor­rerà a les elec­ci­ons del 27-S dins de la llista con­junta Junts pel Sí, en un acord inèdit amb ERC i les enti­tats sobi­ra­nis­tes. Política­ment, el pujo­lisme cada cop queda més lluny.