Iceta constata que Junts pel Sí vol fer Mas president i seguir amb la “política de l'embolic i les retallades”

El primer secretari del PSC i candidat socialista a les eleccions del 27-S, Miquel Iceta, ha carregat aquest dimarts contra Junts pel Sí després que tant el número 1 de la llista, Raül Romeva, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, hagin confirmat que Artur Mas seria el president del govern en cas que la seva opció sigui la guanyadora de les eleccions.

En declaracions des de la Vila de Gràcia, el dirigent socialista ha ironitzat sobre les diferents polèmiques que hi ha hagut al voltant de la candidatura de Junts pel Sí i ha mostrat la seva preocupació pel fet que no estiguin explicant el seu programa ni tampoc què faran a partir del 28-S.

Iceta ha admès que sembla que els dubtes sobre el presidenciable ja s'han esvaït i s'ha aclarit que la candidatura sobiranista unitària és la llista per fer que Artur Mas continuï sent el cap del govern.

Segons ell, això fa pensar que el govern que en pogués sortir apostaria per seguir “la mateixa política” que CiU ha aplicat fins ara: “Molt embolic, moltes retallades i cap avenç concret”. “Volem fer un judici de la gestió del govern d'aquests anys, i més quan una candidatura suposa la continuïtat d'aquesta política, encara que sigui amb una fórmula camuflada”, ha afegit.

Preguntat pel suposat “xantatge” de Mas a ERC i les entitats sobiranistes durant les negociacions sobre el 27-S, tal com ha denunciat aquest dimarts el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, Iceta ha opinat que seria “greu” si s'haguessin “forçat voluntats”, perquè “cada força política ha de prendre les seves opcions amb llibertat i sense forçar les coses des de les institucions”.

El líder del PSC ha celebrat que s'estigui parlant molt de la reforma constitucional com a solució als problemes entre Catalunya i Espanya, però ha reconegut que una reforma federal “necessitarà molta negociació” tant en el si del socialisme com amb la resta de forces polítiques.

Ha defensat que “la reforma ha d'abordar quatre elements: el reconeixement de la realitat catalana; les regles de la limitació de competències; els recursos i, per tant, el pacte fiscal federal, i la representació de les comunitats en el govern del conjunt”.

Al seu parer, la reforma constitucional “no ha de ser només per a aspectes territorials, sinó que ha d'aprofitar també per millorar la qualitat del sistema democràtic i blindar drets socials”.

En canvi, ha lamentat, hi ha partits “que el que volen és només buscar arguments pel conflicte, per a la separació i la ruptura, i és normal que busquin permanentment pretextes per no entrar en el fons de la reforma”, ha dit fent referència a CDC. De fet, tal i com estan plantejades les eleccions, ha dit, és obvi que els convergents volen la independència “i no volen sentir parlar d'altres coses”.

En aquest sentit, ha acusat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, de fer servir “excuses de mal pagador” quan condiciona una eventual reforma de la Constitució Espanyola a la inclusió del dret a l'autodeterminació. En aquest sentit, ha afirmat que cap constitució europea recull aquest dret.