El president del comitè d'Afers Europeus del Parlament suec avisa que “no es pot utilitzar la UE com a excusa” pel ‘no'
El diputat dels Verds Carl Schlyter augura que si el 27-S hi ha una majoria independentista a Catalunya els governs europeus hauran “reaccionar”
El Diplocat organitza un debat per explicar el procés i les eleccions plebiscitàries a la Cambra sueca
El president del comitè d'Afers Europeus del parlament de Suècia, Carl Schlyter, considera que el debat sobre l'encaix d'una Catalunya independent a la UE “no es pot utilitzar com argument” ni “excusa” a la campanya electoral. Al seu parer, el nou Estat “compliria tots els criteris” per ser membre de la UE i creu que si els catalans aposten per la independència els governs europeus hauran “de reaccionar”.
Schlyter, del partit dels Verds, ha fet aquestes declaracions a l'ACN des de la Cambra sueca, on aquest dijous el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) haexplicat el procés d'independència i les eleccions del 27 de setembre.
En un acte que ha estat organitzat conjuntament amb el partit dels Verds a Estocolm, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, ha remarcat que el president català, Artur Mas, pot ser “jutjar i empresonat” en les properes setmanes per haver promogut el 9-N. Royo ha destacat que els catalans han demanat “reiteradament” un referèndum al govern espanyol, però aquest s'hi ha negat i que “l'última sortida” és el 27-S.
La reacció d'Europa
Schlyter ha lamentat que els catalans hagin de votar sobre la independència “de manera complicada” el 27-S, sense un referèndum vinculant, perquè el govern espanyol “el nega”. “Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real, almenys tothom podria expressar la seva opinió justament, i aquesta és la base perquè tothom respecti la decisió”, ha indicat.
El diputat dels Verds ha assegurat que els governs europeus “no voldran interferir amb el que els catalans escullin”. “Però si els catalans escullen un futur diferent, és clar que haurem de reaccionar”, ha predit. “Si un nou Estat vol entrar a la UE, per què li hauríem de denegar?”, s'ha preguntat.
En aquest sentit, Schlyter ha subratllat que Catalunya compliria els criteris “democràtics, de drets humans i econòmics” per formar part de la Unió Europea. “No es pot utilitzar com a argument, no es pot utilitzar la UE com a excusa en aquest referèndum”, ha conclòs.
El president de comitè d'Afers Europeus del parlament suec ha admès que l'Estat espanyol podria tenir “un veto” sobre l'adhesió i això seria “un problema”. En tot cas, creu que “si la conclusió del procés és que hi ha un matrimoni infeliç, el millor és ser bons amics”. “Estic segur que la gent d'Espanya veurà els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya, es decideixi el que es decideixi”, ha indicat. “Sempre és millor tenir bones relacions amb el veí”, ha afegit.
Eleccions plebiscitàries
Schlyter ha reconegut que les eleccions del 27-S tindran un caràcter plebiscitari. “Li diguis com li diguis, si es vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com pots aturar el procés?”, ha apuntat. “Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política. Un es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això no importa, la realitat serà allà”, ha reblat.
El diputat ha explicat que el comitè d'Afers Europeus del Parlament dóna al ministre suec d'Exteriors un mandat sobre com ha de negociar a la Unió Europea. Així, no ha descartat que un dia li hagin de donar directrius sobre Catalunya. “Potser haurem de tornar aquí”, especialment “si els catalans volen canviar la seva relació amb Espanya”, ha avançat.
El debat del Diplocat
Durant el debat organitzat pel Diplocat i els Verds, Bel Odil, presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, ha presentat Catalunya com un lloc divers on un 70% dels ciutadans són “xarnegos”, un terme amb el qual s'ha descrit a ella mateixa i que ha volgut reivindicar positivament com a part del país. Odil ha il·lustrat al públic d'Estocolm la transversalitat del procés independentista amb la imatge de l'abraçada entre el president Artur Mas i el diputat de la CUP David Fernández.
L'eurodiputada sueca Bodil Valero ha explicat la seva experiència com a observadora internacional a la manifestació de la Meridiana: “Qui digui que hi havia poca gent, menteix”, ha remarcat. Valero ha indicat que ella i la resta d'observadors ni tan sols van poder arribar fins a la capçalera perquè hi havia molta gent als carrers.
Jaume Farguell, exdiputat i exalcalde de Berga, ha recordat durant l'acte la relació entre el seu municipi i Suècia. Ha explicat que a Europa hi ha una trentena de pobles anomenats Berga, la majoria en aquest país nòrdic. L'exalcalde berguedà ha parlat de la construcció del pavelló suec de l'exhibició universal de Barcelona, de l'any 1929, que va finalment restar a Berga.
El diputat suec Valter Mutt, moderador de les jornades, ha remarcat que el dret a l'autodeterminació “està reconegut” a nivell internacional.
Durant l'acte, un representant de l'ambaixada espanyola ha intervingut per defensar la posició del govern espanyol. Ha assegurat que el 9-N no seguia la legalitat espanyola i ha remarcat que Madrid “no pot autoritzar un referèndum legal”.