La importància dels matisos

La Facultat de Dret de la UdG va organitzar ahir un debat amb representants de les principals forces que es presenten a les eleccions al Parlament. Una iniciativa que posa en relleu la inquietud dels estudiants, que van emplenar la sala de graus, al Campus de Montilivi, a Girona. Els ponents, una amalgama entre caps de llista –de fet, només dos: Benet Salellas (CUP-Crida Constituent) i Jean Castel (Ciutadans)– i membres de les candidatures –que anaven del 3 al 13 de la llista: Mar Llambí (PP), Jordi Romero (Catalunya Sí que es Pot), Albert Bramon (PSC), Josep Maria Pasqual (UDC) i Sergi Miquel (Junts pel Sí)–, van posar en relleu la complexitat d'aquestes eleccions. En general les intervencions van ser repetitives; i no s'ha d'interpretar com una crítica, sinó com una conseqüència d'una campanya absolutament marcada, agradi o no, pel procés. Les posicions es van moure entre la reclamació del procés com a única via, que defensen amb diferències ideològiques i programàtiques de fons la CUP i Junts pel Sí, els quals volen modificar el país i guanyar en qualitat des de la independència, i la defensa de diàleg amb l'Estat, si bé amb visions de fons i calat com és el cas de Catalunya Sí que es Pot, UDC i, també, el federalisme del PSC; Catalunya Sí que es Pot, de fet, vol confegir, segons Jordi Romero, una majoria d'esquerres amb la CUP i ERC que recuperi la taula de partits i entitats pel dret a decidir, mentre que Junts pel Sí, segons Sergi Miquel, vol anar per feina davant la negativa de l'Estat a parlar. El PP, en el seu lloc, mantenint, segons Mar Llambí, que aquestes eleccions no són res més que un mecanisme per amagar el fracàs del govern de CiU amb el suport d'ERC. Una posició també defensada per Jean Castell, de Ciutadans, que es va esforçar per vendre que tenen programa. Al marge de si les eleccions tenen o no caràcter plebiscitari o si s'han de comptar vots, escons o vots i escons, el debat va traspuar la complexitat dels matisos entre iguals, la defensa aferrissada de la indivisibilitat de l'Estat per part del PP o C's i la recerca del diàleg per buscar un acord indefinit, ara mateix. El debat va tenir una sortida animada quan Josep Maria Pasqual, d'UDC, va dir sense despentinar-se que els estatuts del 1979 i del 2006 eren una “porqueria” perquè els polítics catalans van negociar amb una legió d'advocats de l'Estat. Una manera elegant de dir que no en sabien més i els van aixecar la camisa i, a la vegada, i implícitament, un advertiment per si s'ha de negociar de nou.