Aquell matí, a Fontajau

“El nos­tre adver­sari és molt fort i juga molt brut, i farà ser­vir totes les armes legals con­tra el nos­tra país i les nos­tres estruc­tu­res d'estat”, va aler­tar una tal Carme For­ca­dell, encara lluny de la gran popu­la­ri­tat que acon­se­gui­ria més enda­vant, en la seva inter­venció a l'assem­blea gene­ral de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC) del 16 de març de 2013 a Girona. Esta­ven escol­tant la pre­si­denta més de 2.200 mem­bres de l'ANC pro­vi­nents d'arreu del país, des­plaçats fins al pavelló de Fon­ta­jau per deba­tre una sèrie de pro­pos­tes a tall de full de ruta cap a la inde­pendència. L'acte d'aquell matí fred de les aca­ba­lles de l'hivern de fa dos anys va ser l'últim cop en què un esde­ve­ni­ment polític por­tava tanta gent a les ins­tal·laci­ons de la vora del Ter. Junts pel Sí s'ha pro­po­sat superar-ho aquest dijous al ves­pre en l'acte cen­tral de cam­pa­nya de la can­di­da­tura a les comar­ques de Girona.

Un moment impor­tant

Es fa difícil asse­nya­lar un moment precís en què es va encen­dre la metxa del procés (molts apun­ten l'11 de setem­bre del 2012, d'altres, la reta­llada a l'Esta­tut de 2006) o se li va donar l'impuls deci­siu, però l'assem­blea de Fon­ta­jau n'és sens dubte un moment clau. Al marge d'una sèrie de mesu­res d'índole domèstica (assem­blees gene­rals des­cen­tra­lit­za­des per agi­lit­zar la presa de deci­si­ons, man­te­nir les quo­tes dels asso­ci­ats o un pres­su­post ordi­nari de 579.000 euros) es va donar llum verd, per exem­ple, a orga­nit­zar tres grans mobi­lit­za­ci­ons en les tres següents dia­des naci­o­nals. Al res­pecte, es va avançar que la pri­mera seria una cadena humana el següent 11 de setem­bre, a l'estil de la que havien fet dues dècades enrere els països bàltics per fer saber la volun­tat d'inde­pen­dit­zar-se de Mos­cou. També es va acor­dar que l'esde­ve­ni­ment es pre­pa­ra­ria de manera con­junta amb Òmnium. En aquest aspecte, el full de ruta s'ha com­plert, però no pas la fita del 2014 com a l'any en què Cata­lu­nya seria inde­pen­dent, en que cul­mi­nava aquell docu­ment. Les pro­pos­tes es van apro­var per una majo­ria abso­luta: 2.229 vots a favor, 9 en blanc i qua­tre en con­tra. Per votar, els assis­tents aixe­ca­ven les con­tra­por­ta­des que El Punt Avui, El 9 Espor­tiu i Presència havien pre­pa­rat per a l'ocasió, de color ver­mell, verd i blanc, res­pec­ti­va­ment.

Els mis­sat­ges

L'ANC par­ti­ci­pa­ria més tard de manera deci­siva a bas­tir Junts pel Sí, la can­di­da­tura que ocu­parà Fon­ta­jau aquest dijous. És per tant molt pro­ba­ble que s'hi sen­tin mis­sat­ges simi­lars als del març del 2013. L'ales­ho­res pre­si­denta de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, a banda d'encer­tar en la pre­visió que l'adver­sari faria ser­vir totes les armes legals per estron­car el procés, va insis­tir en la idea que la inde­pendència no és un objec­tiu per sí mateixa sinó un mitjà per dis­po­sar d'un estat “més just i democràtic”. For­ca­dell, però, també va aler­tar que, des del seu punt de vista, no hi ha altra opció que la inde­pendència (“L'única manera de sobre­viure com a poble és dis­po­sar d'un estat”) i va recla­mar valen­tia (“Si la lega­li­tat ens va en con­tra, cal tren­car-la”). No hi van fal­tar les cri­des a l'opti­misme, com la que va fer, en qua­li­tat d'amfi­trió, l'alcalde Puig­de­mont: “ Estem deci­dits a deci­dir el futur de Cata­lu­nya com estat propi”.