Política

RAMON USALL

CAP DE LLISTA DE LA CUP A LLEIDA

“Cal aturar l'èxode de joves ponentins cap a Barcelona”

“Allargarem la mà per proclamar la independència i tindrem el puny tancat per fer front a la pobresa i la precarietat”

“Ponent i el Pirineu es troben en estat d'emergència, els joves marxen perquè no hi troben oportunitats”

Professor d'història a l'institut de les Borges Blanques, de 37 anys, autor d'un tesina sobre la independència d'Algèria i una tesi doctoral sobre la de Kosova, escriptor de novel·la negra amb Tots els camins porten a Romania (Pagès Editors, premi Manuel Cerqueda 2007) i amb una altra en preparació i articulista a L'Esportiu amb una sèrie sobre la política en el futbol, Ramon Usall va començar a militar en organitzacions de l'esquerra independentista mentre estudiava a la universitat. El 2007 va ser el cap de llista de la CUP a la Paeria de Lleida (no va arribar per un miler de vots) i ara encapçala la llista al Parlament en unes eleccions que la CUP presenta ja com a constituents del nou estat. Les enquestes que han aparegut durant la campanya li auguren l'escó. Però l'objectiu de la CUP, explica, és assolir el segon, que ocuparia l'aranesa Mireia Boya.

Sou optimistes, doncs?
L'esquerra independentista serà al Parlament per proclamar la república catalana no només amb la veu de Ponent, sinó també del Pirineu i de l'Aran. Serien uns objectius excel·lents. L'objectiu del final de campanya és portar la Mireia al Parlament.
La veu d'una altra realitat nacional, doncs.
Nosaltres pensem que els discursos han d'anar acompanyats de pràctica. Cospedal va venir a Barcelona i ens va acusar de voler aixecar fronteres. Nosaltres li responem que som independentistes sense fronteres, som internacionalistes. I això implica el respecte a tots els altres pobles. I l'Aran, que ha de ser el bressol d'una futura Occitània lliure.
En una futura república catalana, quin paper creieu que ha de tenir l'Aran?
Nosaltres creiem que l'Aran, al final, ha de ser el que els aranesos i araneses vulguin. La república catalana ha de respectar la voluntat dels aranesos, respectant aquesta personalitat nacional, cultural i lingüística que té.
La legislatura que ara acaba ha finalitzat amb un cert paternalisme dels altres partits cap a la CUP?
La CUP té un planter que apunta molt bones maneres. La feina del grup parlamentari no ha estat bona sinó excel·lent. Ha servit per visualitzar que en aquest país hi ha un projecte que no parteix del 2012, sinó que l'esquerra independentista defensa des de fa quatre dècades la ruptura democràtica, i que té molts rostres i moltes veus que poden defensar molt bé aquest projecte.
De qui us considereu hereus?
Hi ha un fill roig que va des de la resistència antifranquista fins a aquells que van defensar la ruptura durant el pacte constitucional espanyol, que per cert el van pactar dotze senyors fumants puros negociant amb el búnquer franquista una Constitució que s'ha demostrat que era la continuïtat, amb formes més amables, del que havia estat el franquisme, sobretot pel que fa a una Espanya única i indivisible.
Segons quin sigui el resultat la CUP serà clau per conformar una majoria a favor de la independència. Es veu vostè votant Artur Mas com a president?
Aquestes no són unes eleccions autonòmiques, són unes eleccions plebiscitàries i constituents. Ens presentem per proclamar la república i iniciar el procés de la seva creació. No ens trobaran per investir un president autonòmic si el que volen és això; si ens troben, serà per fer tots els passos per proclamar una república catalana i en suport de les classes populars.
Però també cal fer balanç
de govern.
Nosaltres hem estat i serem molt crítics. Ara aquestes eleccions tenen un caràcter plebiscitari i estan centrades en la independència, però plantegem que estem en una etapa d'emergència social. Cal un pla de xoc per aturar les mesures socials regressives, un pla que implica desnonament zero, precarietat zero i retallades zero. La nova república s'ha de fundar sobre la base de la igualtat i la justícia social. Allargarem la mà per proclamar la independència i alhora tindrem el puny tancat per fer front a la pobresa que assola les classes populars.
Puny tancat també pel que fa a l'equilibri territorial?
Les Terres de Ponent i el Pirineu es troben en un estat d'emergència que s'arrossega des de fa anys. Les expectatives dels joves que es volen quedar al territori són la precarietat i l'atur. Un 45% d'atur juvenil és insostenible. Quatre mil joves ponentins han marxat a l'estranger i cada setmana hi ha èxode de ponentins cap a Barcelona que hi van a treballar perquè al territori no tenen oportunitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia