Santcristos grossos

“Aquesta set­mana estan tra­ient tots els sant­cris­tos gros­sos, però vosal­tres, com les mules, diguin el que diguin, a votar”, va dir ahir Lluís Llach als estu­di­ants giro­nins. Les esca­les de l'església de Sant Domènec es van con­ver­tir ahir en l'esce­nari d'un acte més de Junts pel Sí, però el caràcter infor­mal de l'acte i el públic d'estu­di­ants van per­me­tre sen­tir un Llach més distès i visi­ble­ment més a gust que no pas en els mítings habi­tu­als que acu­mula aques­tes últi­mes set­ma­nes. Tan a gust, que alguna vegada va haver de dis­cul­par-se quan se li esca­pava una parau­lota, que els assis­tents ja li havien per­do­nat per enda­vant amb som­riu­res, perquè ahir estava “en família”.

Aquest con­text dife­rent també va per­me­tre al cap de llista gironí començar el seu par­la­ment dient que aquesta set­mana havien pas­sat tan­tes coses que ja no sabia si encara valia la pena for­mu­lar els argu­ments per la inde­pendència. Tot i això ho va ver, repas­sant les últi­mes sor­ti­des de to del camp con­trari: del car­de­nal de València que con­vida a pre­gar per la uni­tat d'Espa­nya, el can­tau­tor diu que és la tra­dició que l'Església més fosca ja va fer ser­vir aju­dant a alçar el cop d'estat con­tra la república; al gover­na­dor del banc d'Espa­nya li recorda que “està pro­hi­bit pro­vo­car cor­ra­li­tos de bon matí”, i hi va afe­gir que dir que La Caixa mar­xa­ria de Cata­lu­nya “és un xiste de collons que no es creu ningú”. També va tenir algu­nes parau­les per a Mari­ano Rajoy sobre el tema de si algú perdrà alguna naci­o­na­li­tat: “Va fer una exhi­bició de peda­go­gia i en tres minuts ens va acla­rir tots els dis­cur­sos que hem fotut nosal­tres dalt dels esce­na­ris durant quinze dies de cam­pa­nya.” “Pas­sem, però crec que s'equi­vo­quen, aquí és on la caguen, perquè a mi això em motiva encara més”, va con­cloure. Adreçant-se a un públic majo­ritària­ment jove, Llach els va ani­mar a “reqüesti­o­nar-se cons­tant­ment”. I a algú del públic que li pre­gun­tava què pas­sa­ria si diu­menge no tot surt bé, perquè a Bar­ce­lona pot­ser no tot és tan fàcil com a Girona, Llach li va con­tes­tar que no pre­veia aquest “si” con­di­ci­o­nal i que està con­vençut que, pel que fa a escons, Junts pel Sí i la CUP suma­ran majo­ria abso­luta.

Però per si algun pro­blema hi hagués a Bar­ce­lona, també té una solució. “A Girona ens inde­pen­dit­za­rem i després els de Bar­ce­lona els ani­rem anne­xi­o­nant a mesura que millo­rin”, va iro­nit­zar Lluís Llach.