Cospedal al “front”

De la manera com Enric Millo va començar ahir la seva intervenció en el míting final de campanya, una tenia ben bé la sensació que el candidat del PP a Girona s'havia cansat del discurs de la por de què se'ls acusa (i que tant atien) per apuntar-se a la “revolució dels somriures” independentista. “Quina sala tan plena d'alegria, quina cara tan somrient que feu ”, deia, i esperançava amb un canvi de guió inesperat. Però no. Deixant de banda els moments de salutacions efusives, abraçades i petons que tot míting polític ha de tenir per guió, l'acte d'ahir a Figueres va esdevenir un reguitzell de frases apocalíptiques sobre el futur d'una Catalunya independent. Com quan Alícia Sánchez-Camacho vaticinava: “No es podria pagar el deute, hi hauria més atur, no es podrien pagar les pensions, hi hauria un corralito, posarien en risc els estalvis.” I ho rematava dient que “el Barça i l'Espanyol quedarien fora de la lliga espanyola”. Això sí, per la presidenta del PP català “això no és campanya de la por” (encara sort). El que passa és que “Junts pel Sí té por que la gent sàpiga la veritat del que passaria i volen mantenir el règim en què han estat governant”, diu.

El PP va fer el míting final a Figueres i no es va estar de treure tota l'artilleria, no només amb Alícia Sánchez-Camacho, sinó també amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que acompanyava el candidat gironí, Enric Millo. Això sí, en una visita llampec que no els va permetre ni dinar amb els militants, la majoria persones de la comarca que s'acostaven als seixanta anys. La situació a la demarcació requeria la intervenció de De Cospedal perquè a can PP consideren que Girona és “el front”, és a dir, zona de combat. Així, textualment, Millo va explicar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com és Girona, segons va confessar ell mateix a les dues-centes persones que eren al Molí de l'Anguila. Millo hi afegia referint-se als populars: “Som uns valents”. Déu n'hi do! El motiu d'aquest vocabulari tan bèl·lic és que per al PP a Girona som els més independentistes de Catalunya i per a ells és un problema, i gros. Exactament som, en paraules de Sánchez-Camacho, “la província més difícil de Catalunya i d'Espanya, en la qual més ens hi juguem i on té més mèrit ser del PP”. I De Cospedal hi afegia el to dramàtic: “Els fills d'alguns pateixen perquè diuen que se senten catalans i espanyols.” De debò s'ho creuen? En fi, el discurs al qual ja ens té acostumats el PP, que també es va reivindicar com l'autèntic defensor de la unitat d'Espanya.