“No es poden posar sota la catifa 1,9 milions de vots”

Rotundament, sí. Tenim el mandat nítid i contundent del poble de Catalunya per iniciar el full de ruta i engegar el procés per aconseguir l'estat independent.

El primer serà amb la constitució del ple del Parlament. En aquell moment, tal com preveu el full de ruta, es proclamarà l'inici del procés cap a la independència i l'encàrrec de les estructures d'estat al nou govern, així com establir converses amb l'Estat epanyol, la Unió Europea i les autoritats internacionals per iniciar un procés dialogat a l'aspiració del poble català.

Veurem la reacció del govern espanyol. La majoria d'editorials de diaris europeus, alguns d'ells obertament contraris a la independència, estan dient a l'Estat espanyol que faci el favor d'assabentar-se que té un problema, que és un problema europeu i que això només es resol amb una negociació. No s'han de fer tants escarafalls perquè Catalunya pugui ser independent dins d'Europa. S'haurà de començar a parlar sobre els termes de la separació, que per altra banda volem que sigui amistosa perquè serà profitosa per a tots dos i ens convertirà en aliats fraternals. No s'entendria un cop de porta a una realitat incontestable i als 1,9 milions de vots. Això no es pot posar sota la catifa i l'únic que no se n'adona és el senyor Rajoy. I ho hem fet amb tot un estat en contra, amb guerra bruta i amenaces.

La majoria absoluta la tenim perquè era un plebiscit i el sí ha guanyat rotundament. Ens caldrà entendre'ns amb la CUP en matèria nacional i negociar-ho. I obrir possibles acords amb totes les forces pels àmbits que han de fer avançar aquest país. Tenim una clara agenda de prioritats socials i les obrirem a totes les forces, sempre amb respecte al poble català per ser un estat independent.

Bé, és un debat que encara no toca, però és discutible que es puguin posar condicions prèvies en un negociació. No hi ha cap element per pensar que no es respectarà l'opinió d'1,6 milions de votants de Junts pel Sí.

Les comarques gironines fan una contribució decisiva a la futura república catalana i és evident que estem a l'avantguarda. El resultat demostra l'encert en la campanya, així com la feina de Llach, com a cap de llista en particular, o de Caula, que venien de nou i han complert amb escreix les expectatives.

Éssegona força però a una distància sideral de la primera [11 JxSí i 2 C's], per tant, gairebé estem en el terreny de l'anècdota perquè no és l'immediat perseguidor.

Sí, són segons, també a una distància a enorme perquè hi ha més diferència entre el primer i el segon que sumant diversos grups parlamentaris i això també els ha de fer reflexionar. I els aniria bé dues coses: modèstia, perquè no van sobrats de modèstia per les primers declaracions que van fer i segona prudència i respecte per la decisió dels catalans.

El mes de setembre era el mes de la derrota històrica i ara també haurà esdevingut el mes de la victòria. El que vam fer ahir té una transcendència històrica que anirà creixent amb el temps i supera els precedents com els de Francesc Macià l'any 1931.Ho hem començat a fer de manera molt serena i democràtica. I ho hem fet amb un treball previ i sense improvisar, per això, el setembre del 2015 serà una fita en la història del país que serà un referent per a moltes generacions.