“No es poden posar sota la catifa 1,9 milions de vots”

Rotun­da­ment, sí. Tenim el man­dat nítid i con­tun­dent del poble de Cata­lu­nya per ini­ciar el full de ruta i enge­gar el procés per acon­se­guir l'estat inde­pen­dent.

El pri­mer serà amb la cons­ti­tució del ple del Par­la­ment. En aquell moment, tal com pre­veu el full de ruta, es pro­cla­marà l'inici del procés cap a la inde­pendència i l'encàrrec de les estruc­tu­res d'estat al nou govern, així com esta­blir con­ver­ses amb l'Estat epa­nyol, la Unió Euro­pea i les auto­ri­tats inter­na­ci­o­nals per ini­ciar un procés dia­lo­gat a l'aspi­ració del poble català.

Veu­rem la reacció del govern espa­nyol. La majo­ria d'edi­to­ri­als de dia­ris euro­peus, alguns d'ells ober­ta­ment con­tra­ris a la inde­pendència, estan dient a l'Estat espa­nyol que faci el favor d'assa­ben­tar-se que té un pro­blema, que és un pro­blema euro­peu i que això només es resol amb una nego­ci­ació. No s'han de fer tants esca­ra­falls perquè Cata­lu­nya pugui ser inde­pen­dent dins d'Europa. S'haurà de començar a par­lar sobre els ter­mes de la sepa­ració, que per altra banda volem que sigui amis­tosa perquè serà pro­fi­tosa per a tots dos i ens con­ver­tirà en ali­ats fra­ter­nals. No s'enten­dria un cop de porta a una rea­li­tat incon­tes­ta­ble i als 1,9 mili­ons de vots. Això no es pot posar sota la catifa i l'únic que no se n'adona és el senyor Rajoy. I ho hem fet amb tot un estat en con­tra, amb guerra bruta i ame­na­ces.

La majo­ria abso­luta la tenim perquè era un ple­bis­cit i el sí ha gua­nyat rotun­da­ment. Ens caldrà enten­dre'ns amb la CUP en matèria naci­o­nal i nego­ciar-ho. I obrir pos­si­bles acords amb totes les for­ces pels àmbits que han de fer avançar aquest país. Tenim una clara agenda de pri­o­ri­tats soci­als i les obri­rem a totes les for­ces, sem­pre amb res­pecte al poble català per ser un estat inde­pen­dent.

Bé, és un debat que encara no toca, però és dis­cu­ti­ble que es puguin posar con­di­ci­ons prèvies en un nego­ci­ació. No hi ha cap ele­ment per pen­sar que no es res­pec­tarà l'opinió d'1,6 mili­ons de votants de Junts pel Sí.

Les comar­ques giro­ni­nes fan una con­tri­bució deci­siva a la futura república cata­lana i és evi­dent que estem a l'avant­guarda. El resul­tat demos­tra l'encert en la cam­pa­nya, així com la feina de Llach, com a cap de llista en par­ti­cu­lar, o de Caula, que venien de nou i han com­plert amb escreix les expec­ta­ti­ves.

Ésse­gona força però a una distància side­ral de la pri­mera [11 JxSí i 2 C's], per tant, gai­rebé estem en el ter­reny de l'anècdota perquè no és l'imme­diat per­se­gui­dor.

Sí, són segons, també a una distància a enorme perquè hi ha més diferència entre el pri­mer i el segon que sumant diver­sos grups par­la­men­ta­ris i això també els ha de fer refle­xi­o­nar. I els ani­ria bé dues coses: modèstia, perquè no van sobrats de modèstia per les pri­mers decla­ra­ci­ons que van fer i segona prudència i res­pecte per la decisió dels cata­lans.

El mes de setem­bre era el mes de la der­rota històrica i ara també haurà esde­vin­gut el mes de la victòria. El que vam fer ahir té una trans­cendència històrica que anirà crei­xent amb el temps i supera els pre­ce­dents com els de Fran­cesc Macià l'any 1931.​Ho hem començat a fer de manera molt serena i democràtica. I ho hem fet amb un tre­ball previ i sense impro­vi­sar, per això, el setem­bre del 2015 serà una fita en la història del país que serà un refe­rent per a mol­tes gene­ra­ci­ons.