Es miri com es miri
Les candidatures independentistes haurien assolit igualment la majoria absoluta diumenge encara que el pes dels vots no es ponderés per territoris, segons la llei D'Hondt
En l'escenari de política-ficció que Junts pel Sí i la CUP haguessin anat en una mateixa llista, haurien guanyat dos diputats
Si s'hi hagués afegit Unió, haurien arribat a 75
62 escons, ja que no és possible que el vot exterior n'hi pugui fer guanyar cap
Tot i que van negar sempre que el 27-S fos plebiscitari, els partits unionistes no van parar de queixar-se en campanya, fins i tot encara ho feien ahir, que el sistema electoral aplicable diumenge no garantia que el vot de tots els territoris valgués igual, i suposava una distorsió –per cert, tal com passarà al desembre, i encara amplificat, en les eleccions estatals en la comparació entre províncies al conjunt d'Espanya–. Fins i tot lamentaven, per exemple, que per obtenir un escó a Barcelona calien el triple de vots que a Lleida, gràcies a un sistema –espanyol, ja que des del 1980 no s'ha aconseguit consensuar una llei electoral catalana– que pondera criteris de representativitat poblacional i territorial. I, certament, diumenge va tornar a passar així: mentre que per assolir un escó a la demarcació més gran van caldre uns 36.000 vots, a la més petita n'hi va haver prou amb uns 12.000, respecte als 19.000 de Tarragona i els 18.000 de Girona.
Ara bé, fent els càlculs en l'hipotètic cas que Catalunya es considerés circumscripció única, i per tant tots els vots valguessin exactament el mateix a tot arreu, amb l'aplicació de la llei D'Hondt, l'independentisme hauria mantingut la majoria, encara que fos per la mínima (vegeu gràfic). Junts pel Sí, en concret, hauria baixat cinc escons, de 62 a 57, que haurien anat a parar al PSC (2); Catalunya Sí que es Pot, el PP i la CUP n'haurien guanyat un, mentre que C's hauria conservat els 25 que va assolir. Amb això, les dues opcions independentistes haurien sumat igualment els 68 diputats que determinen la majoria absoluta parlamentària.
I amb la candidatura unitària?
Un altre gran debat anterior a les eleccions va ser sobre la manera com l'independentisme havia de concórrer al 27-S. Al final, la fórmula pactada va ser la de dues llistes: Junts pel Sí –que reunia CDC, ERC i els respectius satèl·lits Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, a més d'un reguitzell d'independents– i la CUP, que es va desmarcar de la possibilitat d'agrupar-se. En aquest cas, fets ara els números i assumint l'escenari de política-ficció que hagués assolit exactament els mateixos vots que la suma, la simple aplicació del càlcul matemàtic, que sol afavorir per definició les candidatures més votades, hauria atorgat dos escons més a l'independentisme. L'un hauria caigut a Barcelona, on l'haurien pres al PP. L'altre, a Girona, on hauria deixat Catalunya Sí que es Pot sense l'únic diputat obtingut.
Anant encara una mica més enllà, si el supòsit fos que CiU no s'hagués divorciat, i per tant Unió, que ara ha quedat com a força extraparlamentària, s'hagués incorporat a la llista conjunta Junts pel Sí, la suma dels seus vots hauria aportat també dos escons més a la candidatura, també guanyats a Barcelona i a Girona, al PP i a Catalunya Sí que es Pot, respectivament. Portant la hipòtesi a l'extrem, si es considerés aquesta mateixa candidatura única tant amb Unió com amb la CUP a dins, i sempre comptant que haurien rebut els mateixos vots que el 27-S per separat, hauria assolit encara un altre diputat: hauria arribat als 75. En concret, el que haurien pres a C's a la demarcació de Barcelona.
No balla cap diputat
Durant la nit electoral, i encara ahir al matí, es va fer córrer que, en aplicació de la llei D'Hondt, Junts pel Sí havia quedat molt a prop d'obtenir un 63è diputat, en disputa amb altres partits, un diputat que podia assolir arran del recompte del vot exterior. Un cop fet públic l'escrutini al 100%, ahir al migdia, la possibilitat va quedar del tot descartada (vegeu gràfic). En concret, Junts pel Sí necessitaria uns 4.500 vots més que Catalunya Sí que es Pot a Girona, on no s'arribarà a aquesta xifra de vot exterior. Si fa o no fa el mateix passa a Barcelona, on Junts pel Sí requeriria gairebé 16.000 vots més que el PP. De fet, la candidatura independentista fins i tot estaria més a prop de perdre escons a Tarragona i Lleida, en benefici del PP i Catalunya Sí que es Pot, respectivament, si bé l'opció està descartada per la mateixa raó: no arribarà prou vot exterior que faci possible matemàticament el tomb.
