‘I en Joan respon'

Un tam­bo­ret enmig d'una sala envol­tada de cadi­res on seuen els ciu­ta­dans de Mal­grat és l'esce­nari que l'alcalde Joan Mer­ca­der (PSC) es tro­barà cada tres mesos en un equi­pa­ment muni­ci­pal dife­rent. Mer­ca­der ha vol­gut con­ti­nuar una ini­ci­a­tiva que li va fun­ci­o­nar durant una cam­pa­nya elec­to­ral mar­cada per la pro­xi­mi­tat. Al maig pas­sat, amb trenta anys aca­bats de fer, Mer­ca­der va aga­far el tes­ti­moni d'una històrica figura política local que va encapçalar el govern durant 24 anys, Con­xita Cam­poy, però ja ha començat a donar mos­tres de per­fil propi. “Pot­ser sí que sem­bla que és llençar-se a una pis­cina sense com­pro­var que hi hagi aigua, però crec que és la millor manera de res­pon­dre les deman­des dels veïns”, manté. Dijous a la tarda va ocu­par el tam­bo­ret davant una tren­tena de per­so­nes i els va invi­tar que li tras­lla­des­sin pre­gun­tes, quei­xes, crítiques “i també pro­pos­tes”. Va sor­tir satis­fet de l'experiència, i con­vençut que la tro­bada aju­darà a escurçar la distància que, sobre­tot pel que fa a la política en gene­ral, la ciu­ta­da­nia ha anat posant amb els seus gover­nants. “Els veïns m'han posat en el lloc que ocupo ara i és la meva obli­gació escol­tar-los i expli­car-los què fa l'Ajun­ta­ment, com ho fa i per què no pot fer segons què”, enu­mera, i afe­geix que no el sor­pre­nen gens els temes que més pre­o­cu­pen els seus con­vi­la­tans. “Tenen molt a veure amb la seva rea­li­tat més imme­di­ata i menys amb l'alta política”. Als gra­fits que embru­ten mol­tes parets de la població hi van afe­gir els excre­ments de gos­sos que els amos no recu­llen, el man­te­ni­ment defi­ci­ent del parc Fran­cesc Macià i les obres eter­nes dels car­rers de la Tor­dera i del Mont­ne­gre. “Intento donar el màxim d'infor­mació pos­si­ble sobre allò que se'm fa arri­bar i sem­pre des de l'hones­te­dat, la sin­ce­ri­tat i la trans­parència”, des­taca. Això vol dir que si hi ha una pre­gunta incòmoda per la qual no dis­posa de cap res­posta “admeto el meu des­co­nei­xe­ment sense pro­ble­mes i res­ponc que ja ho con­sul­taré, perquè el dia a dia a l'Ajun­ta­ment em fa estar al cas de mol­tes coses, però no de tot”. Joan Mer­ca­der asse­gura que s'enfronta a l'audi­tori sense por­tar res pre­pa­rat “però no com a gest de valen­tia ni de gosa­dia, sinó amb la volun­tat claríssima de ser honest”.

De moment, en l'acte de dijous amb un públic més gran que no pas jove li van fer arri­bar més quei­xes que no pas pro­pos­tes però con­fia que en el futur “hi haurà una mica de tot”. L'experiència asso­lida els dar­rers qua­tre anys com a regi­dor també l'ha aju­dat molt, però admet que el rol d'alcalde és dife­rent. “Sóc el res­pon­sa­ble últim de l'Ajun­ta­ment i el ciu­tadà acos­tuma a ser molt exi­gent amb l'admi­nis­tració pública, perquè coneix els seus drets i sovint els fa valer”, comenta, i manté: “Has de ser molt cons­ci­ent que el càrrec l'ocu­pes de manera tem­po­ral i que hi ets per fer-ho de la millor manera pos­si­ble.” Mer­ca­der avança que la pro­pera tro­bada es farà al gener però que encara no s'ha deci­dit a quin equi­pa­ment muni­ci­pal. “Un dels sug­ge­ri­ments que em va fer arri­bar un veí va ser la de tras­lla­dar aquest acte als ins­ti­tuts, als joves de 16 a 18 anys que viuen allu­nyats de la feina que es fa al con­sis­tori. En vaig pren­dre nota”, diu.