Política

Presó per al tresorer de CDC

El jutge ordena que Viloca ingressi en un penal sense fiança

Indica que podria destruir proves del presumpte 3%

Dos treballadors i tres empresaris, en llibertat

La reclusió de Viloca serà curta perquè la investigació ja està enfilada

La pre­visió es va com­plir. El titu­lar del jut­jat d'ins­trucció número 1 del Ven­drell, Josep Bosch, va decre­tar ahir presó pro­vi­si­o­nal sense fiança per al tre­so­rer de Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya (CDC), Andreu Viloca, detin­gut abans-d'ahir en l'ano­me­nada ope­ració Petrum III, sobre el pre­sumpte finançament il·legal del par­tit. Viloca va ser conduït a la presó de Tar­ra­gona, on va pas­sar la pri­mera nit. Pos­si­ble­ment, la família dema­narà que sigui tras­lla­dat a un penal de Bar­ce­lona, més pro­per al seu domi­cili.

D'altra banda, la Guàrdia Civil va dei­xar en lli­ber­tat els dos tre­ba­lla­dors de Con­vergència detin­guts, Car­les del Pozo i Anna Benítez, en espera que siguin citats com a impu­tats pel jutge. El mateix van fer amb tres empre­sa­ris: Anto­nio García Bra­gado, de Tc4; Josep Maria Bas­sols, d'Òpro­ler; Juan Luis Romero Gamero, del grup Rogasa, i Jordi Duran, d'Urba­ser, que ahir va ser detin­gut a l'aero­port de Bara­jas quan tor­nava d'un viatge a l'estran­ger.

Es pre­veu que avui el direc­tor gene­ral d'Infra­es­truc­tu­res.cat, Josep Antoni Rosell, passi a dis­po­sició del jutge des dels cala­bos­sos de la comandància de la Guàrdia Civil de Tar­ra­gona. Els fis­cals anti­cor­rupció de Madrid Fer­nando Ber­mejo i José Grinda ja han fet saber que també sol·lici­ta­ran la presó sense fiança per al cap de l'empresa que ges­ti­ona l'obra pública de la Gene­ra­li­tat.

De la sort dels altres tres empre­sa­ris detin­guts, no se'n sap res. Entre ells, hi ha Xavier Tau­ler, con­se­ller dele­gat de Copisa fins l'any pas­sat i ara només amb fun­ci­ons con­sul­ti­ves.

El jutge del Ven­drell va man­te­nir el seu aïlla­ment infor­ma­tiu i no va comu­ni­car la seva inter­lo­cutòria al TSJC, fet que va impe­dir conèixer amb rigo­ro­si­tat els seus argu­ments jurídics per enviar a la presó Viloca, defen­sat per l'advo­cat Xavier Melero.

Segons fonts judi­ci­als, els fis­cals van dema­nar la presó pro­vi­si­o­nal i sense fiança per al tre­so­rer de CDC en vista del perill de des­trucció de pro­ves.

Pre­ci­sa­ment, un dels argu­ments per dete­nir Viloca abans-d'ahir a casa seva és que –segons el comu­ni­cat de la fis­ca­lia– en el pri­mer escor­coll a la seu de CDC a Bar­ce­lona, el 28 d'agost pas­sat, la Guàrdia Civil va tro­bar “una sèrie de docu­ments” esmi­co­lats en una tri­tu­ra­dora de paper ubi­cada al des­patx del senyor Viloca, a la seu de CDC. Amb tot, segons fonts judi­ci­als, s'indica que la reclusió del tre­so­rer de CDC en un penal és pro­ba­ble que sigui per un període curt perquè la inves­ti­gació ja està enfi­lada. La fis­ca­lia, però, no ha deta­llat encara els anys dels pre­sump­tes fets delic­tius ni la quan­ti­tat mal­ver­sada en aquesta ter­cera peça.

Viloca –com és habi­tual en les cau­ses sota secret– es va aco­llir al seu dret a no decla­rar davant del jutge. Al tre­so­rer de CDC se li impu­ten els sis delic­tes anun­ci­ats per la fis­ca­lia: sub­orn, blan­queig de capi­tals, pre­va­ri­cació, finançament il·legal de par­tits, alte­ració de con­cur­sos públics i fal­se­dat de docu­ments mer­can­tils.

Pena de telenotícies
El tresorer de CDC, Andreu Viloca, va ser fotografiat ahir quan baixava d'un furgó de la Guàrdia Civil per anar als jutjats del Vendrell. La fiscalia anticorrupció, en el comunicat que va fer abans-d'ahir, va assegurar que “havia donat ordre expressa” perquè en les detencions practicades es garantís l'honor i la intimitat dels detinguts en vista de l'entrada en vigor, pròximament, de la llei 13/2015. L'ordre, si es va donar, va caure en sac foradat, i Viloca va ser exhibit.
alejandro garcía / efe

El finançament il·legal de partits, delicte des del 2015

La transparència en el finançament dels partits polítics i el control de les seves fundacions –on reben gran part de les donacions de particulars i empreses– no s'acaba de resoldre, tot i les darreres reformes legislatives. S'ha modificat la llei del Tribunal de Comptes i es prohibeixen donacions anònimes superiors als 100.000 euros. I, des de la reforma del 2013, ja es poden demanar responsabilitats penals a partits polítics, no només a les persones.

Un canvi substancial és la reforma del Codi Penal del 2015, que inclou explícitament els “delictes de finançament il·legal dels partits polítics”, fins ara inexistents. En concret, hi ha dos articles nous. En el primer (art. 304bis), se sanciona amb penes de presó de sis mesos a quatre anys qui entregui donacions o aportacions a un partit, federació, coalició o agrupació d'electors amb quantitats superiors als 100.000 i als 500.000 euros, segons els límits fixats per la llei de finançament de partits del 2007, a banda de multes altíssimes. En el segon article (304 ter), es castiga amb penes d'un a cinc anys de presó qui participi en organitzacions que es dediquin al finançament de partits fora de la legalitat.

La reforma del Codi Penal va entrar en vigor l'1 de juliol passat i, per tant, el delicte de finançament il·legal de partits, pel qual els fiscals acusen ara el tresorer de Convergència i els empresaris detinguts, només el podran atribuir a fets duts a terme del juliol passat en endavant, perquè les reformes mai poden ser retroactives, i menys si perjudiquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia